primer exercici

Sovint, com ara, estic assegut davant l’ordinador, amb la blancor quasi agressiva del paper virtual, i el parpelleig constant del cursor i pense que mai ocorrerà el miracle. Després sempre entra algú a l’habitació i pregunta què faig. I em costa tant contestar per no dir una mentida: no faig res, mire. Mire de lligar un grapat de paraules que puguen dir alguna cosa interessant. És curiós perquè els meus dits estan apunt, lleugers, preparats. I ara ho tinc tot al meu favor: l’aire condicionat, el silenci, la solitud... Però no hi ha cap deessa per a mi. Cap que em xiuxiueje a l’oïda el relat que em faça brollar la literatura que porte dins (quin atreviment anomenar-ho així!). També reconec que són molts anys d’inactivitat, d’escriure només que notes apressades amb més o menys voluntat pedagògica i política. Articles precipitats que volen ser alguna cosa més que un munt de paraules sostingudes per alguna raó. Un argument convincent, aclaridor... Se m’escapen les paraules. Abans les hi tenia totes al cap. Ara em costa molt fer-les venir. Supose que serà la falta de costum. Diuen que escriure és com anar en bicicleta. Una cosa que mai s’oblida. Vull dir escriure bé, fer allò que diem literatura (quan inventem móns amb mots i amb voluntat artística). I vull suposar també que prompte, si em pose diàriament a aquest exercici, tornaré a fer solcs en la brillantor d’aquesta fulla... Tinc tantes tasques pendents que semble un funcionari antic... El meu procés vital és un endarreriment rera un altre. Tot ho puc deixar per a un altre moment. Com si tingués tot el temps del món... Com costa arribar al final! Com costa deslliurar-se de la blancor, de la sensació d’eternitat que ens deixa en l’ànima. Una eternitat inabastable! Com creix el pes del fardell que transporta les intencions que no arriben mai! La meua literatura és un vòmit amb insuficients arcades per fer-lo venir, per fer-lo eixir fora. Sent les basques, però no tinc prou força. Fins i tot el gust agre d’allò que puja ventre amunt. Un colp amarg a la boca del coll. I prou.