Geografies, mapamundis i melics del món.

Antonina Canyelles em contava que la gent de Mallorca d'abans (d'abans que arribara la televisió, per exemple) dividia el món en quatre grans regions. A saber: Mallorca, Fora Mallorca, Terra de Moros i París de França. I para de comptar. Entre aquella gent mallorquina d'abans hi havia llauradors que vivien al centre de l'illa i que no havien vist mai el mar. El mar? Pâ qué? Misèria de pescadors! Però s'havien fet un bon mapamundi entre tots, sí senyor. Un mapamundi a l'abast de la comprensió de tots els illencs.

Altres geografies, ara més valencianes. Botifarra canta la Malaguenya de Barxeta i diu:
Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Adzaneta i Albaida,
en el Palomar i ací.

I Marquet, de Cocentaina, amb el Cant de batre de Gaianes fa una versió pareguda:
Mireu si he corregut terres
que he anat a Fantaquí,
Catamarruc, Almudaina i Planes,
(Benimarfull?), Alcosser i ací.

I en l'Encisam de totes herbes, en edició de València de 1891, l'únic llibre que li vaig conéixer a m'auelo Alietes, he trobat una versió diferent que transcic tal qual:
Miréu si ha corregut terres,
qu'ha'stat en Benifaquí,
en Catamarruc y Planes
en Alcolecha y asi.

És evident que el món es comença a construir a partir del propi melic. O no?