L'acte de lliurament dels premis als millors blocs de les Comarques Centrals Valencianes, celebrat e
l passat dissabte a la seu de Camot a Xàtiva, a l'històric i emblemàtic Carrer Blanc -no podia haver-ne un marc millor-, va servir per tancar en multitud i harmonia una moguda organitzada per El Penjoll Art de Paraula que, tot i les servituds i errades de les primeres edicions, es pot qualificar com un xicotet èxit, tant de participació. I l'acte de lliurament dels premis va respondre també a l'expectació generada.
l passat dissabte a la seu de Camot a Xàtiva, a l'històric i emblemàtic Carrer Blanc -no podia haver-ne un marc millor-, va servir per tancar en multitud i harmonia una moguda organitzada per El Penjoll Art de Paraula que, tot i les servituds i errades de les primeres edicions, es pot qualificar com un xicotet èxit, tant de participació. I l'acte de lliurament dels premis va respondre també a l'expectació generada.A risc de caure en reiteracions i empobrir la magnífica crònica feta ja per Toni Cucarella, com se sol dir el gran triomfador de la nit, premi al millor bloc de política (Toni Cucarella en roba de batalla) i guanyador absolut , us contarem que l'acte va servir com a mínim per a que alguns dels guanyadors (podeu consultar el llistat en aquesta mateixa pàgina), els membres del jurat i els mateixos amics i membres d'El Penjoll (què mal sona això, fotre!) s
'hi veiren les cares, enraronaren i passaren una estona agradable. En alguns casos, ens quedàrem sense veure la cara dels guardonats, per exemple de Lucrècia Borja, però almenys la podérem escoltar-la a través de les mans lliures del mòbil. Moment d'indubtable èpica tecnològica que li deguem als animadors i conductors de l'acte, Toni Espí i Toni de l'Hostal, als quals s'ha de reconèixer el desplegament, la gràcia i l'amenitat amb què presentaren el lliurament.
'hi veiren les cares, enraronaren i passaren una estona agradable. En alguns casos, ens quedàrem sense veure la cara dels guardonats, per exemple de Lucrècia Borja, però almenys la podérem escoltar-la a través de les mans lliures del mòbil. Moment d'indubtable èpica tecnològica que li deguem als animadors i conductors de l'acte, Toni Espí i Toni de l'Hostal, als quals s'ha de reconèixer el desplegament, la gràcia i l'amenitat amb què presentaren el lliurament.Però anem per parts. Perquè hi hagué trobades i retrobades, en els moments previs, i fins i tot es va reprendre en persona l'agitat debat digital del dia anterior al voltant dels Big Score i la música indie, capítol àlgid en la vida d'El Penjoll assimilable a les grans polèmiques conduides per Calinca . I parlem de trobades perquè, precisament, un dels moments per a la història (adjuntem fotografia) va ser l'encontre entre la llet i el cafè ideològics, Calinca i Toni Cucarella. D'allò no va eixir un tallat però sí cordials salutacions i intercanvi de parers. De tot això aportem prova gràfica, ací al costat.
I així va començar un acte que tingué un xicotet incident quan un energúmen de uns quinze mesos, un tal Dídac, potser en desacord amb la decisió del jurat, o espantat per les barbes dels Toni's, va començar a boicotejar l'acte. L'individu fou desallotjat de la sala i els premiats presents en cos i ànima (Nausica, Pel paisatge al País Valencià, A ta mare va que fumes, El mirador valencià) poderen començar a arreplegar el seu premi, en aquest cas un magnífic gravat obra de l'artista i penjoller Albert Compte. Un detall, per cert, per la seua part, que des d'ací agraïm de forma col·lectiva.
A continuació, el gran moment de la nit, amb l'arreplegada del premi gros de Toni Cucarella, prèvia
escenificació preparada pels Toni's amb text del Tirant lo Blanc (Com lo senyor de les Vilesermes divisà les armes) i hàbit de batalla, clar, amb indefinible barret i espasa de joguet, que no sabem si seria oportú descriure amb més detalls pel perill que la propera edició dels premis quede deserta de participants. Cucarella, en tot cas, assumí la broma amb esportivitat i va manifestar estar molt content per quadruplicat o quintuplicat, fent seua una cita literària.
escenificació preparada pels Toni's amb text del Tirant lo Blanc (Com lo senyor de les Vilesermes divisà les armes) i hàbit de batalla, clar, amb indefinible barret i espasa de joguet, que no sabem si seria oportú descriure amb més detalls pel perill que la propera edició dels premis quede deserta de participants. Cucarella, en tot cas, assumí la broma amb esportivitat i va manifestar estar molt content per quadruplicat o quintuplicat, fent seua una cita literària.A continuació, Toni de l'Hostal ens va delectar amb la versió musical que va fer l'Ovidi Montllo
r del poema M'aclame a tu, de Vicent Andrés Estellés, adobat per una broma antològica: a poc de començar, Toni va interrompre la cançó per "cantar en socarrat". Això és, respectant la característica harmonia vocàlica xativina que fa que "terra" es pronuncie "terre". Un detall. Això i la mòbil-conferència de Lucrècia Borja foren els tocs surrealistes de la nit. Per no oblidar l'inenarrable barret del nostre cuiner, Quique Diego, que contra tot pronòstic ens va obsequiar amb una xocolatada deliciosa, mullada amb les característiques mones de Xàtiva. Aquesta part de l'acte sí que va obtenir el vist-i-plau del boicotejador de quinze mesos, readmés en la sala pels organitzadors.
r del poema M'aclame a tu, de Vicent Andrés Estellés, adobat per una broma antològica: a poc de començar, Toni va interrompre la cançó per "cantar en socarrat". Això és, respectant la característica harmonia vocàlica xativina que fa que "terra" es pronuncie "terre". Un detall. Això i la mòbil-conferència de Lucrècia Borja foren els tocs surrealistes de la nit. Per no oblidar l'inenarrable barret del nostre cuiner, Quique Diego, que contra tot pronòstic ens va obsequiar amb una xocolatada deliciosa, mullada amb les característiques mones de Xàtiva. Aquesta part de l'acte sí que va obtenir el vist-i-plau del boicotejador de quinze mesos, readmés en la sala pels organitzadors.
La quasi coincidència de l'acte de lliurament dels premis als millors blocs amb la presentació del llibre sobre el bombardeig de Xàtiva va fer que la grata reunió de Camot, col·lectiu a qui s'ha d'agrair també haver volgut acollir l'acte, es dissolguera amb una certa precipitació. L'any vinent, més. I qui sap si millor.Podeu trobar altres cròniques de l'acte a:
