.:[Double Click To][Close]:.
Get Paid To Promote, Get Paid To Popup, Get Paid Display Banner




Sunday, February 28, 2010

Editorial de març



Què puc dir? Doncs... que ha vingut el mes de març i ja és gairebé primavera en El Penjoll, i que la proximitat de la nova estació afavoreix la proliferació d’autors i autores, i que la nostra escissió morisca s’ha reclòs al raval, a l’altra banda de les barreres, i que els pseudoautors i els anònims continuen traient el cap, i que el blog ha pres una tonalitat lírica, intensa i palesa, i que em toca fer l’editorial... I clar, tan difícil com és d’omplir un full en blanc! I si no, que li ho pregunten a l’Escriptor Inexistent. Sort que jo no he de bregar —com William Faulkner— amb una Underwood Universal Portable, o amb una Smith-Corona... He de lidiar, això sí, amb la pantalla i el teclat del portàtil. I tinc por que m’acabe sortint un text ple de polisíndetons i punts suspensius... I mentre m’arriba la inspiració, recorde un acudit: «Escolta, quan el teu marit et desitja, com t’ho diu?», pregunta una morisca a la seua amiga. «Doncs, mai no m’ho diu així, obertament. Es posa a xiular i jo ja ho entenc, i vaig directament al dormitori», contesta la interpel·lada. «I quan t’entren ganes a tu, como li ho dius a ell?», torna a preguntar la morisca. I l’amiga, en to confidencial: «Estimat —li dic—, has estat tu qui ha xiulat?» I em pregunte si els islamites barbuts d’El Penjoll morisc seran cèlibes o tindran dones —ja sabeu, l’altra meitat de la humanitat morisca— i si, donat cas que en tinguen, els faran xiulets, tractant-les segons els seus propis esquemes de gènere —masculí, clar—, o tindran un tracte igualitari amb elles. I pense que açò m’ho podria aclarir el Ton ibn Hostal ibn Ton al-Kudiā. I aleshores caic; he d’escriure una composició ditiràmbica, o una corona poètica, en honor de prínceps, grans o petits, joglars, com Alietes o el pidolaire entretingut, i muses, com Partènope, Peguie o Trícia Barrachina. I de sobte, m’arriba la inspiració: «Només uns pocs han de ser els primers / que pugen dalt, al cim on jaç la llum. / I hauran de rebre la corona de glòria. / Els penjollaires els cedirem el pas / i els lloarem a l’assemblea pública. / Celebrarem la gràcia que atorguen / els déus magnífics, als qui canten llurs versos, / des de la xarxa, amb furor digital». Amén! I encara tinc un pensament per a Ramatxoto, i per al Gran Ejaculador, i per als altres autors i autores... I pose punt i final, perquè no sé com acabar aquestes línies. Salut!

escrivà de cort

Kevin Rechin's Boom! out

I saw Kevin tonight and he had a copy of Boom! Splat! Kablooey!: Safe Science That's a Real Blast (Klutz) for which he did the cartoon illustrations. Buy 2 now - 1 for your collection, and 1 to use.

PR: Next Sun, March 7-Capicons Comic Book & Pop Culture Con

Capicons Comic Book & Pop Culture Con
Next Sunday, March 7, 2010
(Rescheduled from Feb. 7)
10 am - 3 pm
Dunn Loring Volunteer Fire Dept.
2148 Gallows Rd. Dunn Loring, VA

- FREE Admission!

- Our Guest Artist Tim Dzon--Marvel inker and cover artist (Avengers West
Coast, Hawkeye, Marvel Comics Presents, GI Joe, etc.)

- Also featuring:

Capes 'N Babes' creator Chris Flick
http://www.capesnbabes.com/

and 21st Century Sandshark Studios' Dan Nokes
http://21sandshark.com/

- Door Prize Drawing courtesy of Victory Comics-Falls Church's newest
comic shop
                                                                                                 
Vendors/Artist Tables will include:
21st Century Sandshark Studios/All-American Comics/Doug
Cheshire/Collector's Choice/Comics to Astonish/Michael & Connie
Creager/Tim Dzon/Everyday Comics/FANDATA/Fantasy Comics/Chris
Flick/Donald and Kathy Gehl/Outpost Station/Packcracker/Silver Fox/TNT
Comics/Tomorrow's Treasures/Victory Comics/Venture Effects/Zeno's
Books...and more!

The show is open to the public from 10 am - 3 pm. Buy, sell and
trade...Gold, Silver, Bronze Age comics; Indie & Modern comics, Publishers
& Creators, TV & Movie Collectibles. Non-sport cards; Videos and DVDs;
Horror/Sci-Fi; figures, toys; Star Wars and Star Trek memorabilia;
original artwork, posters, T-shirts/clothing and various other comic
related items.  

