Càsting per al dia del juí final (el del lliurament dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV)

¿No tens cap ocupació per a la vesprada del proper dissabte 19? ¿Estàs pensant en tirar la tovalla o tirar-te a les drogues, per un pont, a la bona vida, a la veïna del 5t, a la música indie o tirar-te un pet? A El Penjoll. Art de paraula tenim remordiments d'inconsciència, d'inconsistència i d'incontinència perquè sabem que hem contribuït, amb els nostres EROs, a la crisi mundial, i ens penedim perquè el 19 de febrer serà el dia del juí final, i volem purgar els nostres pecats creant ocupació (encara que no paguem cap salari a ningú). Així que, amb motiu de l’emotiu lliurament dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià, El Penjoll. Art de paraula convoca públicament un càsting, que no un càstig, per a ocupar les següents places en la gala de lliurament dels esmentats i no esmenats premis.

Figurants

Es requereixen figurants per omplir les vora 400 butaques (o més) del Teatre de l’Alcúdia de Crespins on tindrà lloc l'espectacle. Requeriments: ser major d’edat o menor acompanyat, sentir-se jove menor d’edat; tindre alguna de les següents condicions: baró, comte, marqués, dona, transsexual, gai, lesbiana o lesbiano; tindre nacionalitat valenciana, catalana, xarnega o manxega o, en el seu defecte i a tots els efectes, no haver nascut a Cotxabamba (Bolívia) o les seues rodalies entre el 1890 i el 1910 i no parlar un perfecte català sud-americanitzat (excepció feta a Juliet, el de Cotxabamba).

Artistes

De vindre figurants, també faran falta una dotzena d’artistes que vulguen entretindre'ls amb la seua vocació, habilitat i afició o professionalitat en algun moment de la gala. Es valoraran preferiblement els següents perfils: vedets, ballarines de pole dance, drag queens, dracs Mondúver, estrípers masculins musculats, mags amb mocs de soca-rel que no amaguen res ni recórreguen a l’il·lusionisme o a l'il·luminisme, animals domadors de persones (abstenir-se animals zoòfils), xarlatans de fira (o, en el seu defecte, recitadors de poesia litúrgica i siderometal·lúrgica) i músics de vent capaços d'interpretar Al vent! en porreta fent un solo només amb les seues mans i l'instrument. Queden automàticament exclosos d’esta convocatòria els similoguistes i pseudologuistes (o pseudologos). Ah! també seria convenient que fera aparició algun o alguna streaker durant la gala, així com algun imitador de William Faulkner. Fins i tot, estos dos últims perfils es podrien ajuntar en un.

Traductors

De aparèixer artistes, també necessitarem alguns traductors de valencià a l’hittita per a fer traducció simultània i espontània de l’acte que serà retransmés pel canal local de pagament Hattusa TV. Es valorarà l'experiència professional i la bona translació fonètica de les eles geminades.

Periodistes

D’acudir tanta gent, també haurien d'assistir periodistes de premsa escrita, no escrita i per escriure, així com periodistes de ràdio, televisió i Internet, capaços d’informar parafrasejant periodoncialment i perifràsticament la perifèria del perímetre de la periodicitat que ocupe el periple de l’esdeveniment (es valorarà, especialment, que els candidats no tinguen periostitis ni hagen patit cap peritonitis, Tadeus els lliure!)

Polítics i càrrecs públics

Si venen els periodistes, també seria bona ocasió per a que es passejaren per la gala alguns polítics i càrrecs públics honestos que pensen i treballen pel bé de la gent (però no de la seua gent o de l'econòmicament rica) sinó de la gent pobra i més necessitada econòmicament. Algú pensarà que estem excloent explícitament de l’acte als polítics del PP i la major part del PSOE, per això hem creat la demanda que ve a continuació.

Capellans

Per últim, ens farà falta una parella de capellans que no abusen físicament dels xiquets ni espiritualment dels feligresos. La seua funció serà col·locar-se a la porta del teatre amb estupefaents, i confessar i confiscar els pecats de tots els polítics i càrrecs públics deshonestos i pseudohonestos que vulguen entrar al xou i no ho poden fer per estos condicionaments. Al finalitzar el lliurament de premis, i com premi a la labor humanitària i samaritana de la parella de capellans, es procediria a fer l'acomiadament de fadrí d’ambdós peixets... Ai, peixets!


