LA DISCOTECA DE LO POL (SPECIAL EVENTS)

BIG SCORE - With background music (1999)

Hui inaugurem una mena de subsecció d'efemèrides, clàssics, etcètera, i ho fem amb una gravació de músics de Xàtiva i Ènova i més concretament de la ja mítica (almenys per a alguns) banda de noise-pop i rock alternatiu Big Score. I ho fem amb ells perquè, un dia d'aquests, s'acomplirà el desé aniversari de l'eixida al carrer del que va ser el seu millor i, snif, darrer àlbum, With Background Music (Tranquilo Niebla, 1999).

Big Score és pràcticament un miracle. En mig d'un quasi desert, almenys per a l'escena alternativa -parlem de la Costera i la Ribera dels anys 90- sorgeix un grup de gent molt jove que té com a referents bandes nordamericanes com ara Sonic Youth, Pavement, Superchunk, Dinosaur Jr i etcètera, la cream del rock alternatiu, juntament amb bandes més underground, conreat per la poc articulada escena indie d'aquells anys i que té com a un dels precursors ací formacions com els asturians Australian Blonde. Els Big Score comencen a reunir-se, assajar i a tocar en públic. En un principi no massa bé. Però la cosa s'hi va anar ajustant i Big Score va anar generant una parròquia de seguidors atrets per aquella novedosa -almenys ací- forma de fer pop melodiós amagat entre un mur de distorsió i gràcies a la progressió com a instrumentistes de Tino (bateria, el més complet de tots), Pau (guitarra), Luis (guitarra), Juanlu (baix), Juan Carlos (supermum) i l'innegable carisma i qualitat com a vocalista de Vicent.

Prèviament a la gravació de With Background Music, la banda havia gravat un parell d'Ep's, entre ells Mucha muchacha (Caroline España, 1996), un disc enregistrat en Astúries, prou erràtic en part per la desorientada producció de l'avui intocable productor Paco Loco, qui no va saber extraure de la banda la potència i frescor que tenien en directe. Temps després, però, donaren en el clau amb el disc que ens ocupa.

El record que teníem era d'un bon disc, en general, amb un tema de rang superior, New taste, una hipnòtica cançó amb la veu distorsionada de Vicent i que acabava amb un poderós i inoblidable riff de guitarra. Una autèntica barbaritat, en el millor estil Sonic Youth, per a una banda tan jove. Però repassant el disc de nou hi ha més temes que se sostenen, com ara One track mind, l'apegalosa Colosal Universe, l'enèrgica You know I can, o la destroyer Serial Killer (death song). Fins i tot una raresa com Bikini Girls, guitarra i veu, conserva la frescor del primer dia. Indubtablement, la banda estava en el seu millor moment i així va quedar reflectit en el concert del festival Socarrat, on a pesar de tocar a 40 graus a l'ombra, Big Score va fer tota una demostració. I així ho deixaren, més o menys.

D'haver continuat fins ara, amb les dificultats que això comportava, potser estaríem parlant dels Half Foot Outside valencians, carn de part alta de les llistes especialitzades. O aquells serien els Big Score navarresos. Clar que no hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que no va succeir. Alguns dels membres de Big Score han continuat lligats d'una manera o altra a la música i uns altres són respectables pares de família. Però, en tot cas, tots poden estar satisfets d'haver deixat per a la xicoteta història de la música aquell esplèndid With Background Music. Què roí és fer-se major.