Prec per a Sant Antoni.

El cap de setmana passat, el diumenge en concret, a la plaça de sant Pere de Xàtiva, es va celebrar com tots els anys la festa de benedicció dels animals per part de les autoritats eclesiàstiques. Es tracta d'una festa celebrada principalment en els territoris de parla catalana (Països Catalans). Es al voltant del 17 de gener quan és venerat Sant Antoni Abat (també conegut com Sant Antoni del Porquet) en moltes localitats. Inicialment se li atribueix la capacitat de protegir als animals útils en les feines ramaderes. Ara ja s'ha fet extensiu per tot tipus d'animals propers o relacionats amb l'home.
La major part dels animals presents, per no dir tots, eren de companyia, és a dir, el que acompanya i conviu amb les persones, realitzant una funció afectiva.
És cert!, són molt afectius i en alguns casos fan que la vida tinga sentit.
Temps ha, els animals tenien una altra funció. Formaven part del món econòmic i per tant el seu valor era de subsistència, guarda i transport entre d'altres.
Les vivendes estaven pensades per tindre'ls, habitualment en cambres inferiors a les de les persones.
Hui, la realitat és ben distinta.
A les ciutats, la presència dels animals i en concret la dels gossos té principalment un valor de companyonia.
Lògicament, les vivendes ja no estan preparades per a tindre animals perquè no formen part d'una economia de subsistència.
Vull referir-me concretament als gossos, els quals necessiten unes condicions bàsiques per a viure i conviure, i és per aquest motiu que els seus companys i companyes (els amos) els trauen al carrer.
El “carrer” és un espai comunitari i és en estos moments quan vull fer una prec a Sant Antoni ja que em sembla l'últim recurs al meu abast...

“Sant Antoni et pregue, per favor, dónes sentit comú i comunitari a tots aquells que tenen gossos perquè quan caguen en les voreres i carrers de tots, siga recollida la merda dipositada. Beneïx als qui la recullen i ajuda'ls quan ho necessiten. Per als que dissimuladament fugen deixant-nos el regal excrementici prepara'ls un d'igual.”

En la meua opinió és lamentable les condicions dels nostres carrers i voreres on el teu fill i filla, net i neta, nebot i neboda juguen, passegen i conviuen.
A més del semàfor, pas de vianants, mirar a dreta i esquerra,... hem d'ensenyar als nostres fills i filles a mirar cap a terra per salvar les merdes que s'hi van trobant.
Salut animals.