- Mas?
- Hombreeeeeeee, Joseeeeee!! Digui, digui!! Em truques per felicitar-me?
- Nnn...no exactament.
- Quin mal gust!
- Vull dir: sí, truco per felicitar-te.
- Doncs felicita’m, Montilla! Felicita’m! Vull escoltar-ho de la teva boqueta de pitiminí!
- D’acord. Un, dos, tres, ehem. No hay dolor, no hay dolor: Que molt bé per vosaltres, no?
- Així està bé? Un triomf històric i sols em diu això? Quin mal perdre! Yo quiero Mas y Mas, yo quiero Mas y Mas, siiií! Movimiento electoraaaaaaaal! Mas, president! Mas president! Els escoltes? T’arriba el soroll de la victòria? Perceps l’olor a glòria?
- Au, vinga, que no estic d’humor! Et truco bàsicament perquè hem de fer el traspàs de poders.
- Masss, traspàsss, Masss, traspàsss... Sona bé.
- Sí, ja. Et va bé dimarts?
- Dimarts? I ocupar l’espai en els mitjans de la gloriosa victòria del Barça sobre el Madrid?
- I si perd?
- D’acord. El futbol no pot malbaratar l’agenda política. Responsabilitat, seny. Yo quiero Masss y Masss, siiiií!
- Sense humiliar, eh? Sense humiliar... Una cosa, Mas...
- Digui!
- Que diu el Zetapé que tenim moltes coses de què parlar...
- No fotis, Montilla. Volem l’Estatut! Volem l’Estatut! No! Millor! Volem el Concert!
- Però tu no t’havies fet independentista?
- Res-pon-sa-bi-li-tat, Montilla. Primer l’un i després l’un i mig.
- Au, ja t’ho faràs amb Laporta i la Sánchez-Camacho. Ens riurem bona cosa.
- Mira qui parla! El del tripartit! Festival de l’humooooorrrrr!
- O et comportes o li dic a Rubalcaba que et tragui tots els palaus i pretòries pendents.
- Responsabilitat, Montilla! Fem front a l’enemic comú!
- Sí, sí... Sociovergència o mort!
- No t’emprenyis, Jose, tenim per davant un futur il·lusionant! Per cert: encara és el tres per cent?
- No sé de què m’estàs parlant...
- Pesta de xarnegos! Contra Maragall vivíem millor. Millet, amnistia! Millet amnistia!
- He de penjar. L’executiva em reclama per demanar la meua di... per avaluar els resultats. No beguis molt. I recorda que encara no es pot circular a més de 80.
- A la teva salut! Illa, illa, illa, Montilla fet papilla!
- No em fotis o no et deixo en el despatx ni un miserable document!
- Per mi com si vols botar-los foc. No necessitem papers! A nosaltres ens aneu a ensenyar a governar! Nosaltres som Catalunya! Artur és Déu i Pujol el seu profeta!
- Au, bona nit! Que et rebenti l’úlcera de la felicitat. Fins dimarts!
- Però encara és el tres per cent o l’heu ajustat a l’IPC? T’ho dic perquè açò de la campanya ens ha sortit la torta un pam.
- A tu t’ho vaig a dir.
No comments:
Post a Comment