Podeu presentar les vostres candidatures a qualsevol d'estos llocs de treball mitjançant comentaris a este post. Feu-vos un nuc en la gola i no oblideu que el càsting serà el proper 19 de febrer, a les 18h., al teatre de l’Alcúdia la bona… la de Crespins (¿Grijanders?), per obra d'El Penjoll i gràcies a la més que estimable col·laboració de l’Associació Eco-cultural La Garrofora.

En definitiva, que ens estem currant un bon xou; que l'entrada serà gratuïta; i que esteu tots convidats, penseu com penseu, parleu com parleu, pariu com pariu i xingueu com xingueu. Corregueu la veu. Corregueu-vos vosaltres mateix i en companyia. Ningú ha de faltar el dia del juí final. Esperem que així siga. Passarem llista!... Abans i després de l'acte.

Feliç 2011 a tots els pseudoautors!

Les persones solem recordar, inclús celebrar, algunes dates. Per exemple: la del nostre natalici, la de l'entrada de Jaume I a la ciutat de València, la de la derrota de la batalla d’Almansa, la del Dia de l’Orgull Gai o, si parlem numèricament, en este mes de desembre trobem diversos dies assenyalats: el 6, el 8, el 25, el 28... Bingo! Precisament, un 28 de desembre de fa tres anys, un tal Calin ficava la primera pedra d’esta obra faraònica i fanfarrònica que és El Penjoll.

Com que tota pedra fa paret, volem reivindicar una altra data significativa per als penjollaires de bon cor: la del 23-6-2009, el dia en què el Comitè d’Empresa del Sant Orifici (CESO) d’El Penjoll va portar a terme el 1r ERO. Creguem que els EROs són un pseudosubgènere literari que combina aspectes de la cantiga d’escarni galaicoportuguesa, l’enquesta d’opinió popular, el ritual cristià de l'eucaristia, la carta d’acomiadament empresarial, l’edicte inquisitorial, l’epitafi virtual i, per què no? la milonga gautxesca. Un ERO ben executat és una meravella. És més que un art: és un pseudoart!

Ens sembla una falta de respecte als pseudoautors, l'haver-nos oblidat d'ells i no haver-los dedicat cap ERO durant el 2010, com bé és mereixen. Per això, volem fer-los la nostra modesta i molesta contribució i retribució. L’any no pot acabar sense un ERO. Ja sabeu com funciona la implacable maquinària suïssa d’un ERO: Es fa publica una llista amb els pseudoautors que incompleixen el seu contracte d’autor (és dir, la norma 2 d'estil), per a que els lectors decidiu, mitjançant els vostres vots, si cal salvar-ne a algun dels nominats al sever castic de l’expulsió morisca (recordem que els nominats també es poden autosalvar escrivint un post al llarg d'esta setmana).

Volem començar esta nova etapa dels EROs de bon rollet i fent una aplicació políticament correcta de la normativa vigent. Per evitar ser masclistes, hem elaborat la llista aplicant la discriminació positiva. Ací teniu les quatre heroïnes nominades:

- Heidi
- Peguie
- Clídice
- Tricia Barrachina

Comprovareu que dues d’elles són repetidores en açò d’estar assenyalades pel dit inquisitorial. Fem memòria històrica: Peguie és l'única pseudoautora que s’ha vist salvada per decisió popular en un ERO.... La salvarà per segona vegada el comodí del públic? Heidi, després d’haver estat fulminada en el 8é ERO, sembla que es va acollir a la 5a esmena i continua estant en plantilla. Per la seua part, Trícia només ha publicat dos posts, l’últim d’ells el passat i llunya mes de març. I el mèrit de Clídice és que ni tan sols ha debutat amb un post.

A la columna de la dreta teniu actiu el formulari per votar.

Oh, lectors d’El Penjoll! Vosaltres voteu, vosaltres decidiu!

No podem acabar este post sense dedicar-lo a la memòria dels pseudoautors ajusticiats per la desgràcia divina dels EROs. Concretament a: La tomaca socarrà, Ángel Canet, Kaito, Rociner, Paco Pérez, Carles Mulet, Toni de l’Hostal, All i Berator, Maia (l’abella), Assemblea de Joves de la Costera, Valldalbaidí, Aleshores Gairebé, Sor Neguera, Dorademon, Emili Morant, L'Anticrist, Jordi, l'Aschenbach, Sra Rotten Mayer, Jorodowski, En Xim de Ca'n Prunes, Perlateuaculpa, Smokman, Miquel de Sentfeliu, Kurtz, Paco, Menta amb fraula, Capità Superflipo (el fals), Albert Compte, Petit Príncep, Endsi, Vicent, Vicent Lluna, Ecosafor, Marxi, Refelet, Heidi, Lluís (el Tarrascla), Ací o per allà, Drac Mondúver, La Lluna en un Cove i a El funambuliste. Si ens hem oblidat d’algú, preguem ens disculpe.

