1ers Jocs Florils de Poesia Satiricopolítica: A votar!

Xiquetes i xiquets, senyores i senyors, lesbianes i gais, mongetes i frares, poetesses, poetes i poetastres, sàtirs i sàtires, polítics i polítiques, s’ha acabat el termini de presentacions d’originals als 1ers Jocs Florils de Poesia Satiricopolítica d’El Penjoll i ara toca repartir els premis.

Reunits conjuntament els membres i membres del Comité d'Honor de Poesia Satiricopolítica d’El Penjoll i del Conclave Judeomaçònic de Versaors i Tabaleters del Sèptim Dia de la Canal de Navarrés han decidit, per unanimitat, atorgar els premis Caracollons Honoris Causa als següents poemes que contenen les paraules màgiques "aleshores-gairebé":

“No era”, d’Aquil·les Sisternes.
“Eixos que…”, de Dª Reencarnació Palomino.
“L’art de brofegar”, de l’Hora Violeta.
“Sonet”, d’Aquil·les Sisternes.
"El petit gran home i la gran història brillant", de Tarsan, President de la República de les Mones.

A més, declaren aspirants a Petet Galant, sotmetent-se a votació popular, els següents cinc decasíl·labs:

“Va, deixa ací el pernil i allà els titots", del poema “La compra del titot”, d’Alietes el del Corralot.
"que toque el cel qui es pague els pantalons", del poema “Al del braç incorrupte” d’Alietes el del Corralot.
"Corbata negra, soga d'imputat", del poema “Patíbul” d’Alietes el del Corralot.
“Per dir mongeta, en comptes de fesol!”, del poema “Sonet” d’Aquil·les Sisternes.
“Eixos que són més rojos que uns titots", del poema "Eixos que..." de Dª Reencarnació Palomino

Per últim, es disputaran, mitjançant votació popular, el Florí d’Or, al millor poema satiricopolític, i la Ploma d'Anec, al pitjor poema dels 1ers Jocs Florils, els següents vint-i-sis poemes:

“No era”, d’Aquil·les Sisternes.
“Eixos que…”, de Dª Reencarnació Palomino.
“Tropical I”, d’Escrivà de Cort.
“Patíbul”, d’Alietes el del Corralot.
“Trage clar”, del Capità Superflipo.
“Elogi del vestits (I)”, de Lo Pol.
“Elogi del vestits (i II), de Lo Pol.
“Tropical II”, d’Escrivà de Cort.
“La gran mascletada”, de Peguie.
“Sonet”, d’Aquil·les Sisternes.
“Pompeu”, del Santíssim Pare.
“Al del braç incorrupte”, d’Alietes el del Corralot.
“Trage de Camps”, de Tarsan, President de la República de les Mones.
“L’art de brofegar”, de l’Hora Violeta.
“Tankes del shōgun”, del Superagent Pardo.
“Gran corregida de jònecs”, de Heidi.
“Els calós de València et “camelen” un ou!”, del Superagent Pardo.
“A xiquito de la Costera”, de Pepe “el Negre”.
“Francisco Camps i el calós”, de Superagent Pardo.
“Oda a Ritaaaaarhhgroooaarhhh!”, d’Alietes el del Corralot.
“Apariat”, de Tarsan, President de la República de les Mones.
“La compra del titot”, d’Alietes el del Corralot.
“Europea (no massa fina i un poc fallera)”, d’Alietes el del Corralot.
“Galteres”, de Joan Ubach (Espock).
"Taronches de la china (la llisó del Conseller)", de Tarsan, President de la República de les Mones.
"El petit gran home i la gran història brillant", de Tarsan, President de la República de les Mones.

Senyor Conseller, que comencen les votacions!

A la barra de la dreta podeu sotmetre a escarni i mofa pública els poemes participants. Les enquestes per votar estaran actives una setmana. Podeu votar tots els decasíl·labs i tots els poemes que vos agraden i deixar de votar els que no. Impressionant!

Si no ho vau fer a les Ereccions Europees ara teniu l'oportunitat de votar. No la deixeu passar.

El petit gran home i la gran història brillant

Has volgut convertir Xàtiva en sinònim d’ignorant
has volgut fer la nostra terra poble de burros titots i maleducats.

Ompliràs les parets de plaques brillants i grans titulars en els periòdics pagats
Escopiràs pets, bufes i cagallons al parlar: “aleshores! gairebés! filldeputes! vos remataré!”
però ja tens reservat, indefectiblement cap per a avall, un lloc a la història amb Felip V al costat.

