Mesinfotisme

Ahir divendres, al matí, em telefonà Joan Reig, socarrat republicà que actualment viu a Sentmenat (el Vallés Occidental). Abans de dir-me hola m’espeta: «Sentmenat també decideix…», o una cosa pareguda que no m’arriba clara perqué vaig pel carrer i el soroll de trànsit no em deixa escoltar millor. Li ric l’eslògan que fa referència al referèndum per la independència que es durà a terme demà diumenge dia 13 de desembre en 161 pobles i ciutats de Catalunya. Com que Sentmenat és una d’eixes 161 localitats, Joan em convida a passar-hi i celebrar allí la jornada festívola i independentista. Li dic que el diumenge estaré a Girona (el Gironés), però que potser de tornada…

Dijous passat, dia 3, vaig estar a Vic (Osona), de bolo, i els carrers del voltant del teatre ja estaven empaperats amb cartells que cridaven a la participació (a la participació! És a dir, a votar si sí o si no).

Sergi López, Santi Santamaría, Joan Laporta, Maria del Mar Bonet, Miki Moto i l’insuportable Joel Joan, entre d’altres, han animat també a la participació en el referèndum. Tots, però, animant del mateix costat. Es tracta d’una mobilització reivindicativa.

A dia d’ahir, més de 4.000 persones a Vic i més de 1.200 a Sant Cugat (el Vallés Occidental) havien votat per avançat. Poca broma! I ja vorem com van les coses el diumenge.

Fa un parell de setmanes dotze rotatius de premsa catalana signaven el mateix editorial per dir la seua sobre l’endarreriment de la decisió sobre les reformes de l’Estatut català, i ja, de pas, fotre pressió al Tribunal Constitucional. Mâe meua com s’ho van agarrar en el planeta Espanya!

Jo, que veig els bous des de la barrera, m’alegre molt que passen certes coses. Per exemple, l’editorial comú de dotze diaris, que és un coetet al cul del Constitucional i de la societat espanyola. Per exemple, que la societat civil catalana aconseguisca muntar un referèndum no vinculant en 161 localitats. M’alegre d’estes coses i pense en nosaltres, els valencians. Ai, a quants anys llum està el planeta Catalunya del planeta País Valencià?

Seguisc amb la premsa de divendres. Resulta que trobe també una notícia xicotiua i raconera que diu que els prínceps d’Astúries, Felip i Letízia (que potser ronden pel Principat des del cap de setmana passat que era la final de la copa Davis de tennis, final en qué jugava Espanya), soparen el dijous amb el gremi de botiguers de Figueres (l’Alt Empordà): més de 500 persones els aclamaven. I dissabte matí, o siga, ara mateix, Felip VI de Borbó posarà en marxa el Patronat de la Fundació Príncep de Girona.

No és fàcil conciliar esta dualitat amb qué juguen i viuen els catalans: tan catalans, tan espanyols, segons convinga. A vegades pense que el mesinfotisme dels valencians no ve donat de bades.