Sonet

Enfurismat davant del faristol,
aquell edil de mirada boirosa
proclama irat, amb vèrbola confosa,
que tots els rojos vol penjar del trespol.

I deixa caure, entre el nombrós estol,
que vol flitar, perquè no facen nosa,
tots els docents, veges tu quina cosa.
Per dir mongeta, en comptes de fesol!

«Quin valencià que estiga bé de l’olla
diu gairebé, en lloc d’un corrent casi,
o capsigrany, en comptes de pallús?».

L’edil refusa, per ser de gilipolla,
que el mestre diga aleshores o rasi.
I si per cas ho diu, que taste el fus.