========================================================
Directions to DLVFRD:
========================================================
Take I-495 (DC/Capital Beltway) to Exit 47A (Rt. 7 West). Go 1/2 Mile,
Left on Gallows Rd. 1 mile to 2148 Gallows Rd

========================================================
Capicons is on Facebook!
========================================================
Become a fan on Facebook, and keep on top of show updates.
http://www.facebook.com/home.php#!/pages/Merrifield-VA/Capicons-Comic-Book-Pop-Culture-Con/221236176794?ref=ts

========================================================
Capicons 2010 Dates

Sun. March 7
Sun. April 18
Sun. June 6
Sun, Aug. 1
Sun. Oct. 3
Sun. Dec. 5

=======================================================

To book a table, be added to our mailing list, request flyers, or for more
info about our show, email info@capicons.com.

See you next week,
Jeff & Laura & Ed
Capicons

      

===================
 *Capicons does not guarantee the arrival, arrival time or departure time
of the artist(s)/writer(s)/other guest(s) attending our shows or attending
on behalf of another group.
 ===================

Capicons
PO Box 2488
Merrifield, VA 22116
capicons.com



Anàlisi socioeconòmic

El president de Noves Generacions del PP estampa el seu cotxe contra un altre (que crec que estava aturat a un semàfor). Açò va ser el que vam treure en clar després de pegar-li dues voltes al tema. Primer el xicot beu a un bar (es deixa els xavos), xoca contra un altre cotxe (caldrà moure les grúes i s'hauran d'amoquinar els serveis, la reparació dels vehicles deixarà diners als tallers i al responsable li pujaran la prima de l'assegurança) i li posaran una multa (augmenta la recaptació de l'Estat). A la fi, l'impacte va ser positiu... pel PIB. El xicon aquest és un beneït!
Alegria!!

Another reason to read Dougan's Sam & Lilah

Besides the interesting storyline and the lovely art, he destroys RFK Stadium in chapter 2 of Sam & Lilah.

Catching up with Bennett's Best at Zadzooks blog

I saw Greg Bennett yesterday and found out that he's still doing his Bennett's Best mini-reviews at Zadzooks blog - the Times had changed the address of the site. Here are links to what we missed, although it looks like only 2010 is still up so we definitely missed a bunch from 2009 unfortunately.

Bennett's Best: Ignition City and Kick Ass
Greg Bennett provides a pair of recommendations for comic book lovers for the week of February 14, 2010. This week its Ignition City: Volume 1 and Kick Ass.

Bennett's Best: Hicksville: Definitive Edition and Hellblazer: Pandemonium
Legendary comic book store owner Greg Bennett provides a pair of recommendations for comic book lovers for the week of February 7, 2010. This week its Hicksville: Definitive Edition and Hellblazer: Pandemonium

Bennett's Best: Ultimate Comics X and Demo
Legendary comic book store owner Greg Bennett provides a pair of recommendations for comic book lovers for the week of January 31, 2010. This week its Ultimate Comics X, No. 1 and Demo: Volume 2, No. 1.

Bennett's Best: Ultimate Comics Enemy and Atom and Hawkman
Legendary comic book store owner Greg Bennett provides a pair of recommendations for comic book lovers for the week of January 24, 2010. This week its Ultimate Comics Enemy, No. 1 and Atom and Hawkman, No. 46.

Saturday, February 27, 2010

Resources for Chile earthquake response


After hearing of the devastatingly powerful 8.8 magnitude earthquake that struck Chile overnight, we began to mobilize several teams to see what Google resources could help with disaster response.

Google Map Maker is currently available in Chile, and we are making this map data available for download by relief and aid organizations. Visit http://mapmaker.google.com/datadownload for more information and to access the data. If you have familiarity with the region, please help these efforts by contributing data about Chile on Google Map Maker. We will be refreshing the download data frequently to reflect the latest set of contributions.

For those concerned about loved ones in Chile, the Person Finder tool, initially created in the wake of the Haiti earthquake, can be used to submit or search for information about individuals who may have been affected. The Person Finder tool has been translated into Spanish and is currently available at http://chilepersonfinder.appspot.com/, as well as several media sites and the US Department of State website. The gadget can easily be embedded on any site:


This My Map shows earthquake measurement data from the US Geological Survey to help give a better understanding of the areas most affected and the extent of the powerful aftershocks:

View Chile Earthquake helpful information in a larger map. This map will continue to be updated with additional information.

We will be updating imagery, maps, and other information as they become available and will continue to post updates to this blog. An overview of resources available, latest news, and links to make a donation can be found on Google's Chile earthquake relief page at http://www.google.com/relief/chileearthquake/.


Herències ancestrals

En conèixer els incidents xenòfobs esdevinguts a Salt, m’ha vingut a la memòria el capítol de Redes, programa de TVE2 que presenta Eduard Punset, emès dijous passat. Es titulava Aprender a cocinar nos hizo humanos. Punset entrevistava, en aquesta ocasió, l’antropòleg i professor de Harvard, Richard Wrangham. Segons aquest especialista, els humans no estem adaptats per a menjar aliments crus. Si només menjàrem carn crua, les dones deixarien d’ovular i els homes de fabricar esperma —no podríem, doncs, reproduir-nos—. Aprendre a cuinar els aliments fou, per tant, la fita evolutiva cabdal des del punt de vista humà. El salt qualitatiu es produí fa 1.900.000 anys, amb l’Homo erectuserectus perquè els seus exemplars, mascles i femelles, caminaven dempeus, no us aneu a pensar—. Aquest homínid inventà el foc i començà a cuinar els aliments, bé que un avantpassat seu, l’Homo habilis, ja menjava, 600.000 anys abans, carn processada; la reblania a martellades.

