Una història amb dos capítols

Vaig a contar una xicoteta història amb dos capítols.


Episodi 1

El lloc és Alacant (millor diguem-li Alicante); el context: l'Escola Oficial d'Idiomes. Baixem una miqueta més en la concreció de l'espai. Classe d'anglés. Jo, alumne; tu, tarsan. Ah no, perdoneu, se me n'havia anat el cap...
Sóc alumne d'anglés a l'EOI d'Alicante, sí. Em trobe realitzant una activitat oral amb altres dos alumnes, parlem anglés. Per alguna d'aquelles, dic que sóc de Xàtiva ("I'm from Xàtiva"). Una xica posa cara de sorpresa i em diu: "Xàtiva!! I'm from xxxxx (una ciutat no xicoteta de La Vall d'Albaida)!". És en eixe moment quan pense en l'acudit de Don Pio ("¿¿y qué hasemos hablando en inglés??").
Després de l'activitat, la gent canvia el xip i abandona l'anglés. Em dirigisc a ella parlant-li en valencià i em respon en castellà. En altres sessions, parlem de coses alienes a l'estudi de l'anglés: li parle en valencià i ella sempre respon en castellà. Pense que, com a Xàtiva, a xxxxx hi haurà bastant gent que parle castellà.

Episodi 2

El lloc és Alicante (sí, diguem-li Alicante); el context: prop de l'Escola Oficial d'Idiomes. Concretant més, diré que jo camine per un carreronet que es troba a pocs minuts de l'EOI.
Acabe d'eixir de classe i em dirigisc a la parada de l'autobús amb la intenció d'anar a Mutxamel. De sobte em trobe a la xica de xxxxx i, de nou, posa cara de sorpresa. "Vicent!", diu.
Li parle en valencià i em respon en valencià; en un perfecte i fluït valencià col·loquial. Xarrem durant uns minuts i no dispara ni una en castellà.

FI


El meu primer pensament és crític cap a ella; però després, més fredament, tracte d'analitzar l'assumpte i no tinc sentiments negatius envers la xica. M'envaeix certa tristesa al pensar que això és sols el fruit d'una situació. Pense en conceptes com prestigi social, minoria menyspreada, extinció d'una llengua...