Per versos mutants

M’agradaria, si encara estem a temps, adjuntar este poema a la Lletra de socors, del Pidolaire. No està acabat. Li falta molt. És un esborrany, una primera versió o com vullguem dir-li. Pretenia fer-lo arribar a 99 versos i enviar-lo al Premi de Poesia Antoni Ferrer, però m’ha entrat la rialla i m’he adonat que el seu lloc era jaure inacabat ací, a El Penjoll. Que no vos sorprenga si va mudant de pell en els propers dies. S'accepten suggeriments:

A vosaltres, mutants del segle vint-i-u,
vos escric estos irregulars i deformes versos.
No busquen cap bellesa,
perquè van a parlar de vosaltres i d’allò que feu.
Versos que no són per a agradar-vos,
sinó per a denunciar-vos.

Allò que feu, vos converteix
en els pitjors terroristes
que han xafat mai este planeta:
Teniu la capacitat d’irradiar un mal invisible
i fer-lo arribar a aquells que encara no han sigut engendrats.

Sé que no llegireu estos versos,
perquè esteu ocupats enganyant
i, legalment, subornant
els que atendrien esta denúncia
(de no ser tot un poema).

Teniu tant, que quasi tot ho teniu.
Només les vostres butxaques fusioneu.
Als que manen i vos la mamem enriquiu,
mentre l’urani, la natura i la cultura empobriu.

Dividiu, fragmenteu, fissioneu...
Enèrgicament reaccioneu,
els elements modifiqueu
i les masses controleu.

Cortines de fum blanc immaculat creeu.
Que el sistema no té cap fallida assegureu
i, si cap, que és humana direu...
I tota la raó teniu:
vosaltres sou la fallida,
humans mutants.

Sou fruit de l’incest econòmic,
de l’egoisme, de la cobdícia i de l’avarícia.
Acumuleu tants diners
que no caben ni en les mans
de tots els que al món moren de fam...
Tampoc cabran dins de l’enverinat pa
que deixareu baix del tercer braç
dels vostres rebesnéts

Sou els pitjors proxenetes de la Terra:
la pervertiu, la violeu i la infecteu
amb allò que feu...
Només estimeu els diners que ixen de l'abús seu .
Per enriquir-vos només ho feu...
No podeu ser més xulos!
Ni convertir en més fills de puta
a la vostra descendència,
que heretarà conjuntament fortunes
i altres malformacions genètiques...
l les passejarà en un món cada cop més artificial,
parcial, perjudicial, superficial, comercial, antisocial i dictatorial
que vosaltres esteu creant,
demiürgs de la desolació.

Els vostres comptes als bancs
són la mort matemàtica del planeta.
¿Què farem quan ja no hi haja espai per a viure,
per a riure, ni per a escriure cap poemeta?

kamasutra

Necessite espai a la meua biblioteca personal i això m’ha obligat a prendre la dolorosa decisió de desfer-me de certs exemplars en benefici de novetats més atractives. No sé per què la “novetat” sempre té més atractiu... El cas és que una de les víctimes ha sigut un volum il·lustrat del Kamasutra que vaig comprar, d’amagat, quan tenia 14 anys. Qui podia resistir-se a tenir un manual i amb imatges? Era la promesa d’una obra d’art rodona! Per allò de manual, ja que oferia pèls i detalls de la cosa. I amb imatges, perquè sempre, sempre, cal un plànol per on resseguir les comprovacions... El cas és que en aquella època jo no tenia amb qui compartir aquells descobriments. També he d’aclarir que, en principi, no em calien. L’única física que jo afegia al meu delit sexual era la destresa en augment del meu canell dret. Però, per no dir mentides, a la meua imaginació ja li calia alguna ajuda. D’ací la compra, un agost de fira. Quan més endavant vaig tindre parella per compartir aquella afició, no el feia servir, tot i que estic convençut que els esforçats acoblaments a l’interior del 127, resultaren un perfecte entrenament per a posteriors provatures.