Com a conseqüència de tot açò, els nostres avantpassats experimentaren fa aproximadament dos milions d’anys els canvis que ens separaren dels nostres parents més pròxims, els ximpanzés: tenim les dents i els budells més petits que ells, i el cervell, més gran. La culminació del procés s’esdevingué amb els individus de la nostra espècie —Homo sapiens—, que cuinaven la carn i després l’esmicolaven o la martellejaven, perquè estigués més tendra. Segons Wrangham, l’origen de l’estat i la divisió sexual del treball rauen en un fet aparentment irrellevant: la dona és ama de la cuina. Per a recolzar la seua teoria, l’antropòleg addueix dades fàcilment comprovables: una dona d’Homo sapiens podia deixar l’aliment cuinat enmig del campament sense que ningú no li’l toqués (en altres espècies animals, se l’hagués cruspit l’individu més fort).

La femella d’Homo sapiens, en canvi de ser l’ama del menjar cuinat, hagué d’acceptar que el mascle s’encarregués de defendre-la. Les dones cercaven, per tant, mascles forts (això continua passant ara; als instituts, per exemple, és freqüent que les xiques posen els ulls en els adolescents més fatxendes). Amb l’invent de la cuina, els mascles podien sortir tranquils del campament; sabien que trobarien menjar cuinat quan tornaren. El professor de Harvard també veu en la cuina l’origen de l’estat. Quan els caçadors recol·lectors, mascles i femelles, decidiren d’organitzar un mode de vida gregari, algú havia de vigilar dones i queviures de tots, és a dir, els aliments cuinats. Sorgiren, per tant, les primeres coalicions masculines, els primers poders estatals. La dedicació femenina a la cuina permetia que els mascles sortiren de la llar i establiren aliances polítiques amb altres mascles del seu grup o de grups veïns.

La violència seria un subproducte de la intel·ligència de l’Homo sapiens. Richard Wrangham recorda que només existeixen dues espècies animals, homes i ximpanzés, els mascles de les quals organitzen expedicions per a matar deliberadament membres d’altres grups. Sona terrible, però els ximpanzés planifiquen els raids amb intel·ligència: ataquen quan estan en situació d’avantatge i no deixen ferits. La violència forma part de la seua psicologia: senten excitació quan perceben que l’altre és enemic i que el desequilibri de poder juga a favor propi. En tals circumstàncies, eliminaran l’enemic sense pietat. Punset i Wrangham acaben fent unes reflexions interessants. Els mascles humans solem ser força tolerants amb altres mascles a condició que pertanguen al nostre grup; altrament, podem arribar a ser molt cruels amb ells. El futur pacífic de la nostra espècie passa, doncs, per la progressiva feminització del comportament masculí. Dit en altres paraules: els barons hauríem d’entrar més a la cuina i caldria permetre l’existència de coalicions femenines que s’encarregaren dels afers col·lectius.

Friday, February 26, 2010

Athens, Greece in 3D

No knowledge is ever wasted. In college I took three semesters of Greek civilization because I thought it was nifty (and apparently I also had some plan involving never graduating, but that eventually fell through). Although this makes me more fun at parties than I'd otherwise be, I have had no practical use for the information. Until now!

We're pleased to announce the addition of Athens, Greece to the 3D Buildings layer in Google Earth. No trip to virtual Athens would be complete without a visit to the Parthenon. The architecture of the Parthenon is fascinating; all of its lines exhibit subtle curvature (the columns, for example, are slightly convex) in order to avoid the optical illusion of concavity resulting from parallel lines viewed at a distance. While you're on the Acropolis, duck over to the Herodeion Theater, where for almost two thousand years music and theater performances have been held -- check out its schedule during the Athens Festival.



With the 2010 Winter Olympics in progress, naturally the site of the revival of the modern Olympics comes to mind. The 1896 Summer Olympics were held here; also, check out the Athens Olympic Stadium and sports complex constructed for the 2004 Summer Olympics. If your tastes run more towards archaeology, there's the Archaeological Museum, where you can see the Antikythera Mechanism among many other artifacts. Count on a geek to be interested in ancient mechanical computers...

Enjoy!


Beyond Comics Artist Appearance March 3rd



B E Y O N D      C O M I C S

March 3rd ONLY!



Meet ASPEN Comics

Artist

Micah Gunnell



at the Beyond Comics

Gaithersburg Square Store

536 North Frederick Avenue



4:00 pm to 6:30 pm

 





Free Sketches and Autographs

 

Original Art For Sale.


















INFO
Now on

Facebook




Website



eBay Store


New Items Added 1/5/10



Amazon Store



Follow us on

Twitter



Next Week Shipping

Next Week

On Sale Date



Wednesday

March 3rd

Newsletter Signup
Please Note, some items are not available at all store locations. For more information please speak with any store representative. Some items may also be allocated by the manufacturer and may not be available. Beyond Comics does not guarantee items being in stock; however we will do our best to keep them available.



