MOTS DE PATXANGA (V): SENTÈNCIES

Les sentències són un tipus de frase que es gasta per rematar converses o per il•lustrar definitivament una situació, per tant estan molt pròximes a la màxima o al proverbi. Tot i això he intentat mantenir-me dins l’esperit de la patxanga i evitar els proverbis pròpiament dits com ara: “A la vora del riu no faces niu.” Una característica dels mots de patxanga sentenciosos és que tenen una forma fixa o molt poc variable. Ací en va este grapat:

A casa, mes que siguen pedres.
A la taula i al llit, al primer crit.
A la primera cullerada, una mosca.
Ací el més tonto fa cordes de rellotge.
Així maten a un.
Això és per a cagar-se i no torcar-se.
Això són altres calces.
Això són huits i nous i cartes que no lliguen.
Al matxo vell, herba tendra.
Amb sant Roc i el gos.
Amb una mentida fas un sopar agre.
Amor d’amo, aigua en cistella.
Animal/ au de vol, al perol.
Arrancada de rossí, parada de burro. (o viceversa.)
Botifarra que li penja el fil, botifarra que falta.
Cada perolet té la seua tapadoreta.
Cada u a la d’ell, com Sorell.
Caguerada de bou, pixarrada de vaca.
Caldera vella, bony o forat.
Carrer banyat, calaix eixut.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Clavats en la merda, nadem en ella.
Coneixement amb la beguda!
De forment, ni un gra.
Dos dones i un pato, mercat.
El miracle de Mahoma, que es va adormir al sol i es va despertar a l’ombra.
El moro no va a missa.
El que carrega primer no li falten cordes.
El que no està no s’encontra.
El que va davant va davant.
Els diners i els collons, per a les ocasions.
En ser mentida en pau.
En Tarragona fa bon sol.
Fam que espera a matar no és fam.
Fer com fan no és pecat.
Fer i desfer, la faena del matalafer.
Fill de gat, caçador de rates.
Gallina vella fa bon caldo.
Gallineta que per casa va, si no pica picarà.
Gallineta que pica no mor.
Gent jove, pa blanet.
I pareixia bobo/ tonto quan el vam comprar.
Igual diu arre que sio.
Igual dóna al coll que al muscle.
Igual dóna morir d’espasme que de garrotillo.
La repetició en la Seu.
La teua boca és mesura.
Li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
Menys bultos, més claror.
Més val fer-ho que manar-ho.
M’he quedat com Fava, igual estic que estava.
Mut i a la gàbia.
Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem.
No alimenta però calfa el cos.
No volies caldo? Pren, dos tasses.
On va la corda, va el poal.
Pardal que vola, a la cassola.
Per a Bernat i el veïnat.
Per al que és sant, sobra la festa.
Per on passa banya.
Per un duro fa una mort.
Puja ací dalt (i voràs a ta tia!).
Quan no es pot segar, s’espigola.
Quan no té ous té colomins.
Quant més sucre més dolç.
Qui no suma, se n’ix.
Qui paga, mana.
Qui siga lladre, que siga valent.
Qui té fa, somia rotllo.
Qui tinga cucs, que pele fulla.
Qui tinca por, que arranque a córrer.
Quin desastre de botigueta.
Quina esquena per a carregar sacs!
Sobren diners i raons.
Tal dia farà un any.
T’ho he dit clar o he fet botiges?
Torna-li la trompa al xic!
Tota pedra fa paret.
Un amic, una mec!
Val més un llapis curt que una memòria llarga.
Vergonya? Ni la tens ni la coneixes.