Feliç 2011 a tots i cadascun dels pseudoautors!

En construcció

La inquieta Raquel Tomàs em sondeja per llançar un nou projecte vell dins el seu projecte nou. Sóc dels que no saben dir que no. I el projecte aconseguix entusiasmar-me. Tindrem En la Primavera perpètua feta llibre il·lustrat i moltes coses més a mitjans de novembre. Serà com un sobre-sorpresa confeccionat a partir d'un fet teatral. Serà un sobre-sorpresa parateatral!

La Fira sa tia (II)

Tal dia com hui de l’any passat, l’inefable, inesperable, inestable, inescrutable, inexorable, inexpiable i, a hores d’ara, inexistent Capità Superflipo feia un post amb el títol La Fira sa tia, on aportava la seua proposta de programa per a la Fira d’Agost de Xàtiva. En la seua absència, m’agradaria donar continuïtat a esta iniciativa amb un segon post i si algun o alguna penjollaire s’apunta a escriure algun altre, doncs millor que millor. El meu post el centraré en explicar tres esdeveniments que trobem al programa firer oficial d’enguany:

El primer d’ells, per ordre cronològic, és el de demà a la nit. M’estic referint al Concurs d’emboladors. Després de la polèmica prohibició de les corregudes de bous a Catalunya (que ja vaig comentar ací), veig molt encertat que a Xàtiva es faça un concurs d’estes característiques i que passe a explicar succintament en què consistix. El concurs és una competició a torns entre quadrilles que es disputa a la plaça de bous. En cada torn es selecciona per sorteig a un espectador entre el públic assistent. L’objectiu consistix en ficar-lo en boles en el menor temps possible. Guanya la quadrilla que tarda menys temps en embolar a l’espectador.

El segon és l’esdeveniment més repetitiu del programa firer: la Gran Mascletà. Tots els dies que dura la Fira a les dues hores del migdia, al Jardí de la Pau, es fa una soltada d’ homes virils i matxots que fan la cort, castigant els timpans, de quantes dones assistisquen a l’acte. Este esdeveniment, co-patrocinat per GAES i per la SGAE, no té caràcter competitiu; és d’exhibició.

El tercer, i últim esdeveniment, és el de la nit del 19 d’agost, al Camp de Futbol La Murta. Tot un clàssic: Gran Festa de les Palles. Increïble vetlada onanística! Tots tombats panxa amunt, arreu de la gespa artificial i sota les estreles, acariciant-se el manubri fins que rebente de salut Els organitzadors es passegen controlant, en tot moment, que ningú sacsege la ferramenta del veí (no oblidem que és un acte col·lectiu, però d’introspecció). Recordem, també, que els mancs poden participar acompanyats i que el repartiment de condiments (olis lubricants, tovalletes...) es farà a partir de les set i mitja.

Que passeu bona Figa!

PD: Píndolaire entretingut, el dia 20 a les 20h. és el X Concurs Internacional de Bevedors d’Orxata i Fartons, si vols que t’apunte per a participar, estàs convidat.

Boticaixa, la caixa de les botifarres

Boticaixa, la caixa de les botifarres, s'ha deixat menjar per Caja Madrid, a vore si rebenten. Ahir, el castellà José Luis Olivas, que tenia un sou vitalici com a ex president de la Generalitat (vergonya, cavallers, vergonya!) i que dubte s'haja rebaixat, eixia tot content de la seu de Boticaixa. Rodrigo Rato, un dels principals responsables de la crisi mundial com a ex governador del Banc Mundial també estarà content. La veritat siga dita, José Luis Olivas, està tan redonet i grosset que sembla una botifarra ben farcida. I així era com també s'anomenava als botiflers: botifarres. Botifler vol dir traidor a la terra. I Bancaixa fa temps que ho era. A tot arreu proliferaven ja els cartells de "Bancaja" i les exposicions aspanyolistes com la de Sorolla. Per això podríem anomenar-la, en to humorístic, Boticaixa, la caixa de les botifarres. El que faça falta, en tal d'ofrenar noves glòries a Aspanya i fotre els catalans (la primera caixa d'Aspanya, "por delante de la Caixa, eh!"). I tot amb la connivència de Zp i Alarte (una altra botifarra farcida). Diuen que la patronal valenciana estava en contra. Però massa tard els ha entrat el seny. Empresaris valencians, volieu caldo? doncs mengeu botifarra!!!