Email:

Gaithersburg

John Shine Mgr

or


Frederick

Mike Imboden Mgr



Gaithersburg Store

536 North Frederick Ave


Gaithersburg, MD

(301) 216-0007


Hours: M,Tu 11-8;

W-Sat 10-9; Sun 12-6




Frederick Store

5632 Route 85


Frederick, MD

(301) 668-8202


Hours: M,Tu 10-8;

W-Sat 10-9; Sun 12-6












TIRANT “SOCARRAT” DE CANÇÓ”

Fa poques hores al CapiCua, antany peça clau i ara sortosament recuperat temple de la música en directe a Xàtiva, hem pogut gaudir de dos concerts, emmarcats al Tirant de Cançó.

El primer a actuar, caigut del cel, com pura reencarnació de l´Ovidi: l´Hugo Mas.

Alcoià com el gran Montllor, no és l´única semblança que hi trobem entre els dos.

Veu profunda, interpretació ferotge, sensibilitat extrema. Ha fet seus tots els estils i tots els registres musicals. Ens ha oferit un concert variat, amb temes que han viatjat des del jazz fins la cançó d´autor, amb una nota especial en la forma de recitar. El poema fet cançó, els ritmes elevats fins l´infinit, la veu modulada en totes les direccions i un acompanyament sovintment protagonista, de piano i guitarra, a l´alçada de les circumstàncies.

M´agradaria destacar un tema, del qual no he pogut esbrinar-ne el nom, que m´ha aborronat de dalt a baix. Amb una espectacular interpretació, al més pur estil d´improvisació de Louis Armstrong, on l´alcoià ha col.locat la seua veu al llindar de la màgia. La trompeta “sorda” executada amb els llavis, la veu digna de la música negra dels barris més profunds de New Orleans i els moviments espasmòdics amb fefaent dedicació han superat la barrera del concert de “garito” per situar el senyor Mas a gran palau.

Com a colofó final un himne en clau de jazz. I és que l´ocasió ho mereixia; a la ciutat bressol d´aquest poema del gran Estellés, no podia faltar M´aclame a tu, en la millor versió possible fora de la primitiva –per inicial- interpretació del mestre.

Llàstima del poc respecte que han mostrat algunes persones que dansaven pel pub, sense cap més interés que deixar-se anar després d´una setmana de feina. El rum-rum de fons ens ha impedit, als que n´estavem interessats de veritat, d´escoltar amb precisió les lletres de les cançons.

Curiosament, a la segona actuació, han canviat les coses. Potser l´esforç de Rafa per demanar respecte ha quallat. Potser també, molta d´aquesta gent ha pres l´encertada decisió i malauradament no presa abans, d´eixir-se´n a la terrassa, on podien eixorivir-se sense molestar.

El segon grup ha estat Batà: què voleu que us diga.... bé!!. Sota un format original: veu principal i guitarra, violí, i cor femení amb acompanyament de percussió (clavecí i ou rítmic), uns bons músics, pel que fa a la composició, a la interpretació i a la compenetració, ens han ofert una barreja de temes pop amb rareses folklòriques adquirides a  les diverses terres visitades i reinterpretades brillantment.

Destacable, el creixement durant l´actuació -potser els ha marcat negativament cantar darrere d´Hugo Mas (les veus sonaven “comunes” i poc comunicatives)-, on han anat de menys a més, per acabar amb 3 o 4 bones cançons, precisament quan s´han allunyat del l´estil amb què han iniciat el concert: el pop melós.

La Romança de l´Alguer, l´homenatge al Botifarra. la més punk, com ells mateix l´han definida, Em propose ser apàtic i una cançó Portuguesa, han estat la cloenda d´un esforçat concert, admirable fins i tot, però que mai ha arribat a resultar captivador.

En resum: un bon grup, que no va més enllà, que no aporta gaires novetats i que té massa reminiscències de l’excessivament explotat pop protesta, al que no li queda més suc.

No sé si he estat molt dur, que em perdonen si així ho entenen, però és el que he sentit.

M´agradaria concloure felicitant Acció Cultural per aquesta iniciativa, els propis grups, que s´ho han currat i els locals que han contribuït a fer la festa, en especial a Carmina, Hugo Mas, Batà i CapiCua.

Esperem moltes més nits com aquesta, que de segur ajudaran a consolidar la nostra música.

Comic Riffs confirms new Doonesbury collection

DOONESBURY: Garry Trudeau to release 40th-anniversary retrospective, Michael Cavna, February 25, 2010.

Not a stunning surprise as there have been specific collections for a couple of decades now - going back to Duke's Action Hero, I think, but welcome all the same. In my opinion, Doonesbury is still one of the top 3 strips in the paper.

Wimpy Kid movie posters begin appearing in DC

I've seen one in a bus shelter on 16th St, NW and here's one on the side of a bus courtesy of Kathleen Stocker. As we've noted before, Jeff Kinney was a U of Maryland cartoonist back when.

