La paella de faves i carxofes a llenya

El post de Lo Pol ens ha mostrat com no es fa una paella. No ens ha d’estranyar que un alemany no sàpia fer una paella, perquè el seu plat són les llonganisses amb xucrut, i no li pots demanar peres a un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.... Però, en el cas d’un valencià no saber fer una paella suposa una pèrdua d’identitat. Ja ho recull el Nou Testament: “Benaventurats els que sàpien fer paelles, perquè d’ells és el Regne de València” (Batista, 5:3), i també advertix: “Ai d’aquell que no sàpia fer una bona paella, perquè mai serà valencià” (Oriol, 6:22 ).

Fer una paella hauria ser contingut obligatori arreu de les escoles del País Valencià, perquè hi han tres coses que determinen què és ser valencià:

a) haver nascut al País Valencià,
b) parlar en català
c) i saber cuinar una paella.

En el cas de les valencianes (eixes magdalenes allargades que estan més bones que el pa) només és necessiten les condicions a) i b). La c) només és per als mascles. I si un mascle nascut al País Valencià no sap fer una paella, sentint-ho molt, no és un autèntic valencià, per molts aleshores i gairebés que solte. Fora d’açò no hi ha valencianisme que valga. Així de simple és la cosa a la que molts dediquen el seu temps, inclús la seua vida. És clar que hi ha més matisos fora del Louvre, com, per exemple, el cas dels valencians muts però no anem ara a entrar a aclarir-los el sabó... Hi han més dies que llonganisses amb xucrut i hui toca parlar d’art culinària. Un art que no és cosa només de sodomites com molts creuen, sinó també de cuiners. I tot valencià té un cuiner dins que eix com fera salvatge engabiada els diumenges, el dia de la paella. Dia sagrat, com s'assenyala a l'Antic Testament: "Així quedaren acabats els cels i la terra. I per el sèptim dia, Déu va vore completada la seua obra i va procedir a descansar. Va beneir este dia i el va fer sagrat fotent-se una paella amb els amics" (Gènesi, 2: 2-4)

Anem doncs al gra, i poques vegades millor dit, de ¿com es fa una bona paella? Comencem dient com s’ha d’anomenar correctament al valencià que fa una paella. Palleter? No. Paeller? Tampoc. Com s’anomena doncs? No ho sé, però sí que conec un bon mestre cuiner de paelles: l’amic El Xixi. Ací teniu un reportatge, a l'estil National Geografic, de com es fa l'autèntica paella de faves i carxofes a llenya. Eixa que es fa un diumenge qualsevol. Bon profit!