Passejades per Moixent (IV)

Maduresa, un vi valencià excepcional

Per l’agost de 2005, un columnista d’El País, Joan C. Martín, escrivia les següents frases: «Cal aconseguir l’estil definidor d’un vi, l’indicador de la seua grandesa. Els vins d’alguns cellers l’aconsegueixen de seguida, perquè obtenen la benedicció de comunicadors influents com Robert Parker. És el cas de Maduresa 2003, un vi fet amb amor i amb viticultura de precisió. Maduresa 2003 és el millor vi que ha fet fins ara Celler del Roure. Té la personalitat, la definició i l’excel·lència d’un gran vi de petit point. Les varietats principals de la seua grandesa, el syrah i el mandó, hauran d’anar creixent al coupage, en detriment del cabernet sauvignon i altres raïms». Quins són els motius pels quals rebia aquestes lloances el Maduresa? Pablo Calatayud, propietari de Celler del Roure, l’indret on s’elabora, ho té clar: avui, un vi amb cabernet o merlot es fa correctament i de manera estàndard a tot el món (ciència i tecnologia avancen tan de pressa que tothom és capaç de produir vins amb bona relació qualitat preu); qui vol reeixir ha de fer, per tant, uns vins interessants i distints. I el valor diferencial està a les varietats autòctones, a les quals s’ha de saber traure el potencial. I s’ha d’aprofitar també el terrer (les noves tendències aposten per vins que mostren les qualitats minerals del terra).

Les 60 hectàrees de vinya del celler al terme municipal de Moixent estan distribuïdes en quatre finques situades al vessant nord de la Serra Grossa, a uns 550 m d’altitud. Tot i tenir sòls en costera, pobres en matèria orgànica, les parcel·les mostren diferents textures, continguts variables de calcària i diferències microclimàtiques que determinen la selecció de les varietats i els clons, tradicionals o forans, més adients. Com ja es deia al capítol anterior, el celler ha aconseguit recuperar una varietat local quasi extingida, el mandó (de la qual la gent de la comarca sempre havia parlat molt bé), i, en funció de la millor adaptació a les condicions de clima i sòl de cada parcel·la, s’ha optat per la implantació de les diverses viníferes. Una part de les 60 hectàrees del celler ha experimentat, doncs, un procés de reestructuració. Tempranillo i macabeu han estat substituïts per mandó, monastrell, tintorera i varietats minoritàries, com petit verdot. Al Maduresa 2005, hi ha les següents proporcions i varietats: 30% de syrah, 20% de cabernet sauvignon, 20% de mandó, 10% de monastrell, 10% de merlot i 10% de petit verdot.

Al camp, es treballa de manera artesanal. Es vigilen l’estrès hídric —controlat mitjançant rec per microaspersió— i la coberta vegetal permanent. Els ceps, amb llurs pàmpols i raïms, són amoixats a diari per a garantir la màxima insolació de les fulles, la ventilació dels grans i el ple equilibri vegetatiu. La verema es fa manualment, com al Priorat, en caixes de 15 Kg. El raïm roman a les cambres frigorífiques fins assolir una temperatura de sis graus. El desrapat i selecció dels grans també es fan a mà. S’empren, dins del possible, tècniques tradicionals d’elaboració i criança (sense anar massa lluny, l’extracció —l’agitació del barret que es forma als tancs d’acer inoxidable— es fa manualment). Hi ha un seguiment acurat dels polifenols a les distintes maceracions i de l’evolució durant la criança. Es tenen en compte les fases lunars; els trasbals se solen fer en lluna minvant. Finalment, el criança roman 12 mesos en barriques de roure francès. El treball és, en definitiva, totalment artesanal.

Els propietaris del celler reconeixen les influències rebudes del Priorat (durant un temps, fou assessorat per la família Pérez, de Mas Martinet: Josep Lluís aconsellava en temes de viticultura; Sara, en vinificació i tast —en realitat, Sara i Josep Lluís Pérez són valencians, de Quatretondeta—). El resultat de tot el treball és magnífic. Les darreres anyades han estat excel·lents, equilibrades i amb la potència fenòlica justa que proporcionen les varietats utilitzades. En 2002, Robert Parker, gran guru vinícola que marca tendències, donà una nota molt alta (91 punts) a Maduresa, llavors un vi desconegut i barat (costava 4 euros al celler). Fou tota una consagració que l’empresa de Moixent ha anat ratificant. El propi Parker li pujà la nota (93 punts) un any després. L’anyada de 2005, posem per cas, proporciona en boca un cos mitjà, acidesa excel·lent, tanins ferms, dolços i carnosos, un bon desenvolupament i un notable recorregut. Un vi de tall mediterrani, càlid i expressiu. Tornem a citar Joan C. Martín: «Maduresa és una simfonia d’aromes madurs de fruites i de sotabosc: pruna negra, maduixa i gerd amb un elegant aroma a violeta. La boca encara és millor, amb un to de canella i roure torrat, una sensació de mantega i un gust final de regalíssia intermitent que es detecta a cada agitació de la copa, després d’haver decantat el vi. Altra virtut sobresortint del Maduresa és l’amable fons torrefacte de la seua criança, en barrica francesa. Un vi, en fi, ben noble!».