L'altre dia estàvem uns amics comentant que de vegades, quan parles amb altra gent, et venen al cap pensaments (potser en escoltar el que pensen els demés) que quan estàs sols amb les teues cabòries no se t'acudeixen. Doncs això, que no hi ha res com tenir un espai (telemàtic o presencial) per poder parlar, i riure's si és el cas, de les coses que ens plouen.
En parlar d'açò vaig recordar l'anècdota que contava a un article el sociòleg Jesús Ibáñez. Volia l'home explicar que amb tècniques d'investigació social com el grup de discusió (que consisteix en juntar a gent per a què discutisca sobre algun tema i veure què diuen) es poden arribar a saber coses que amb l'enquesta (que es contesta individualment) mai no s'arribaran a conèixer. Posava l'exemple que quan la denominació "cognac" va ser monopolitzada pels productors francesos, a José María Pemán, com no era nacionalista el xiquet, se li va acudir que es posara la denominació "jerignac" per denominar al "brandy" que es fa a Jerez. "A primera vista parece un compromiso satisfactorio", diu Ibáñez: o siga, que si s'haguera fet una enquesta potser la cosa hauria tingut una acollida acceptable. Però la cosa va caure en l'oblit quan va començar a circular un acudit: un client entra a un bar i diu
-Jerignac, por favor.-Al fondo a la derecha, li respon el cambrer.
No comments:
Post a Comment