Passejades per Moixent (III)

Celler del Roure

Celler del Roure és la bodega de Moixent en què es fan dos dels millors vins de tota la DO València. Va nàixer el 1996 com una petita empresa familiar. En 1996, començà la producció amb unes 20 hectàrees de vinya. Aquesta superfície es va ampliar amb la compra d’una nova finca de 40 hectàrees (la Bodega Fonda, que anteriorment havia pertangut a Fernando Francés) situada al Pla de Les Alcusses (Serra Grossa), sota el poblat ibèric de la Bastida (del qual prové el nom d’un dels seus vins). La Bodega Fonda, construïda a la primera meitat del segle XVII, és una peça notable del patrimoni històric valencià. Està excavada al subsòl, a 6 m de profunditat. Sembla que va pertànyer a la duquessa d’Almodóvar, que tenia propietats a la Vall d'Albaida. D’acord amb alguns documents, ja s’hi feia vi de qualitat en 1625. Alberga cent gerres d’entre 1.000 i 2.000 litres, perfectament conservades, que estan encastades al subsòl, en una galeria subterrània de forma ovalada. Uns respiralls airegen el conjunt, molt cuidat, que és visitable. Crida l’atenció la concepció de la cava, molt avançada per a la seua la època. Funcionà fins a la guerra civil. Ara, Celler del Roure l’ha restaurada per tal d’assegurar la seua preservació.

L’empresa, propietat de la família Calatayud, està dirigida per Pablo, enginyer agrònom i home enamorat de la seua feina, que ha aconseguit elaborar dos grans vins, Maduresa i Les Alcusses, i recuperar una varietat local de raïm quasi extingida, la mandó. Pablo no tenia antecedents familiars vitícoles. La seua trajectòria havia començat el 1994, en acabar la carrera d'enginyer agrònom. Volia plantar vinyes en set hectàrees de terreny heretat del seu avi a la Serra Grossa. Son pare i el seu germà major l’ajudaren a posar en marxa el projecte i així va nàixer Celler del Roure. La recuperació de la varietat mandó fou un procés lent; a penes en quedaven ceps. La gent de la comarca sempre havia parlat molt bé d’aquest raïm. Pablo l’investigà i provà de recuperar-lo. Localitzà uns ceps que permeteren, a poc a poc, d’obtenir fruita (també n’adquirí als llauradors de la contrada). S’anà aconseguint fusta i, treballant amb alguns vivers, s’ha pogut plantar més quantitat de mandó i empeltar altres varietats que es volien bandejar. Ara mateix, l’empresa, que comptava amb uns 300 ceps vells, ha plantat quatre hectàrees més de mandó.

Les instal·lacions noves situades als terrenys de la Bodega Fonda processen anualment uns 300.000 kg de raïm negre. L’empresa està revolucionant el món del vi al País Valencià. Des de l’adquisició del nou celler, la millora de mitjans i d’espai han fet progressar la qualitat dels seus vins. Es desenvolupen distintes línies de recerca, en col·laboració amb diferents departaments de la Universitat Politècnica de València, sobre tècniques de conreu i tècniques d’elaboració i criança. El celler inicià la seua activitat amb la collita de l’any 2000, elaborant uns 40.000 kg de raïm negre de quatre varietats en nou fermentacions. De la collita de l’any 2008 s’elaboraren 300.000 kg. de raïm negre de vuit varietats en més de cinquanta fermentacions. A hores d’ara, el propietari de Celler del Roure aposta pel raïm mandó. I esmenta també el premsal de Mallorca, la dona blanca gallega, el pardiña extremeny, el moristel d’Osca, el garró català, el listán de Canàries... Potenciar la singularitat, innovant amb l’autòcton i recuperant varietats minoritàries, és la millor manera d’enfrontar-se als efectes negatius de la globalització.

Antany, hi havia massa vinyes. Han desaparegut moltes perquè la producció no era competitiva. En 1902, el País Valencià tenia 252.000 hectàrees de vinya; ara, només en queden 76.000. En la DO València, arribaren a ser 104.000 i avui només n’hi ha 19.000. Ara bé, els problemes del sector no es ressolen arrancant vinyes i obsessionant-se amb els productors americans. Calen agrònoms, enòlegs i gestors que cerquen l’excel·lència. A hores d’ara, els vins Maduresa i Les Alcusses ocupen llocs destacats a tots els catàlegs de la viticultura internacional (i estan situats, a més, entre els vint-i-cinc millors de la península). Les claus d’aquesta trajectòria rauen a la filosofia de l’empresa: combinar tècnica i ofici, genuïnitat i diversitat. El celler té vint empleats, una plantilla que pot semblar nombrosa si es miren la superfície de conreu i el volum de producció. Però la cerca de qualitat integral i el treball artesanal, al camp i al celler, fugint dels processos industrials més barats, obliguen a tenir-la. La producció ha augmentat fins a 200.000 botelles anuals, de les quals s’exporta un 40% i es destina al mercat valencià i d’Espanya l’altre 60%. El principal destí forà és USA, seguit de Suïssa, Alemanya i Bèlgica.