Ja de casat, i necessitats de quan en quan d’una empenta (abans que sortís la vaca de milka a casa) se’ns va ocórrer agafar-lo i assajar algun d’aquells moviments del desfici. Al principi és força divertit. Anar trenant cames i braços estreta lligams. A la força. Però les complicacions apareixen de seguida. Quan demanes que la teua parella faça petits desplaçaments, per exemple, per alliberar els teus ronyons del seu colze punxegut, o perquè necessites posar el peu en terra i amb la gelor de les rajoles apaivagar la rampa que t’ha agafat, o perquè hauries d’haver abandonat de seguida en la teua intenció de fer passar el cap per aquell indret al primer cruixit avisador de les cervicals... I sempre no encertes a saber allò de qui és. Perquè ben bé podria ser teu, com insisteix ella sovint, però fa una cosa així com mitja hora que ho tens adormit, estrangulada com està l’extremitat que vols alliberar i amb la manca lògica de reg sanguini i no et sents tan propietari com caldria.

Arribar a encauar-se, ben bé no s’arriba. Ho confesse. Però al plaer sí. I tant! És un altra mena d’orgasme, clar. El que li produeix a la teua anatomia el fet d’aconseguir desfer el nus i recuperar la totalitat de la teua capacitat respiratòria i circulatòria. Hores després de la pressió, això s’agraeix. I força.

Així que al final, el llibre vaig decidir abandonar-lo convenientment dissimulat entre l’exemplar de l’economista Friedman de “Caliente, plana y abarrotada” i el “Dios es verde” del teòleg Ian Bradley que, tot i que la temàtica de tots dos no té res a veure, em garantien certa discreció davant dels fills. Crec.

Bo, l’he llançat encara que estava en perfecte estat de conservació, donat que, a força d’anar amagant-lo en la meua joventut, el vaig preservar indirectament de la llum del sol i de les humitats. De les de l’oratge, vull dir. Les altres són inevitables esguits que van acabar encartonant algunes pàgines (curiosament, sempre les mateixes) i les han dotat d’un aspecte d’antigor que potser l’hi donaria certa vàlua. Però no vull arriscar-me a una venda, la veritat.

PROJECTE D'EDUCACIÓ SEXUAL "EL PENJOLL"

Davant la polèmica que ha provocat el projecte d’educació sexual de l’Església, refregat per Conselleria d’Educació (o era referendat?), El Penjoll, amb un exercici de consens sense precedents, proposa el següent projecte d’Educació Sexual (revisat i dilatat amb l’ajut del professor Eros Ramatxoto, el que li dóna categoria de Master-ec-tomia) d’aplicació pràctica i àmbit general, avalat pels millors especialistes en gerontologia terminal.

Tema 1: La masturbació és perillosa, sobretot sota una flassada elèctrica.

Tema 2: L’onanisme, és un acte d’amor propi? Dicotomia aplicada: pensar en el/la veí/ïna o fer servir el mirall.

Tema 3: Mites i fantasies. Els infants gaudeixen la infància tant com els adults l'adulteri?
Tema 4: La inactivitat sexual és perillosa. Produeix banyes. Casos pràctics.

Tema 5: Els avantatges del nudisme es veuen de seguida.

Tema 6: Per què s’anomena sexe oral la pràctica de la sexualitat en la que menys pots parlar.

Tema 7: Si els virus no tenen sexe, perquè ens foten tant?
Tema 8: Per què les dones amb les corbes més aerodinàmiques són les què més resistència ofereixen. Testimonis diversos.

Tema 9: El teu cervell també pot ser un altre òrgan interessant.
Tema 10: El sexe és una cosa bruta només si es fa ben fet.

Tema 11: El sexe sense estima és una cosa buida. Però com a cosa buida, és una de les millors.

Tema 12: Com fingir un orgasme (per a dones).

Tema 13: Com fingir una relació sencera (per a homes).

Tema 14: Ètica i moral. El sexe prematrimonial és pecat només si tens intenció de casar-te.

Tema 15: Dinàmica de grups. El sexe entre dues persones és meravellós. Entre tres o més és fantàstic.

Tema 16: Després de fer l’amor, dóna les gràcies (educació sexual).

Tema 17: Mites. Masturbar a un manc no és només un acte de solidaritat.