Navigate your way through user photos in Street View


With Street View in Google Maps, you can explore millions of images taken in places across the world. But the photographs you see are based on what the cameras on top of our cars, driving on public roads, can capture (or, in a few cases, what the cameras on our trike or even perched on a snowmobile can capture). That's one reason why we began integrating user photos into Street View last year. User photos allow you to view locations from entirely new perspectives, whether through the eyes of a talented photographer with a knack for capturing architectural detail, or simply taken from locations we couldn't get to. Today, we're making it easier to navigate through these images in a way that should feel similar to how you're used to exploring within Street View.

Let's say you are planning a vacation to Prague and want to get a sense of the area before you go there. You go to Street View and start looking around, finally ending up at the historic plaza where the road ends:

Even though you can't go inside the pedestrian-only plaza with Street View, you can click on the User Photo thumbnail in the upper right corner to enter our photo navigator. That allows you to view a variety of user-submitted photos from Picasa, Panoramio, and Flickr that present a look at some buildings in the plaza:


While navigating through user photos, you'll now notice "orbs" - small silver circles - that hover on and around many user photos. These new click-and-drag controls appear when there are neighboring photos for a location. By clicking or dragging these orbs, you can move to a new nearby photo. Polygons surrounding the zoom orbs show the approximate location of the next image when zooming in:

Clicking the highlighted orb in the middle of the polygon will take you to this picture, which is a closer shot of the buildings covered by the polygon:


Clicking again on the highlighted orb in the user photo above will show you a close-up photo of the details on the building's facade:


You'll find that there are two kinds of orbs: ones that allow you to zoom, and ones along the border of the image that allow you to pan around the location. We wanted to make the experience of navigating user photos more consistent with the smooth Street View experience you know and love, so you can now also drag anywhere in an image to pan. As you click and drag the photo, you'll see the next picture transition into view:


Besides coming from Street View, you can also get to user photos using the Photo Layer in Google Maps (under the 'More' button). For instance, following this this link you can get to a cool view of the plaza from a tower, and then you can easily browse to other photographs also taken from the tower. You should try it out for yourself to really get the feel for this seamless new navigation experience, but here's a short video that will also give you a walk-through of this feature:

Our personal suggestion is that you start at the Sagrada Familia in Barcelona. We hope you enjoy this new way to explore through the impressive array of user photos in Street View!

Comic Riffs on silly Batman auction price

1939 Batman Detective Comics No. 27 sells for record $1 million at auction, By Michael Cavna, Washington Post February 26, 2010.

Hug del Mas té un mos (o dos)

Hug del Mas és gran, molt gran: més gran que el món -no com jo, que sóc més gos que un pont-. Hui a la nit té un xou prop de la Seu, al Cap-i-cul, i m'ha dit que no sap cert si dur a dos o tres dels seus xics, que dur-los a tots per a fer jazz crec que hui no pot ser. Bo, el fet és que no li cal, que ell en té prou amb la veu i amb el gest pur i dur, com quan diu «del que vam ser, tu i jo, Bel, tu i jo» i la gent diu «què bé que ho fa el xic, quin cul que té». El Xu diu que vol un xeu com el d'Hug del Mas, «al punt de sal»; la Yas' diu que el xic té un mos; la Xon', que en té dos (o tres); sols la Cris' pot dir si en té o no -de mos- (o si el té com el braç). Hi ha qui en té prou amb un bes ben dolç. Bé, no ve al cas. Ni Cesk, ni Llack ni el Pau; Hug del Mas se'ls fot a tots en un pet: quan diu «i visc per tu, sens tu» és com Nick Cave; quan fa Je dors és com Jacques Brel; quan diu «Els teus pits són molt més lleus», és ell. Sol. Nu. Gran, molt gran.

P.D: ell ja sap que, si vol, pot fer un post en el bloq; el lloc ja el té.

Jim Dougan of ACT-I-VATE interview up at City Paper

Meet a Local Comics Writer: A Chat with Jim Dougan of ACT-I-VATE

Alice Nel Paese Delle Meraviglie 3D (Alice In Wonderland 3D, 2010)di Tim Burton

POSTATO SU
La partenza di Alice Nel Paese Delle Meraviglie è fulminante. Si tratta di uno dei momenti di miglior burtonismo che abbiamo mai visto. Alice, che ci viene mostrata avere da sempre sogni eccessivamente ricorrenti sui temi del paese delle Meraviglie, è ora una 18enne distratta e vagamente ribelle che, ad un grosso ricevimento, sta per ricevere una richiesta di fidanzamento da un ragazzo fastidioso, banale ma ottimo partito. Non sa cosa fare e il tempo stringe, tutti vogliono che si sposi ma lei non è convinta, non si sente pronta e non si inserisce in quel mondo di regole.

Tutto il contrasto tra il mondo pulito, colorato, roseo e idilliaco che come sempre in Burton nasconde le peggiori ipocrisie, costrizioni e sofferenze (oltre a tarpare la fantasia e la felicità individuale a favore della conformazione) sono mostrate ma tenute correttamente a freno perchè il cuore è l'ossessione di Alice che si crede ormai seriamente pazza, visto che sono anni che fa il medesimo sogno e visto che intorno a sè non trova nessuno come lei.
E proprio al ricevimento all'aperto comincia a vedere i cespugli muoversi, agitati da quello che senza vederlo già sa essere il coniglio bianco in doppiopetto dei suoi sogni.
All'avvicinarsi del momento della proposta di matrimonio da parte dell'orrido buon partito l'incertezza di Alice cresce, sente aumentare il suono del ticchettio di un orologio e proprio quando davanti a tutti (che si aspettano e fanno pressione per un matrimonio) le viene fatta la proposta da un cespuglio in fondo compare il Bianconiglio che indica l'orologio ticchettante, è tardi. Alice scappa lo segue nella tana e comincia il viaggio.