¡Jo, qué happening!

El proper dijous, se celebrarà el novè aniversari d’un esdeveniment, certament fastuós, que va nàixer amb vocació de transformar el Cap i Casal en un focus cultural mundial: la Primera Biennal de València. Hom pretenia que la ciutat superés els vells complexes provincians i esdevingués un enclavament on confluïren totes les arts. Aquella primera Biennal estigué dedicada al tema de les passions i abordà les virtuts i els vicis humans. El 10 de juny de 2001, s’inaugurà l'esdeveniment amb la presència de La Fura dels Baus. L’arquitectura de Calatrava, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, fou el paisatge elegit per a un gran muntatge basat als set pecats capitals (perquè després es diga que els del PP no són moderns). La Biennal tingué, doncs, un baptisme multitudinari: 30.000 espectadors. L'Hemisfèric acollí l’actuació de La Fura i un concert de Carles Santos. Presidí els fasts el molt honorable Eduardo Zaplana, àlies el Bronzejat, ínclit president de la Generalitat.

S’havien enviat, per a la gran cita, invitacions a tres grups distints de persones: els megavips, els vips i la xusma. Els megavips, entre els quals es trobaven el nostre alcalde, Alfonso, i la seua esposa, Begoña, havien de participar, primer, en un sopar de gala, als baixos del Museu Príncep Felip de les Ciències. Posteriorment, tenien reservat seient en una tribuna, per a contemplar còmodament l’espectacle. Els visps tenien accés al recinte, però no al saló de banquets ni a la tribuna, i havien d’estar dempeus. Finalment, la xusma havia de contemplar l’espectacle des de l’altra banda de les tanques, també dempeus —o asseguts al terra—. Als xicots de La Fura se’ls va acudir una idea, per tal d’entretenir la multitud, mentre esperava que els megavips acabaren de sopar: la gent podia enviar, des del seu mòbil, missatges SMS de benvinguda a la Biennal, que apareixien en la coberta de l’Hemisfèric, transformada en pantalla gegantina. Al principi, la gent enviava les parides de rigor: «Que bonic, la Biennal i La Fura!»

Però conforme s’ultrapassava l’horari previst i els megavips no sortien del sopar, l’ambient començà a caldejar-se. «Xe, borinots, acabeu o no?» (Els més indignats eren els vips, dolguts per allò que consideraven una discriminació inadmissible.) Els espectadors, escèptics en un principi —quan La Fura havia anunciat allò dels missatges— comprovaven divertits que la cosa anava de veres. Les rialles eren monumentals. A poc, a poc, els més tímids anaren animant-se. «Rita, borratxa, què portes en la mà?», «Zapalana, a qui li l’he de mamar perquè em donen feina en alguna Conselleria?», eren alguns dels SMS que es podien llegir a la coberta de l’Hemisfèric. El rebombori i l’eixordadissa prengueren tals dimensions, que algú donà ordes de desconnectar la pantalla interactiva, que es quedà a fosques. Finalment, els megavips —entre els quals, el nostre alcalde i senyora— sortiren del banquet i es dirigiren a la tribuna. Pel camí, hagueren de passar per un corredor de vips, que irats i emparats entre la massa, soltaren tota classe d’improperis: «Ja anava sent hora, bords!» o «Alfonso, quina Barbie més bonica!»

Eduardo Zaplana s’ho mirava tot amb un gest entre distant i divertit. L’endemà, les pàgines de Levante-EMV portaven una columna, signada pel xativí Juan Lagardera, que es titulava ¡Jo, qué happening! Molta gent encara es recorda d’aquella efemèrides.