Tema 18: Mites (II). Realment és incompatible la virginitat i el sexe?
Tema 19: Nutrició (I): menjars afrodisíacs (la figa, la clòtxina, el plàtan, el cacauet..)
Tema 20: Les llengües oficials del sexe: el francés i el grec.
Tema 21: Virginitat masculina. Quan un home deixa de ser verge? Com desvirgar un home? L’increïble cas de l’home que volia ser verge.
Tema 22: Geografia sociopolítica dels sexe: les zones erògenes.
Tema 23: Dinàmica del cos rígid: El pene.
Tema 24: Termodinàmica. A quins graus s’està calent?
Tema 25: Magnetisme corporal: cossos de diferent sexe, cossos d’igual sexe i cossos de diferents espècies.
Tema 26: Mites (III) És compatible el sexe entre persones d’un mateix gènere?
Tema 27: Metafísica del sexe. Per què una dona sempre té mal de cap quan el seu marit li ofereix sexe i per què una dóna mai li demana sexe al marit?
Tema 28. El cos com objecte sexual i el buit existencial: la boca, la vagina i l’anus.
Tema 29: El sexe i l'espeleologia: Tècniques bàsiques.
Tema 30: Per què ha de ser considerada, paradoxalment, l’abstinència com la pitjor malaltia de transmissió sexual?
Tema 31: Lingüística aplicada: el cunnilingus.
Tema 32: Tècniques bàsiques de primers auxilis: la respiració boca a boca i la reanimació postcoital.
Tema 33: Farmacologia: la viagra i la via agra.
Tema 34: Desviacions sexuals: a partir quants graus s’ha de considerar tort un pene?
Tema 35: Per què el vers 69 de Les Bucòliques de Virgili diu: "l'amor ho venç tot"?
Tema 36: El bes negre: entre l’amor i el sexe.
Tema 37: Nutrició (II): Vegetarianisme i sexe. Pot xuclar els ous un vegetarià o vegetariana estricta?
Tema 38: Annals del sexe i sexe anal: algunes indiferències.

MiM 2009 (i 8): I l’anomenàren: el General Custer

Com sabeu l’equip per a la MiM 2009 estava composat per: Jose i el Capità Superflipo, també comptava amb un guia espiritual amb experiència en açò de la MiM, com el Xixi, però, a més, ens acompanyaren dos sherpes que feien el seu baptisme de foc en un repte així: Lorena i Mari Pau. Si pot semblar arriscat enfrontar-se a una prova de les característiques de la MiM en les sis eixides fetes estes últimes setmanes, més ho és fer-ho amb una, en el cas de Lorena, i cap, en el de Mari Pau (qui es planteja com objectiu arribar fins a Les Useres., en meitat de recorregut). Em permet també apuntar-vos que qui vos escriu el post es va presentar a la cita amb bronquitis i prenent antibiòtics.

A les cinc i mitja del divendres 8 de maig, eixim de Xàtiva cap a Castelló de la Plana, passant per Alberic a recollir a Mari Pau. En arribar al destí, anem a la Fira del Corredor a retirar els nostres dorsals, el xip de cronometratge i una pobra borsa regal que sols conté una samarreta (que damunt als xics en ve menuda... i de fira res de res). Decebuts anem a l’hotel i les coses comencen a canviar a bé. En l’habitació 307 s'allotjarà la “secció femenina” i en la 308 la masculina. Eixim a buscar un lloc per a sopar i trobem un restaurant italià que acaba satisfent les nostres millors expectatives culinàries. Amb les gerres de cervesa i les rialles, els nostres ànims s’en pujen als núvols. La moral de ferro de Jose ens fa reconéixer en ell la reencarnació del mític General Custer. En acabar el festí, la "secció femenina" s’en va a dormir i la masculina... a fer-se uns gin-tònics (no hi ha millor manera de tonificar els músculs). A les dotze i mitja tots dormint... tots, menys u: el General Custer, qui va fer guàrdia tota la nit per culpa de les roncadetes del Capità Superflipo.

Arriba el dia D i l’hora de la veritat. Toquen diana les 4:20 de la matinada. Ens peguem una dutxa, ens engalanem amb roba esportiva, ho deixem tot preparat i baixem a fer-nos un café amb llet i un croissant. En acabar tot este ritual, agafem el cotxe i anem a l’eixida al camp de Castàlia. Allí facturem les nostres borses que l’organització s’encarrega de pujar a l’arribada a Sant Joan del Penyagolosa. Unes quantes fotos per immortalitzar el màgic moment i a les 6:02 tret d’eixida. Estratègicament, ens situem en els llocs que ens corresponen: els dels últims. Ens queda tot el dia per davant.

En el pas de camí a senda, quan només portem quatre quilòmetres, patim un embossament d’uns vint minuts. Açò junt al tranquil pas que duguem ens fan arribar en 2h50’ al 1er control de la Pedra de Borriol (Km 13), una mitja hora més tard de les nostres pitjors previsions. Mal comencem.

