"The Estellés Supper"

Robert Burns, nascut el 1759 i mort el 1796, és el poeta nacional escocès per antonomàsia; el seu poema Auld Lang Syne es canta tradicionalment a la festa de cap d'any i als comiats. (En català, se n'ha popularitzat la versió titulada L'hora dels adéus.) De ben jove, Burns començà a escriure en el dialecte escocès de la seua regió. Malgrat la popularitat de la seua obra, mai no guanyà diners suficients per a poder abandonar la feina de granger. És més: hagué d’acceptar un treball com a funcionari de duanes. La seua poesia tracta sobretot temes folklòrics i assumptes de la vida quotidiana, abordats des del punt de vista de les classes populars, cosa que contribuí a fer-lo famós. La seua ideologia republicana, radical i progressista és perceptible en temes com l’anticlericalisme, la denúncia de la pobresa i les desigualtats de classe o rol sexual, les crítiques a l’església (l’Scottish Kirk), l’exaltació de la identitat cultural escocesa, el cant a l’erotisme i la reivindicació de la socialització a través del cant, el whisky... La poesia de Burns fou mal vista per les autoritats de l’església escocesa i l’aristocràcia.

El poeta va morir als 37 anys, a causa d’uns problemes de cor agreujats per les dures condicions de treball al camp. La seua poesia encara continua sent molt popular. De fet, tots els 25 de gener, arreu d'Escòcia, hom celebra l'aniversari del seu naixement amb un sopar (que també celebra la gent d’ascendència escocesa a molts racons del món). En aquesta celebració, anomenada Burns Supper (Sopar de Burns) o Burns night (Nit de Burns), es menja el haggis (un embotit típic) i es llegeixen versos del poeta. Molts homes exhibeixen, durant el sopar, la tradicional faldilla escocesa (el kilt). Els salons d’àpats s’engalanen amb la bandera nacional escocesa, un drap blau amb la creu de Sant Andreu blanca. S’hi fan balls al so de la música autòctona que interpreten grups de gaiters. La Burns night ha esdevingut una celebració multitudinària. I clar, algú n’ha caigut en compte i s’ha preguntat: per què no fem el mateix al País Valencià amb la figura de Vicent Andrés Estellés?

Pensat i fet! El passat dissabte, es va celebrar un acte multitudinari a la Casa de Cultura xativina durant el qual es van llegir nombrosos poemes del poeta de Burjassot. Però cal fer una reflexió. Fou multitudinari perquè hi eren presents afiliats de mitja dotzena d’associacions culturals de diversos pobles de la comarca. Però eren absents alguns dels trets característics de la celebració escocesa. Als sopars de Burns, se sopa —perdó per la redundància— en família o amb la colla d’amics; hi acudeixen grans, joves i menuts; participa gent de diversa extracció ideològica i social... En poques paraules: és un moviment transversal amb què s’identifiquen, al marge d’ideologies o classes socials, nombrosos escocesos. Els sopars són quelcom semblat —per establir cert paral·lelisme— a les nostres tradicions de la Mona de Pasqua o la Nit del Ros. Hi participa tothom. S’ha de tenir present que el sentiment nacionalista està molt més arrelat en Escòcia que no entre nosaltres; ara mateix, l’Scottish National Party, amb 42 escons, governa en Escòcia (en minoria, això sí, i gràcies al recolzament d’altres grups polítics). En definitiva, si en aquesta tradició que es vol inaugurar —el sopar de Vicent Andrés Estellés—, hem d’acabar anant només progres, rojos, catalanistes —o valencianistes— i gent per l’estil, no aconseguirem gran cosa. Excepte —és clar!— trobar-nos els col·legues de sempre a l’enèsim quiosquet.