Mi sono dilungato su questa prima breve parte (circa i primi 15 minuti di film) perchè è la parte migliore di un film che è una lenta ma inesorabile picchiata verso il basso. Nonostante ogni tanto ci siano dei momenti alti, compensati da altrettanti momenti inguardabili (la danza di Johnny Depp è degna di Alvin Superstar e il 3D posticcio non vale il sovrapprezzo), è l'impianto generale di questo Alice nel paese delle meraviglie 3D a deludere.

Delude i fan dei racconti Carrol (la trama mischia elementi di Le avventure di Alice Nel Paese Delle Meraviglie e Attraverso lo specchio e quel che Alice trovò) perchè siamo di fronte ad un racconto canonico, con uno svolgimento lineare in cui Alice addirittura ha una missione e un destino già scritti a cui ottemperare, cioè il massimo dell'ordine contrapposto al massimo del caos che era il testo originale.

Delude i fan del cartone animato disneyano nel quale Alice inseguendo il coniglio si perdeva e solo perdendosi trovava qualcosa in un mondo privo di senso. In più la bambina era sottoposta ad una serie di mutazioni che enfatizzavano il testo originale deformandolo attraverso una lente psichedelica che rendeva il suo viaggio una vera odissea allucinogena fatta di funghi, fumo e corpi che ingrandiscono e rimpiccioliscono. Tutto senza un ordine o un motivo preciso ma con un profondo senso del racconto e della metafora.

E delude anche i fan di Tim Burton abituati a racconti gotici ed empatici, in cui la solitudine di personaggi fuori dal comune trova nei luoghi più oscuri un porto franco. Qui invece, anche volendo considerare il film un'opera staccata dai testi di riferimento, Alice è un'eroina che sebbene sostenga che "i matti sono le persone migliori" poi lotta contro un nemico per riportare lo status quo, si schiera tra le fila di un esercito e come in un film fantasy marcia con un'armatura contro un drago! Unica salvezza sembrano alcuni isolati acuti della Regina Rossa, figura più complessa di quel che si possa credere, forse davvero la protagonista burtoniana del film. Sorella maggiore, brutta e deforme incattivita da una vita all'ombra della sorella minore più adorabile e carina che incapace di ricevere amore cerca la dominazione. Lei è la vera outsider!

Thursday, February 25, 2010

Coreografia

Ahir per la nit, al llit, no podia dormir pensant en la coreografia per a Ramaxoxo i el seu grup. Vaig posar la televisió, estava mirant un programeta i allí estava la solució! Ramaxoxo hauria d'empollar-se la coreografia del video de Juan Gabriel, que a més seria un gran fitxatge per al Penjoll Guay...Un altra alternativa és que Alietes ixca pel escenari recitant els poemetes i executant-la al mateix temps...ja em direu que us sembla més apropiat. Mentre, gaudiu d'aquest geni de l'art de coregrafiar...


Family Guy's considered take on Down syndrome not appreciated by everyone

See The TV Column: 'Family Guy' actor speaks out against Palin joke
By Lisa de Moraes
Washington Post (February 25, 2010); C06

Disturbing Peanuts ad in Post

Today's Post has an ad from MetLife insurance company showing Woodstock and Snoopy looking at each other, and the caption reads "Imagine not being able to recognize your best friend." It's promoting the MetLife Foundation Award for Medical Research, but it's pretty striking because it's a half-page with a lot of white space and Snoopy in the middle. It ran in today's New York Times too.

Gran Raimon




Despús ahir podíem llegir açò a Vilaweb:

Després de deu anys sense trepitjar cap escenari de la ciutat de València Raimon actuarà avui al vespre al teatre Olympia, en un concert organitzat per la Universitat de València, amb les entrades exhaurides de fa dies.

Tots sabem que Raimon és un poscrit de les institucions valencianes i això explica que no se l´incloga a les programacions dels teatres de la generalitat i que ens resulte tan complicat de poder veure´l en directe.

Dimarts a la nit, vaig ser un dels afortunats assistents al recital. I quina dita: el teatre bullia com cassola en forn.
Com sempre, 3 o 4 generacions representades, amb la notable i cada vegada major presència dels joves.
Del concert em vénen al cap vàries paraules soltes: emocionat, nerviós, embriagador, CANTANT, poeta, amic, artista, etc....
Adjectius referits tots ells a Raimon, que expliquen el que va resultar l´actuació.

