Sembla que la gent està pel que ha d'estar, vull dir, per encarar la recta de la fi del curs. Les dinàmiques s'apeguen unes a altres, com les malalties víriques. Acaba el curs escolar i sembla que és final de curs per a tot el món, també per a botiguers, bancaris o hòmens i dones de la neteja, tant li fa. O potser és que ja comença l'estiu i s'ha pegar l'últim sprint, l'última apretada forta abans de rebentar de glòria estirats a les platges a 75º al sol. Els putos adolescents han començat la selectivitat, els mestres esmolen les llapisseres (bé, els mestres no, que a escola ja no fan exàmens, només treballets i dossiers i murals i merdes d'eixes), els professors sí que esmolen les llapisseres: la blava i la roja, aprovats i suspesos. I posen oli a les balances. I tots anem un poc més de cap (o de cul) de cara al final de curs (i també els penjollaires, que ací passen les boles de palla com en les pel·lícules de l'oest, i entre tant de tràfec se'ns ha passat per alt fer l'editorial de juny, però ja farem la de juliol, qué collons!). I la primera etapa dels I Jocs Florils està a punt de finalitzar... I jo també vaig a l'escorxador de final de curs. Ja veuen, un Alietes qualsevol passa revàlida també, este dijous, demà! davant el públic. El procediment límbic, es diu la criatura. Després d'un procés d'assajos crític (agònic), havent acceptat per amistat (vull dir, a canvi de zero euros) un paper en el projecte de final de carrera d'un vell company, amb un text seu en contínua refeta/desfeta/sotsfeta, amb una direcció d'actors paupèrrima (inexistent, allò de quedar-se en bola picada, vaja), després de lluitar cada dia a la sala negra d'assaig com corsaris (una grip m'ha costat este abordatge), demà passem l'examen, com sempre, davant el públic. Cagadet de por estic! I ací no es pot copiar, hòstiaputaaaa!
No comments:
Post a Comment