Calia estrènyer en el segon tram que començàvem, així que vam ficar l’automàtic i... ens vam perdre. Menys mal que vam trobar a un ciclista que va tindre l’amabilitat de reconduir-nos al camí correcte. Quan vam agafar als caminants granera de l’organització que tanquen la prova es van quedar sorpresos de la nostra decisió d’haver allargart 2-3km el recorregut de la MiM. Però la dura realitat era que enlloc de guanyar temps l’havíem perdut. Al segon control a la Bassa de les Oronetes, en el quilòmetre 24, arribàrem en 5h15’, en altres paraules, tres quart d’hora de retard sobre el temps més lent que teníem previst. En este fatídic moment el General Custer agafa el comandament del grup i comencem a avançar alguna posició.

En el control de Les Useres (km 35) arribem en 7h, el que ens obligava a invertir menys de 8h en la part que ens faltava i que és on s'endureix el recorregut. Mari Pau ha complit el seu objectiu i el Capità Superflipo decideix també retirar-se de la prova. L’equip està vivint una situació delicada, però Custer ni s’ho pensa i ix com un búfal en una estampida, als pocs minuts ix Lorena i l’últim en deixar el control de Les Useres és el Xixi. Per davant els queden els controls de Sant Miquel (km 43), Xodos (km 53) i la Banyadera (km 59).

Mari Pau i jo pugem a l’autobús que ens du a l’arribada a Sant Joan on esperem als nostres companys. Xarrant veiem que el repte s’ha complicat molt i que és quasi impossible aconseguir finalitzar la prova en menys de les 15 hores establertes com temps tope per l'organització. Tenim molts dubtes. Quan es complixen les 14 hores i mitja ens dirigim a la recta final de meta a esperar-los. Arribaran?... No arribaran?... Clar que arribaran! Faltant poc més de vint minuts per a les 15 hores, vegem als tres membres del nostre equip, encapçalats per Lorena que va pegant salts i crits d’alegria. És impressionant l’energia d’esta xica, després de tota la pallissa que s’ha pegat i com si res. Increïble! La setmana passada vaig plantejar en esta secció que la MiM seria un bona manera de comprovar si existeixen o no els miracles... ara tinc la seguretat que no existeixen i que el que existix és gent normal de carn i os com el Xixi, Lorena i el General Custer que quan s’ho proposen es convertixen en herois o heroïnes i fan coses excepcionals com esta:

Els tres finishers van passar pels controls de la segona part de la prova en 9h25' (Sant Miquel), 11h56' (Xodos) i 13h44' (La Bayadera), acabant la prova en 14h40'.

Enhorabona campions!

Però la MiM no va finalitzar ací. Quedava un altre calvari per passar. En acabar d’asear-se un poc i cambiar-se de roba, vam anar a l’autobús que ens havia de baixar a Castelló de la Plana i no només estava a tope, sinó que hi havien més d’una vintena de participants esperant-se fora. L’organització ens diu que era l’últim autobús, que tornem a l’alberg de Sant Joan i que ens esperem allí que van a localitzar un altre autobús per a que ens baixe. Vam arribar a Castelló a les dotze i mitja de la nit, i a casa a les dos i mitja.

Així ha sigut la MiM 2009. Espere que vos haja agradat esta experiència i tot el procés de preparació que vos he contat en esta secció que hui finalitza.

Passejar...

Aquestos mesos és tot un plaer caminar per les nostres muntanyes amb una actitud observadora, deixant les preses i el rellotge un poc de banda per poder escoltar, mirar i esperar que...

Els ocells, insectes, plantes, arbres... tots tenen una activitat frenètica i cal adonar-se'n.

Us vull oferir unes imatges que vaig tindre la sort d'arreplegar al Cabeçó d'or en Bussot.

D'entre totes vull destacar la imatge de l'Abellera groga, es tracta d'una orquídia que encara que el tamany és menut respecte a les de climes més humits són d'igual o superior bellesa.

Les orquídies, temps ha, eren considerades unes plantes màgiques per la seua singularitat.

Romanen baix terra d'on rebroten tots els anys a la primavera. Tenen dos tuberositats en forma d'ou, col·locats un a cada costat de la soca-rel, són comestibles i tinguts per un reconstituent de gran valor energètic. Són la part útil i les que motiven el seu nom i el seu valor màgic i simbòlic.

