Està per fer l'alliberament sexual?

La darrera entrada de Mr. Magoo m'ha fet caure en el compte que el sexe es deixa veure poc per aquest bloc. Trobe que no és cosa exclusiva dels i les penjollaires, sinó que és relativament estrany trobar blocs on el sexe es passege de tant en tant.

A la literatura i altres "arts" es fa servir l'etiqueta d'erotisme per advertir i permetre que el sexe forme part important del contingut de l'obra. Per cert, l'Alcover Moll diu que erotisme és una "passió violenta d'amor" (?). Més enllà d'aquests productes eròtics, els últims anys, malgrat que la cosa ve de lluny, alguns col·lectius estan fent propostes pornogràfiques distintes de l'habitual pornografia que moltíssima gent consumeix d'amagades. Maria Llopis i Girls Who Like Porno, Pornolab, Tina Paterson (de qui he agafat algunes de les fotos que acompanyen aquest text), Ana Elena Pena, etc.

Són molts els projectes. Ací teniu, per exemple, un fotograma de Dirty Diaries, un recull de setze curts pornogràfics, gravats amb telèfons mòbils.

D'una forma molt breu, es pot dir que el que tenen en comú aquestes propostes és la reivindicació del sexe com un element més de la vida, però fugint del porno clàssic, fet des de mentalitat masculina i adreçat al consum masculí (follades on sempre són els tios els que marquen la pauta, lèsbics que reprodueixen l'imaginari masculí del que deu ser un polvo entre ties...). Tot açò és qüestionat per la nova pornografia.

Però, hui no toca fer una panoràmica del porno, sinó llançar la pregunta de si no hi ha un rebuig al sexe des del pensament políticament correcte quan, d'altra banda, hi ha un consum massiu no confesat de pornografia "comercial". Si açò està ocorreguent, no estaria relacionat a un nivell profund amb la tradició catòlica? Trobe que des de sectors esquerrans i progressistes es talla ràpid la qüestió del sexe: sembla que tothom està a favor de la llibertat sexual però són pocs els que parlen sobre les formes de gestionar el sexe individualment i com a societat; i el rebuig a la pornografia sembla prou consolidat, però igual que ningú no vota al PP i aquest acaba governant, la pornografia no sembla ser consumida per ningú, però si algú vol fer pasta a internet una bona forma és obrir una pàgina porno. En definitiva, no sé si no estem més tocats pel catolicisme del que estem disposats a reconèixer