Ja fa molt de temps que ens esmorzem, dia si, dia també, tot un seguit de notícies dient-nos els negocis i l’aprofitament econòmic que certs polítics d’envergadura del nostre país (Valencià) han fet a l’ombra del poder que diuen representar. Ells es defensen argumentant (sic) que tenen “la consciència tranquil•la”. I tant! Per a ells és d’allò més normal convertir el servei públic, en un privilegi que ningú no pot qüestionar perquè va afegit al càrrec. És consubstancial a l’ofici. Ostentació inclosa, perquè no se n’amaguen d’exercir-la on s’hi presente.
És tal el nivell de perversió que ha agafat la cosa que aquesta mena de polítics (per diferenciar-ne del grapat que encara fan servir una ètica per regir les seues activitats) confonen —supose que interessadament i deliberada— l’avaluació moral amb l’avaluació política. D’aquesta manera, la consciència personal (tan elàstica com un xiclet ben mastegat) els hi resulta suficient per determinar la innocència dels seus comportaments, sense tenir en compte que en realitat estan sotmesos a l’avaluació política, les decisions de la qual són aprovades per majoria. Ara bé, les consecutives i aclaparadores majories que han anat aconseguint al nostre país no han fet altra cosa que justificar, convocatòria rere convocatòria electoral, el seu exclusiu i particular sentit de fer política.
La societat valenciana, conscientment o inconscient, ha anat referendant, conformada, aquesta dinàmica. Al seu imaginari més profund va creixent la figura del polític que, amb més cara que esquena i a càrrec de l’interès públic, no busca altra cosa que omplir-se les butxaques. Mentrimentres, la mateixa societat valenciana assisteix impertèrrita a l’enfonsament progressiu dels serveis públics, enlluernada pels fastuosos i inútils projectes on desvien els diners dels nostres impostos, en la versió més moderna de “pa i circ”. Fins quan?
No comments:
Post a Comment