Emocionat i nerviós: Titllat d´anti-valencià pels mateixos de sempre, el primer que va dir és que quan actua a València i a Xàtiva és quan més nerviós es posa. L´emoció si que es feia present, encara que els nervis no se li notaven; potser per això és un artista.
Embriagador: De seguida, més ben dit abans d´eixir, tenia el públic a la butxaca, però durant l´actuació ho acabà de rematar. Entre cançó i cançó s´escoltaven llargs minuts d´aplaudiments, paraules amables del públic i gestos de gratitud del cantant. A més, ens va delectar amb algun ballet, que no per imprevist va causar menys delícies.
CANTANT: potser el que més se li ha criticat; “Eixe Raimon no canta, brama”. Amb 70 anys al coll té una veu i una energia que molts altres les voldrien. Una veu plena de matissos, dolça i encisadora quan cal i escruixidora quan pertoca. Amb l´edat i l´experiència s´ha sabut rodejar de bons músics que l´acompanyen i sens dubte han elevat la seua música i ell mateix al nivell que mereixia.
Poeta, amic, artista: Fa pocs dies es complien 25 anys de la mort de Salvador Espriu, de la qual ja en va deixar constància a El Penjoll algun penjollaire. Raimon, va aprofitar per dir unes paraules de record, cantar els poemes musicats que ha cantat tota la vida i fins i tot es va atrevir amb un poema, escrit per ell mateix, dedicat al seu amic poeta.
En fi, el concert, redó.
D´altra banda hi va haver coses no tant bones: igual que el teatre era ple, també ho era el carrer. 4 furgons de la “polesia nasional”, uns 20 agents si fa no fa, i un grup de borregos del GAV, que es van haver de conformar amb cridar consignes indesxifrables, des d´uns 50 metres i ben amarradets pel cordó policial. Toca, almenys se n´anirien amargats perquè no els van deixar actuar com els haguera agradat.
Malgrat tot em pregunte: ¿És normal que per poder anar a un concert, d´un cantautor de Xàtiva, que no ha fet altra cosa que proclamar les seues idees, entre d´altres: la pau, la camaraderia, la llengua, les tradicions, etc, ens veiem obligats a tenir “protecció” policial?
Bo penjollaires, ací vos deixe la meua crònica. Sé que hi havia més gent de Xàtiva, a vore si ara diuen la seua.

Arlen Schumer covers Post's local living section

There's a nice comic book style drawing of a woman committing to a diet.  Well, it's a nice drawing at least. Schumer also did the interior illos for the story.

Crazy Heart (id., 2009)di Scott Cooper

POSTATO SU
Fare un paragone con il recente The Wrestler sarebbe oltre che ingiusto (troppo più alto l'esperimento, riuscito, di Aronofsky/Rourke) forse anche sbagliato perchè il racconto di seconda occasione di uno sconfitto dalla vita (uno che una volta era grande) non l'ha certo inventato il lottatore degli anni '80, ma affonda ben più indietro nella memoria statunitense. Eppure è anche innegabile quanto il country singer di Crazy Heart riproponga i medesimi temi, problematiche e crisi, ricalcando (fino ad un certo punto) la parabola che aveva dato successo a Rourke.

Se però The Wrestler era un prodotto da festival, animato da sottotesti crudi e senza pietà, questo è un prodotto da Oscar, animato da pochi sottotesti, molta musica, molti buoni sentimenti e l'eterna ideologia dell'America dei grandi spazi e dei suoi cantori.
Conscio di tutti i propri limiti Crazy Heart fa quello che si fa in questi casi: scrive bene, musica pure meglio, sceglie un ottimo attore a cui dare in mano un po' tutto e fa un racconto che scalda il cuore e insegna qualcosa. E lo fa bene.

Se gli si deve davvero trovare un difetto è forse endemico al cinema americano che è sempre stato un cinema più di spazi che di volti, cosa che si rivela controproducente proprio in un film come questo nel quale, pur avendo un Jeff Bridges credibile e perfetto nella parte dello sfasciato di prima categoria, poi non gli mette accanto un cast altrettanto credibile, a partire da Maggie Gyllenhaal, brava ma dotata di un volto hollywoodiano e non da rovinata di Santa Fe come dovrebbe essere.
Accade dunque che la parabola da America profonda ancora una volta ha paesaggi straordinari, vasti, funzionali e americani ma anche molti volti puliti e rilassati da infinite sessioni di massaggi a Los Angeles e non facce belle ma volgari della provincia.

Ad ogni modo la statura dell'opera è indubbia. Se anche noi qui in Italia, senza capire le parole delle canzoni cantate (importantissime), senza avere il country nella nostra cultura e vedendo il film doppiato (quindi senza il lavoro sulle inflessioni dialettali) riusciamo ad essere mossi dalla parabola di Bad Blake che, caduto, cerca di rialzarsi tutto da solo, allora il film funziona veramente. Cioè è meglio di quello che vi sembra di poter capire dalle foto.

- moments de pluja -

© Trícia Barrachina

Plovia la pluja als carrers
de València.
Plovia aigua que banyava
les robes esteses
en uns terrats.
I queia la pluja
sobre aquells fils
i s'estenia
com fines mamelletes d'aigua
Unes mans apressades
sobre les agulles que mossegaven
la roba humida.
Olia a terra mullada.
I un paraigua,
al cantó de Carabasses,
es desplegava.

