Gran Raimon

Despús ahir podíem llegir açò a Vilaweb:

Després de deu anys sense trepitjar cap escenari de la ciutat de València Raimon actuarà avui al vespre al teatre Olympia, en un concert organitzat per la Universitat de València, amb les entrades exhaurides de fa dies.

Tots sabem que Raimon és un poscrit de les institucions valencianes i això explica que no se l´incloga a les programacions dels teatres de la generalitat i que ens resulte tan complicat de poder veure´l en directe.

Dimarts a la nit, vaig ser un dels afortunats assistents al recital. I quina dita: el teatre bullia com cassola en forn.

Com sempre, 3 o 4 generacions representades, amb la notable i cada vegada major presència dels joves.

Del concert em vénen al cap vàries paraules soltes: emocionat, nerviós, embriagador, CANTANT, poeta, amic, artista, etc....

Adjectius referits tots ells a Raimon, que expliquen el que va resultar l´actuació.

Emocionat i nerviós: Titllat d´anti-valencià pels mateixos de sempre, el primer que va dir és que quan actua a València i a Xàtiva és quan més nerviós es posa. L´emoció si que es feia present, encara que els nervis no se li notaven; potser per això és un artista.

Embriagador: De seguida, més ben dit abans d´eixir, tenia el públic a la butxaca, però durant l´actuació ho acabà de rematar. Entre cançó i cançó s´escoltaven llargs minuts d´aplaudiments, paraules amables del públic i gestos de gratitud del cantant. A més, ens va delectar amb algun ballet, que no per imprevist va causar menys delícies.

CANTANT: potser el que més se li ha criticat; “Eixe Raimon no canta, brama”. Amb 70 anys al coll té una veu i una energia que molts altres les voldrien. Una veu plena de matissos, dolça i encisadora quan cal i escruixidora quan pertoca. Amb l´edat i l´experiència s´ha sabut rodejar de bons músics que l´acompanyen i sens dubte han elevat la seua música i ell mateix al nivell que mereixia.

Poeta, amic, artista: Fa pocs dies es complien 25 anys de la mort de Salvador Espriu, de la qual ja en va deixar constància a El Penjoll algun penjollaire. Raimon, va aprofitar per dir unes paraules de record, cantar els poemes musicats que ha cantat tota la vida i fins i tot es va atrevir amb un poema, escrit per ell mateix, dedicat al seu amic poeta.

En fi, el concert, redó.

D´altra banda hi va haver coses no tant bones: igual que el teatre era ple, també ho era el carrer. 4 furgons de la “polesia nasional”, uns 20 agents si fa no fa, i un grup de borregos del GAV, que es van haver de conformar amb cridar consignes indesxifrables, des d´uns 50 metres i ben amarradets pel cordó policial. Toca, almenys se n´anirien amargats perquè no els van deixar actuar com els haguera agradat.

Malgrat tot em pregunte: ¿És normal que per poder anar a un concert, d´un cantautor de Xàtiva, que no ha fet altra cosa que proclamar les seues idees, entre d´altres: la pau, la camaraderia, la llengua, les tradicions, etc, ens veiem obligats a tenir “protecció” policial?

Bo penjollaires, ací vos deixe la meua crònica. Sé que hi havia més gent de Xàtiva, a vore si ara diuen la seua.