Tot i això no t’equivoques, no t’hem allí nosaltres posat,
nosaltres que et voldríem vore amb la teua gent lluitant…

Has estat tu. Tu i sols tu. Tu cabut i acomplexat

Tu, que t’estimes més fer el bufó al servei de València, Espanya i el Capital
portar misses, toreros, espanyols, diputats, arquitectes, exposicions, ovnis, avions i imputats
posar flors, parades militars, taullells que ballen al teu son, estòmacs agraïts, llepaculs cagats.

Però per cada traició, cada ofensa, com una maledicció dels maulets i els íbers de Sait,
Ets tu qui es torna més ínfim, més ridícul, més raquític, ninot botifler, titella insignificant,
Aquesta és la teua història, la teua placa brillant, el que tu has escrit, aquest és el teu llegat.

Taronches del china (La llisó del Conseller)

Hola Chiquets, sóc Alejandro el vostre conseller de formació de l'espiritu nacional
Repetiu tochs chunts ab mi la llisó que ara vos dic
Che quin fum fa!
Cal que aprengueu anglés que és un idioma actual
Che quin fum fa
Cal que apregueu castellà que és un idioma nacional
Che quin fum fa
Cal que aprenegueu chinés que és un idioma internacional
Che quin fum fa
el valencià no ve del català
La Taroncha és la nostra pàtria
i aquesta ve de la china imperial
Mandarina és llavors la nostra identitat.
Che quin fum fa!

Per al Premi PETET GALANT al millor decasíl·lab

Els I Premis Florils de poesia satíricopolítica d'El Penjoll estan a punt de tancar la seua primera etapa. Per poder votar el millor decasíl·lab dels que s'han escrit i, per tant, erigir-lo com a PETET GALANT, cal que els mateixos autors es pronuncien al respecte.

El poeta floril que haja estat tocat per les muses amb la vareta màgica de la versificació en decasíl·lab té el dret i l'orgull de poder triar el seu millor vers de deu síl·labes de cada poema escrit en esta mesura i presentar-lo com a aspirant al Petet Galant: Només un decasíl·lab per poema! L'essència de l'essència.

Els poetes florils deixaran el seu decasíl·lab preferit en un comentari a este post, indicant també el poema satíricopolític al qual pertany el vers. Tenen fins el dilluns dia 15 de juny per presentar els seus candidats.

D'ací s'extraurà la llista total de canditats a Petet Galant que serà votada popularment.

Ànims i sort.

GALTERES

He gosat diagnostica’ls-hi galteres
encara em puguin portar a la ruïna
per emular ser metge i medicina
tot dirigint expressions tan rastreres.

I és que em treu massa de pollegueres
el polític que no fa camí ni camina
endormiscat des la primera l’alzina
abonada pels miopics sense ulleres.

Baralleu-se amb tot sentiment i cor
sabeu molt bé que us convé, doncs només
la fi és de no posar-se mai d’acord.

Sóc un home eficaç i compromès
prou sé que el meu vot és el seu tresor
i per a mi son fets els que fan pes.

Joan Ubach (Espock)
http://espock.blogspot.com/

Europea (no massa fina i un poc fallera)

Ara hem d'estar contents,
torna a haver eleccions:
tots corrent a votar
perqué sí o per collons.

Engegar la campanya,
motivar el votant,
les cares dels polítics
somrient o plorant?

Resulta que és a Europa
on es cou tot el pa;
poseu-me una baguette
i aneu a fer la mà!

La compra del titot

I diuen que al despatx del gran Cacic

(Ray-Ban fosques, puro encés, creu al pit)

acudixen els pares fent filera:

—A ma filla col·loque-la primera,

que té quatre xiquetes i un marit.

—Però si no té el carnet del partit

i és d’ascendència socialista,

o és que tu mateix no anaves en llista?

—Senyor Cacic, pecats de joventut!

Mire, una fotografia li he dut

pâ que li faça el carnet popular.

—No m’agrada vore-vos pidolar.

Va, deixa ací el pernil i allà els titots

i ja sabeu on han d’anar els vots!

Apariat

Alarte!
pa' cagar-te i no torcar-te!

Oda a Ritaaaaarhhgroooaarhhh!

M'inflame i ho aclame:
Sí, Rita m'excita!
La cosa se'm posa
si explota devota
l'eròtica exòtica
del ser i el poder:
et munta i pespunta
carreres brutals,
regates mundials,
visites papals...
i és la diversió
en la convenció:
es mama a dos mans
gin-tònics bestials!

Francisco Camps i els calós

Armilla, carro i ase, el gatxó van a veure,
corejant una rumba.

