Mirar, no

Durant estos dies m'ha vingut al cap moltes vegades la magnífica obra Galileu Galilei, de Bertold Brecht. Brecht escriu un personatge complexíssim que es debat entre les contradiccions del científic que busca incansablement la Veritat i l'home temerós de la repressió de l'Església. Un text preciós, d'una qualitat èpica brutal.
En una de les escenes centrals, Galileu es presenta al Vaticà amb el telescopi, el nou instrument que li ha permés fer uns descobriments revolucionaris. Pretén mostrar estos descobriments sobre el moviment dels astres del firmament als capellans. Només han de mirar pel telescopi i veure-ho amb els seus propis ulls. Els capellans no només no volen mirar sinó que es burlen de Galileu a la seua cara.
Pôs això mateix. Amb el merder del Gürtel que ara tenim davant dels ulls, i milers i milers i milers de valencians (que augmenten la seua intenció de vot als Populars!) faran el mateix que els capellans amb Galileu: Mirar, no!
I amb això, amb esta negativa majoritària a mirar la veritat cara a cara, tots (tots!) som arrossegats dins la mateixa bola de merda i ignomínia.