Orquídia, coneguda científicament com "orquis" en grec i que vol dir testicles, significa herba dels collons o més literalment collonera, o testiculària. Aquests tubercles motivaren que els grecs els anomenaren "cynos orquis" o testicles de gos, i els romans més tard "testiculis canis", i els àrabs "çahlep" o testicles de rabosa, i en l'edat mitjana botons de ca.

Aquestes tuberositats han estat associades a cultes i ritus de fertilitat i s'han tingut per afrodisíacs arribant aquestes creences fins a l'actualitat.

La grandiositat de l'Abellera no ve pel seu tamany ni la seua bellesa que hi és, si no pel fet que no tenen nèctar o sucre que oferir als insectes per realitzar la seua pol·linització. Aquestes opten per un altre sistema, l'atracció sexual, seduïxen i provoquen l'excitació sexual dels mascles de certes espècies d'insectes, fent com si foren la femella de la seua espècie. Al llarg dels aparellaments és quan es du a terme el transport del pol·len. No vull pensar com els mascles estaran quan troben a la vertadera femella.

Cóm ho aconsegueixen?

És complexe ja que utilitzen diversos estímuls per aconseguir l'atracció: olfactius, tàctils, visuals... el fet és que tot aquest procés és manté gràcies a un equilibri fascinant.

Gaudiu d'aquestes meravelles amics.

Salut.

MiM 2009 (7): I en el sext entrene oficial només érem dos

Sext entrene oficial. Dissabte, 2 de maig, 8 del matí i a l’entrada de Llocnou només estàvem Jose i el Capità Superflipo. Un entrene de 30km amb sis dures pujades: la que du al pla de Benavent, la de l’Alt de la Creu, la d’en front de la caseta de la Llum a Alboi, la pujada de l'Aventador (quan ja dúiem 20km a les cametes), el barranc del Llop (cap a les 15h. i sense aigua) i la serra de la Creu. Després de baixar esta última lloma, arribàrem al Genovés xopats de suor de dalt a baix i amb la boca més reseca que la moixama, el que ens va obligar a fer una parada biològica al Bar Trinquet, on ens estacàrem dos litres de cervesa, que van vindre com aigua de maig als nostres deshidratats paladars i que van ser suficient combustible per convertir els últims quilòmetres fins Llocnou en un passeig triomfal. Ací teniu el reportatge fotogràfic:

Consells per a esta setmana:

Ara que està tot el peix venut (ja no hi han més entrenes oficials fins el proper dissabte ,dia de la MiM), raonem: si vam completar estos 30km en quasi 8 hores (incloent els 20’ que vam parar a esmorzar a l’alt de la Creu i els 40 que vam tardar en rehidratar-nos al Bar Trinquet), i la MiM són 65km, que cal fer en menys de 15 hores... Bé, deixem-nos de reflexions, que ja hem fet la inscripció i no hi ha tornada arrere. Veieu este vídeo de la prova i, per favor, fiqueu-li un parell de candeletes a Sant Ander... El dissabte que ve serà una bona prova per comprovar si existixen o no els miracles.

7ª eixida (dissabte, 9 de maig): La MiM 2009

Lloc d’encontre i hora d’eixida: Castelló de la Plana, Estadi Castàlia, a les 6 del matí.

Recorregut: Perfil extret de sendallarga

Temps màxim: 15 hores.

Dificultat: Prou alta, no?

Observacions: S’agraïxen comentaris d’ànim (o condol) als participants. No es perdeu, la setmana que ve, l’últim reportatge de la sèrie MiM 2009, el desenllaç d'esta història (si estem en condicions per a fer-lo). Què Déu ens pille confessats!

ALEA JACTA EST

MiM 2009 (6): El caminant sobre el mar de núvols

Quint i penúltim entrene oficial. L’expedició al Montcabrer (1389m) des del santuari d’Agres la conformàrem Jose, Josep, Miguel, Alietes el del Corralot, Enric i qui escriu este post. No s’ens va aparéixer la Comtessa D’Angeville pel santuari, potser perquè el dia va eixir núvol amenaçant pluja.... Però això era per davall dels 1000m d’altitud, per damunt, un dia solejat que ens va deixar ben clar que tot és relatiu, que depén de l’altitud què es mire i que mai puges dues vegades la mateixa muntanya. A més, ens va permetre ficar-nos en la pell d’El caminant sobre el mar de núvols. Hi ha millor manera de començar un 25 d’Abril? Com que una imatge val més que mil paraules, ací en teniu unes quantes:

