Incombustible Mònica

Vaig conéixer a Mònica Oltra cap a l'any 90, quan jo formava part de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de Xàtiva i ella de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut del País Valencià. Vam coincidir en un intercanvi a Franckfort, al qual, curiosament, també acudien David Serra de Noves Generacions i Vicent Sarrià de Joventuts Socialistes. Vaig anar al viatge amb les meues reserves, ja que no havia tingut cap relació prèvia amb ells. Em tocà compartir habitació tot el viatge amb Mònica Oltra. A poc que començarem a tractar-nos ens adonarem de la gran quantitat de coses que teníem en comú: era com si haguerem sigut amigues sempre. A part de la relació tan bona amb Mònica, al grup es va crear molt bon ambient, fins al punt que tots i totes arribàrem a oblidar d'on veníem cadascú. De fet, vaig aconseguir que vingueren plegats a la Fira de Xàtiva d'eixe any. Després, he seguit la trajectòria de Mònica, política i personal, al igual que la dels altres companys. Actualment es dediquen quasi tots a la política amb càrrecs importants i, afortunadament, puc dir que l'única que no m'ha decebut és Mònica Oltra. Amb el seu pirri, les seues samarretes i les ulleretes, des de la tribuna, veig la mateixa frescura, rebel·lia i compromís que vaig trobar en aquell viatge ara fa vint anys.