Wednesday, February 24, 2010

Weldon on the silliness of a million bucks for a comic book

I Found A Million-Dollar Comic (In A 5 and 10 Cent Store) says Glen Weldon, at National Public Radio's Monkey See blog (February 24 2010).

3D Buildings get smart


The 3D buildings in Google Earth are a great way to understand an area visually, and they just got better at conveying information about the place itself. Currently, you can click on model that was created by 3D modelers using tools like Google SketchUp and Google Building Maker to open a balloon.

Today, we've added two new sections to those balloons: Photos of nearby places and Nearby places.

Not only can you learn more about the place from the balloon, but you can also dig deeper by following the links. Want to see more nearby photos and places? What to learn about the Ferry Building listed as a nearby place? Click the links in the balloon to explore further.

Next time you're exploring a city with 3D buildings, watch for the familiar glow as you hover over a building, and give it a click. You might learn something new about the place.


This Saturday: ACT-I-VATE Yourself with Web Comics Creators

sisé exercici: no puc aturar-me...

He descobert que escric fins i tot quan no escric. Que el meu cap disposa el pensament com si fos el gest precís de la mà sobre el paper en blanc, i transite els espais i els dies mirant de convertir-los en paraules. M’he sorprès descrivint-me la realitat que perceben els meus sentits mentrimentres faig l’exercici rutinari del viure. De fet, podria escriure llibres sencers amb totes les paraules que em sorgeixen amb una sola passejada. El problema és què els mots que produeixen les meues passes són fugissers, i la meua memòria no pot ensinistrar-los, fer d’ells un discurs fidel i organitzat que emportar-me al racó d’aquestes connexions que comparteixo amb vosaltres. Només resten fils inconnexos, orfes d’argument, com ara: “el seu rostre, de trets hàbilment organitzats per semblar atractius, són sobtadament posseïts pel desconcert amb el colp d’aquell violent encreuament a contracorrent, i ja no trobe aquell quelcom d’agradós que em fa cercar-la tots els matins, a l’andana de l’estació, per situar-me estratègicament a prop, i gaudir-ne després, assegut al vagó, uns metres més lluny, amb el seu posat impertorbable i —ara ho sé— artificiosament harmoniós”. Les paraules van obrint les portes del meu recorregut, em precedeixen en les meues troballes, es fonen amb els esdeveniments més inversemblants. Ni els detalls més ínfims poden passar-me desapercebuts: “hi ha un vòmit a l’andana, de tonalitats esmorteïdes, que tothom mira d’evitar. Però ella, amb la pressa per agafar un bon seient, travessa distraguda la seua capritxosa geografia i, amb el tacó esquerre, s’emporta un bocinet de pernil dolç —sembla— que malda infructuosament per romandre amb la resta d’aquella matèria regurgitada amb un filet de textura mucosa, de les que es teixeixen a les interioritats més humides del nostre cos, i que no suporta la tensió, i es trenca, silenciosament. L’atractiu d’aquella dona em fa angunia”.

Oscar nominated shorts reviewed by City Paper

The Wrong and the Short of It: Jeb Stuart addresses the evil of segregation; a shorts collection celebrates quality over quantity.

By Tricia Olszewski

Mapping your data with Google Fusion Tables


Got a database full of cool data you want to show on a map? It just got easier.

Google Fusion Tables is a place in the cloud for your data tables. Today we're announcing some new features that will let you upload and map large amounts of geographic data. This used to require a developer, but now you can do it yourself. You can also now hide and show different data depending on your own criteria.

Here's a great example. Tom and Dirk at MTBGuru.com have a database of bike trails their users have submitted from around the world. Each bike trail includes hundreds or thousands of geographic points.

In a blog post today, MTBGuru.com describes their experiences using Google Fusion Tables to show all 5000 trails on one map, embedded directly on the site.


Zoom into an area and the actual paths of the trails become visible. Play around with the interactive map below, which shows data from MTBGuru. For starters, we're zoomed in to Prague, and not only can you see the trails, but each line is clickable.


Too many trails? Want to find trails long enough for a heart-pounding workout? Filter for trails longer than 70 kilometers and show just those on the map. It renders in seconds.

To try this for yourself, go to Tom and Dirk's live map. You can also read the MTBGuru.com blog to hear from .

In addition to filtering, aggregating, mapping points, lines, or polygons, and exporting to Google Earth, with Google Fusion Tables you can integrate different data sources, collaborate with others on columns, rows, and cells, and visualize your data in lots of other ways. If you want to connect your database to the Fusion Table map programatically like MTBGuru.com did, check out our API.

We hope you enjoy your newfound freedom to map and filter large data sets, and we'll continue to let you know about more cool new mapping features in Google Fusion Tables as they become available.

That wascally Tom Toles

As my long-suffering wife pointed out, Tom Toles is channeling Bugs Bunny today.

Tuesday, February 23, 2010

Cavna on new Judge Parker artist

Michael's been busy this week...

THIS JUST IN: 'Judge Parker' names its new artist
By Michael Cavna
Washington Post Comic Riffs blog February 23, 2010

I like the new artists work, but it's a lot more cartoony than Baretto's.