Grues a Otos

Si El Penjoll és una revista sobre l'art de la paraula, ací va una cita per a este dissabte dia 29, a Ca les Senyoretes, a Otos.
Tres pardals han unit les seues forces per fer una vetlada poèticomusical. Es tracta de Toni Espí, Elies Barberà i Toni de l'Hostal.
Per la informació que hem pogut considerar, Toni Espí anirà espí-golant alguns dels aspectes principals de l'últim llibre de Barberà, Allà on les grues nien, una oda càustica a l'estil de vida metropolità -segons diu Barberà, qui estarà nugat a la cadira i amb la boca embenada. Li serà desembenada només per llegir els versos que vagen a joc amb el que diu Espí. El de l'Hostal, que s'ho mirarà tot com qui veu ploure, s'arrancarà a tocar i a cantar temes que faran de luxós contrapunt a les paraules del de Bèlgida i els versos del de Xàtiva.

Tot això serà després del soparot que la casa de Joan Olivares i Sumpció pararà a taula. (A l'enllaç de Ca les Senyoretes teniu els horaris i el menú.)

Serà inoblidable!

Ací va un poema dels que no seran recitats:

VIANANT

dins la bambolla-cúpula, ell:
formiga, punt,
molècula, àtom,
part,
res,
quark,
u.

Alietes, Refalete i el de les Maraquetes en Manuel: l’esperat debut

EL grup unipersonal de fans i qui escriu arribàrem a Manuel vora les onze de la nit. L’escenari estava ocupat, literalment, per una banda que havia portat tots els instruments de casa per provar-los allà. Els tres músics de Mateta de Fenoll Faulk Ban (que així sembla que podria quedar batejada la criatura), davant aquesta invasió de l’escenari i de l’esgotament de les cerveses, optaren per atrinxerar-se al camerí i preparar l’estratègia per torejar el públic en cas d’haver d’eixir a corre-cuita. De pas que rumiaven com eixir vius, assajaren uns minuts.

En eixir a l’escenari va començar la màgia. Refalete va fer sonar la guitarra, mentre Alietes calfava la gola i el de les Maraquetes buscava on deixar la tercera maraca (té tres maraques i només dues mans), que finalment va anar a parar a l’entrecuix, tot deixant veure que no va perdre el temps a les master class de bossa-nova.

En donar l’entrada va quedar claret la qualitat dels Mateta de Fenoll. En una d’eixes virgueries que només fan els grans músics i els dislèxics, Alietes va demanar a Refalete que donara l’entrada: mentre mirava cap a Refalete, fent creure al respectable que la cosa anava a començar per eixe costat i, just en eixe moment, pel costat contrari sonaven les maraques. El públic intercomarcal allà present no va poder reaccionar a temps. Igualment, potser per ser molt novedós l’estil, la gent va tardar en reaccionar quan Alietes va avisar que són un grup protesta i fan música faulk.

Podeu veure l’actuació i jutjar vosaltres mateixa. Només voldria afegir que va haver una persona del públic que va eixir a felicitar els músics en acabar l’actuació (i no l’havíem subornat amb cerveses, conste). Una felicitació merescuda.

Quan jo era menut hi havia la crema o mantequilla de tres gustos o sabors. La música és també una cosa de gustos. Alietes, Refalete i el de les Maraquetes són tres sabors clarament distingibles. Ara bé, quan estan junts fan un empastre impressionant i molt bo! Inoblidable nit i magnífica actuació.

Pd: La crònica i el video no fan honor a la divertida nit que passàrem, ni a la genial actuació dels Mateta de Fenoll; espere algun comentari dels artistes per complementar aquest text.

Novetats de Sant Jordi 1969

Aquella editora volia fer l'agost en plena primavera. Des de feia temps que perseguia Harry, un adolescent inadaptat que era un crack en una nova tècnica d'enginyeria inversa de la luminiscència.
El pare d'en Harry li va inocular, des de ben petit, l'estima pels aquariums i tot allò que els envoltava: un acolorit i estrany microunivers.
El nen havia manifestat una fixació malaltissa per les meduses. Restava bocabadat, hores i hores, perduts els ulls rere els gèlids balls...rere les excrecions lumíniques que dibuixaven metageometries el contingut de les quals semblaven aparadors musicals dels desitjos més íntims.
Tantes estones absort, havien generat idees en el seu cap d'incipient enginyer. Somiava a implantar estructures quàntiques sobre metacrilat translúcid; estimava massa els arbres com per a permetre aqueixa tala invasiva, generalitzada.

L'editora no era mala persona; simplement, gasiva, era de carn. Havia tingut sort al món dels negocis: feina a doll, hiperelàstica capacitat de treball i la sort d'uns padrins ben posicionats que l'havien catapultada, a banda -això sí- d'haver arrodonit una magistral verònica a la moda política conjuntural. De fet, ella tan sols venia la seua força de treball, representava acuradament els interessos d'una corporació.