Per què vas tan gitana? Vés a mudar de roba.
Anem a veure Camps.

Els fòtils d’antiquari amaguen les gatxís.
Tramen un paripé.

Inclinen el barret i deixen la Fontsanta,
perquè van a la festa.

S’allisen els bigots, repiquen les postisses
i aclamen en Francisco.

Amaguen les blaüres de l’egua escanyolida,
xiuxiuant de gairó.

En romaní fetén, s’encomanen al paio.
Quin engany al baranda!

Els calós de València et "camelen" un ou!

Als nebots i cosines de la Font de Sant Lluís
els calia el calé compromès pel Pepé.
Arracades, anells, braçalets d’or massís,
tenien engatjats per manca de parné.

Els calós de la Font et camelen un ou!

Allà vingueren tots: els germans, els cosins,
els oncles i les ties, el burro i la gaiata.
Vestien, les gitanes, uns sobergs jupetins.
El patriarca, cofoi, guiava la tartana.

Els calós de Maristes et camelen un ou!

Masclot o marieta, al final tant s’hi val.
Femellenc, veges tu, fou Miguel de Molina,
la grandíssima estrella. No ha sortit altra igual!
I a tu, com tens la pinta, et camelen, artista!

Gran correguda de jònecs

Rogelio Porcà, gran polític-torer xativí,
té planta, té labia, sols li falta el jupetí.

Com es tira a la plaça,
quan entra lo bou el Rus!
Li estaca la banderilla,
amb gràcia li fa l'esqueta,
i li clava la muleta.

El banderiller Recardo Mudina, amb el seu pantaló apretat,
s'agafa la bossa i brinda lo bou al públic entregat:

" A tots els socarrats,
aprepareu-se
que a lo bou Rus
vaig a rematar!"

Tankes del shōgun

(dedicades al secretari general)

I.

Per amor a l’art,
acordaren fer-lo cap
de l’oposició.
Ara s’han assabentat
que és una calamitat.


II.

Li creixen els nans
en el palmerar del sud;
I riu quan la garsa
que duu quimonos de franc
trenca la unió del nihongo.

L'art de brofegar

No fa vent, ni plou, ni fa sol.
No és blau, ni roig, ni gris.
No és dolç, ni aspre, ni salat.

És i prou.

Aleshores, gairebé, veritat.
Gilipolles, sense vergonya, rematats.
Ignorància, incultura, indecència.

És i prou.

signat per l'Hora Violeta

El trage de Camps

Xe, ausades que sou, xe!
Que Fransisco és innocent!
Que els trages eren de fallera,
i tampoc és qüestió d'anar-ho diguent!

Al del braç incorrupte

Sant Vicent Màrtir, dels sastres patró,
us demane amb justa devoció
que toque el cel qui es pague els pantalons
i qui no, pôs, manilles i presó!

Pompeu

Sonet

Enfurismat davant del faristol,
aquell edil de mirada boirosa
proclama irat, amb vèrbola confosa,
que tots els rojos vol penjar del trespol.

I deixa caure, entre el nombrós estol,
que vol flitar, perquè no facen nosa,
tots els docents, veges tu quina cosa.
Per dir mongeta, en comptes de fesol!

«Quin valencià que estiga bé de l’olla
diu gairebé, en lloc d’un corrent casi,
o capsigrany, en comptes de pallús?».

L’edil refusa, per ser de gilipolla,
que el mestre diga aleshores o rasi.
I si per cas ho diu, que taste el fus.

La gran mascletada

Era un dia de festa,
d'orxata, pinta i pandereta.

A la capital de lo Regne,
disparaven una mascletà.
La gent a l'Ajuntament es concentrà.

Estava Rita la bailora,
Paco el tamboriler,
Eduardo, el cabareter,
i Alfonsito, el mamporrer.

La gent pensà que la traca començava,
i resultà ser la Rita que botava,
el balcó es va ensorrar,
i el País Valencià es va alliberar.

Tropical II

Gairebé cau de tos el cacic
en saber que m’han fet imputat.
Maiambé, maiambó, mambo so;
maiambé, maiambó d’en Rajoy.

Esperança roman enfurida,
rebutjant la distinta mesura.
Maiambé, maiambó, mambo so;
maiambé, maiambó ben cofoi.

Cospedal estarrufa les celles,
na Soraya la bemba i el nas.
Maiambé, maiambó, mambo so;
maiambé, maiambó quin comboi.

Maiambé, maiambó de Moré.
Maiambé, maiambó Pérez Prado.