Consells per a esta setmana:

La MiM és el 9 de maig. Les inscripcions estaran obertes fins el proper dia 4. El seleccionador d’El Penjoll ha considerat inscriure a la prova a tots aquells que han completat la totalitat dels entrenaments oficials, a saber: Jose i el Capità Superflipo. Per tal de reforçar l’equip s’ha nacionalitzat a un camejador amb experiència en la MiM, com és El Xixi. Per anar fent boqueta del què serà la prova, ací teniu dos vídeos on es pot comprovar que el seu recorregut no té tanta dificultat... sempre i quan no ploga com va ocórrer en la passada edició.

6ª eixida de preparació de la MiM 2009 (dissabte, 2 de maig): Dos recorreguts (curt i llarg) a triar-ne un.

Com el del dissabte que vé serà l’últim entrenament oficial i, malauradament, no tots els membres de la Comunitat de l’Anell van a fer la MiM es proposa fer una eixida amb dos recorreguts un curt (per als que no van a fer la MiM) i un altre llarg (per als que la van a fer).

Lloc d'encontre i hora d'eixida: Entrada a Llocnou d’En Fenollet, a les 8h.

Recorregut curt (16km aprox.): Llocnou –Pla de Benavent– Senda Andalusa – Alt de la creu – Genovés – Llocnou

Dificultat: Baixa

Temps estimat: quasi 4 hores (parant 20' a l’alt de la Creu a esmorzar).

Observacions: Ruta amb els quilòmetres inicials i finals per camí asfaltat i la resta per senda.

Recorregut llarg (30km aprox.): Llocnou –Pla de Benavent– Senda Andalusa – Alt de la creu – Barranc del Llop – Xopada d’Alboi – Cova Negra – Penya l’Aventador – Ermita del Romaguera – Barranc del Llop– Alt de la creu – Genovés – Llocnou

Dificultat: Alta, al conjungar la distància amb el desnivell de la segona meitat del recorregut.

Temps estimat: 6 hores i mitja (parant 20' a l’alt de la Creu a esmorzar).

Observacions: Ruta amb els quilòmetres inicials i finals per camí asfaltat i la resta per senda.

MiM 2009 (5): Primera dona que entra a la Comunitat de l’Anell

Quart entrene oficial. Dia esplèndid, solejat i sense vent que ha servit per donar la benvinguda a la primera dona que s’incorpora a la Comunitat de l’Anell (una oportunitat perduda per a tota una pionera de l'alpinisme com la Comtessa d’Angeville). La dona en qüestió ha sigut Rocio qui ha estat acompanyada pels sherpes Gaspar, Jose i Superflipo. Ací teniu les fotos de la gesta de la pujada al cim del Benicadell (1100m), des de Beniatjar, que hem fet dins les quatre hores previstes (tot i que també hem anat a vore la cava):

Eixida de la font de Beniatjar i pel camí que conduïx a Les Fontetes:

El trajecte per senda i les seues espectaculars vistes:

Cim del Benicadell i en plena faena en el tram aeri final:

Consells per a esta setmana:

Esta setmana toca pujar el cim més alt de la serra Mariola, el Montcabrer (1389m). Com veieu anem a pujar prou amunt. Com podem entrenar l’altura? El següent vídeo recull una manera possible:

5ª eixida de preparació de la MiM 2009 (dissabte, 25 d’abril): Agres – Cim del Montcabrer – Agres

Lloc d'encontre i hora d'eixida: Santuari d’Agres, a les 8h.

Recorregut: Des del santuari d'Agres (700m) seguirem el PR V-27 travessant una pinnada ("n" geminada?) que ens porta al mirador del Comptador (1200m) on es troba el Refugi de Centre Excursionista d'Alcoi. D’allí anirem a vore la cava (no a beure el cava) i buscarem el PR V-37 que ens porta pel Racó Llobet i la Font del Pouet al cim del Montcabrer (1389m), on esmorzarem i tornarem pel mateix camí.

Dificultat: Mitja (per dir alguna cosa)

Temps estimat: 4 hores (parant 20' al cim a esmorzar, si el temps ho permet).

Observacions: Ruta quasi tota per senda que puja i baixa al Montcabrer. Esta ruta ha estat recomanada per Cal·linca i la Comtessa d'Angeville.