Grimpar més alt encara? Potser l'Everest?

No amics; si ho tenia tot!

Però... i trobar l'aparell definitiu, l'utensili que denigrara tant els e-books com els books? Somiava amb en Harry, amb la màquina que, al calor d'un tamboret i alcohol, en certa tasca li havia esbossat; un enginy que esborrava els caràcters luminiscents d'una obra, passat un termini de temps. Podía recarregar-se infinitament de lletres evanescents, previ pagament per caixa.

Aquest era el nou romanticisme, la nova religió pecuniària on unes cendres d'un volcà glaçat o un asèptic sistema econòmic no podien, de cap de les maneres, dinamitar. I ella volia l'ànima física del seu creador...

(De la subtilitat de les meduses, 1969, Edicions El farer de Ponent, L'Alguer)

--(Es pot copiar, citar, enllestir un nou document edificat sobre aquest esquelet, sempre que citem l'autor del present treball i se'l convide a un sopar al corralet de Ca Alietes & CIA)--

Star Wars. Capítol especial: La conversió fallera

A Alietes, 30 anys faller de la República

Es recomana ficar la banda sonora mentre es llig el còmic:

Star Wars: La conversió fallera

I per acabar-ho de rematar, ens fiquem de peu davant de l'ordinador i amb la mà dreta al cor, li donem al play amb l'esquerra:

La paella de faves i carxofes a llenya

El post de Lo Pol ens ha mostrat com no es fa una paella. No ens ha d’estranyar que un alemany no sàpia fer una paella, perquè el seu plat són les llonganisses amb xucrut, i no li pots demanar peres a un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.... Però, en el cas d’un valencià no saber fer una paella suposa una pèrdua d’identitat. Ja ho recull el Nou Testament: “Benaventurats els que sàpien fer paelles, perquè d’ells és el Regne de València” (Batista, 5:3), i també advertix: “Ai d’aquell que no sàpia fer una bona paella, perquè mai serà valencià” (Oriol, 6:22 ).

Fer una paella hauria ser contingut obligatori arreu de les escoles del País Valencià, perquè hi han tres coses que determinen què és ser valencià:

a) haver nascut al País Valencià,
b) parlar en català
c) i saber cuinar una paella.

En el cas de les valencianes (eixes magdalenes allargades que estan més bones que el pa) només és necessiten les condicions a) i b). La c) només és per als mascles. I si un mascle nascut al País Valencià no sap fer una paella, sentint-ho molt, no és un autèntic valencià, per molts aleshores i gairebés que solte. Fora d’açò no hi ha valencianisme que valga. Així de simple és la cosa a la que molts dediquen el seu temps, inclús la seua vida. És clar que hi ha més matisos fora del Louvre, com, per exemple, el cas dels valencians muts però no anem ara a entrar a aclarir-los el sabó... Hi han més dies que llonganisses amb xucrut i hui toca parlar d’art culinària. Un art que no és cosa només de sodomites com molts creuen, sinó també de cuiners. I tot valencià té un cuiner dins que eix com fera salvatge engabiada els diumenges, el dia de la paella. Dia sagrat, com s'assenyala a l'Antic Testament: "Així quedaren acabats els cels i la terra. I per el sèptim dia, Déu va vore completada la seua obra i va procedir a descansar. Va beneir este dia i el va fer sagrat fotent-se una paella amb els amics" (Gènesi, 2: 2-4)

Anem doncs al gra, i poques vegades millor dit, de ¿com es fa una bona paella? Comencem dient com s’ha d’anomenar correctament al valencià que fa una paella. Palleter? No. Paeller? Tampoc. Com s’anomena doncs? No ho sé, però sí que conec un bon mestre cuiner de paelles: l’amic El Xixi. Ací teniu un reportatge, a l'estil National Geografic, de com es fa l'autèntica paella de faves i carxofes a llenya. Eixa que es fa un diumenge qualsevol. Bon profit!

Burros i burres

Aquesta notícia és ben curiosa. Després de proclamar la tercera concentració de burros i burres de la Comunitat Valenciana, es comunica que l’acte està organitzat pels susdits. I per si açò no fos suficient, s’anuncia l’arribada a l’estable dels participants (suposem que els burros i les burres) acompanyats dels seus animals. Atenció: es repartiran entre els participants samarretes i tiquets per esmorzar i menjar (paella!). Estic temptat d’anar a la Llosa, per tal de veure qui arreplega el pavelló. Llàstima que l’IIEPPV s’haja ocultat indefinidament! Aquest document mereix figurar a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Patafísics.

