maria sharapova modeling gallery
maria sharapova tennis gallery
maria sharapova tennis gallery
<html>
<head>
<script type="text/javascript">
function displayLocation(loc) {
var locDiv = document.getElementById("locationDiv");
locDiv.innerHTML = "lat: " + loc.coords.latitude + ", lon:" + loc.coords.longitude;
}
function getLocation() {
navigator.geolocation.getCurrentPosition(displayLocation);
}
</script>
</head>
<body>
<a href="#" onClick="getLocation()">Click here to display location</a><br>
<div id="locationDiv"></div>
</body>
</html>When your site calls getCurrentPosition, a drop down will ask the user permission to get his or her location. Upon acceptance of the request, the callback function you specify will run with the machine's approximate location contained in the loc parameter. Here's a screenshot of the permission dropdown:


CACHE MANIFEST
jsfile1.js
jsfile2.js
styles.css
/images/image1.png
/images/image2.pngIt is important to note that it is not necessary to list the URL of the main webpage in the manifest because it is treated as an implicit entry. However, if you have more than one top level URL that you want to be available offline, they must all be listed in the manifest. In addition, they must all set a manifest attribute on the HTML tag that points to the manifest. For example, if the manifest URL was "/sitemanifest", then each page in the site would have an HTML tag that looked like this:<html manifest="/sitemanifest">Finally, the manifest must be served using the content type "text/cache-manifest". And that's it!
Creativitat compartida? Clar! La creativitat sempre ha estat compartida. Sempre s’ha dit que poetes i novel·listes deixen de ser propietaris de la seua obra quan la publiquen, perquè aquesta passa a mans dels lectors. Les obres literàries o artístiques adquireixen sentit ple quan arriben al públic a què van dirigides (al receptor, espectador, destinatari o com es vulga dir). Això, naturalment, no té res a veure amb els drets morals o econòmics que genera l’obra, que sempre han de quedar salvaguardats, perquè els autors tenen dret a viure dels guanys que proporciona el seu ofici creatiu. I cal dir que creativitat sempre ha estat sinònim d’exclusivitat —o millor dit, de singularitat—. La repetició, en canvi, sol anar associada al plagi, a la còpia, a la imitació. Per això, els mitjans totalment compromesos amb la creativitat solen exigir originalitat. Internet no ha modificat substancialment aquests postulats; simplement multiplica de manera exponencial la xarxa d’intercanvis, la interactivitat i la velocitat de recepció dels missatges. Ha propiciat, això sí, produccions més breus i fragmentades, una nova modalitat de creació, la feta a dos, quatre, moltes mans, i també l’aparició —esporàdica encara— de creacions que es pengen a la xarxa de forma desinteressada, sense aspirar a tenir cap benefici econòmic (drets morals sí; tothom haurà observat que els blogs solen exhibir el logo de Creative Commons o similars). I precisament en aquesta lliga sembla jugar El Penjoll.
d’altres plataformes i centres socials, al de diverses coordinadores... «S’ha de crear xarxa», diuen. No tenen prou amb comprovar que la gent interessada hi pot accedir a través de les llistes d’enllaços, de darrers comentaris i de seguidors, o a través del blogroll de blogs preferits. Han de penjar el post a tot arreu. I una última qüestió: seria interessant de saber quanta gent llegeix al final la informació omnipresent. Comentaris, no sembla rebre molts, encara que —ja ho sé— això no demostra res. En fi, ¿té aquesta estratègia comunicativa de caire reticular el ressò desitjat o, més bé, alguns dels hipotètics destinataris estan passant d'ella olímpicament? Abans de contestar, com que «cap geperut no sol veure's la seua gepa», convindria que algú fes una comprovació independent.La proposta è provocatoria, lo so. Perché non amplificare, estendere, diffondere ciò che accade in un festival? Davvero però, non il gossip di volta in volta gonfiato, ridicolo, inventato. Le opere. Consentire di seguire un programma anche a distanza. Le risorse, le opportunità e gli strumenti, le variazioni possibili sono infinite. Il web, le televisioni satellitari e tematiche, perfino i telefonini. Un danno al futuro sfruttamento commerciale? Non credo proprio. Trasmettere in contemporanea un film cileno o coreano, iraniano o islandese in lingua originale che cosa, quali prospettive vuoi che comprometta? Casomai può fare da volano.Io da par mio per i rapporti lavorativi che ho con i Festival Del Film di Roma avevo proposto qualcosa di simile ma con i contenuti di cui mi occupo solitamente cioè le serie e i video della rete. Costo zero, ritorno di immagine mille. Ma non credo si farà...