Manifestacions prodigioses

Setmanes enrera, han aparegut algunes referències al concurs “Meravelles Valencianes”. La primera fou suscitada pel senyor Calinca, quan ficà les “Meravelles” en un mateix sac junt amb un concurs de blogs i el Festival d’Eurovisió. Més recentment, en fer-se públic el resultat de les votacions, Alietes seguia la mateixa línia argumental i afirmava que això de les “meravelles valencianes” li semblava horteríssim i coent com una cabeça d'alls. Les seues paraules textuals eren les següents: «Jo el que faria amb les set meravelles en qüestió seria col·locar-les l'una damunt de l'altra, com una falla; després les punxaria amb la punta d'una pinta de fallera; després li posaria la pinta a Rita Barberà, alcaldessa de València; i després faria que Rita Barberà sodomitzara amb la seua pinta fàl·lica i “meravellosa” en Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana. Això sí que seria meravellós i valencià!».

Doncs bé, ara, Alfonso Rus ha reblat el clau amb unes manifestacions prodigioses: «Xàtiva no pot participar en certàmens. Xàtiva és una vedet i les vedets no participen en concursos; actuen a la gala final. Sort que hem guanyat. Què hagués passat si Xàtiva arriba a quedar la segona o la tercera?». Tal i com està plantejada la pregunta, només cap una resposta: «Una hecatombe!». Resulta curiosa la coincidència a l’hora de jutjar amb rigor un esdeveniment que, com ja es va dir, «no tenia la major transcendència, és a dir, participar en ell no s’havia d’agarrar com una obligació patriòtica. Era un joc, un passatemps». Encara que Xàtiva no hagués estat proclamada “Meravella Valenciana”, molts xativins haguérem continuat considerant-la una ciutat portentosa. El concurs sols perseguia l’agitació cultural i la difusió del patrimoni valencià. De tota manera, sempre hi haurà classes: el judici d’Alietes anava acompanyat d’una alternativa esplendorosa pel seu barroquisme i pel seu toc surreal; en canvi, les paraules de l'alcalde són coentes a matar!

No ens hem menjat una rosca

Enguany no ha pogut ser, finalment, no ens hem menjat cap rosca ni als Premis Blocs Catalunya ni als http://premiscat.blogspot.com/2008/10/ct-al-blog-comunitari.htmlla Catosfera. Valga dir que en estos últims hem arribar a ser finalistes en la categoria de bloc comunitari, però els set vots obtinguts per determinar el guanyador ens han deixat en quint lloc. Un altre any serà...

PUBLICITAT: Jornades de portes obertes

L'Església Cal·linquista obri les seues portes des de hui dijous, 9 d'octubre, fins el pròxim diumenge, 12 d'octubre. Tot aquell que vullga podrà accedir lliurement al temple. Es prega entrar amb una indumentària adequada que siga respectuosa amb un espai sagrat de culte religiós com, per exemple, el trage oficial del C.A. Osasuna.

VISITAR L'ESGLÉSIA CAL·LINQUISTA

Les set "Meravelles Valencianes"

La proclamació de les "SET MERAVELLES VALENCIANES" ha tingut lloc avui diumenge 5 d’octubre, a les 16.30 hores, a l’Ombracle del Jardí Botànic de València. El resultat final de les votacions a “MERAVELLA VALENCIANA” ha estat el següent:


Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial
La processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí
Amb el 33,38% dels vots

Parcs i paratges naturals
Parc Natural de l’Albufera, la Devesa del Saler i el Palmar
Amb el 36,42% dels vots

Conjunts historicoartístics
El castell i el conjunt monumental de Xàtiva
Amb el 32,82% dels vots.

Peces arqueològiques i obres d’art
Portada del Palau del Marqués de Dues Aigües de València
Amb el 31,79% dels vots

Monuments naturals
El Penyal d’Ifac
Amb el 34,52% dels vots

Monuments arquitectònics històrics
La Llotja de València
Amb el 44,93% dels vots

Monuments arquitectònics moderns dels segles XX i XXI
L’Estació del Nord de València
Amb el 33,81% dels vots