MOTS DE PATXANGA (I)

Encete amb alegria i amb esperit d’obrir, compartir i engrandir amb tots els lectors i col•laboradors d’El Penjoll esta nova secció.

Van ser els famosos lingüistes xativins Josep Bolinches i Tadeus Calinca, deixebles directes de Dídac Enriques i Fontbavada, àlies el Fabulós Home Vèrbola, els qui van donar a conéixer els MOTS DE PATXANGA en un article que publicaren junts ara fa uns deu anys aprox. Durant mesos he dedicat el meu esforç a reunir novament els dos savis, però les discrepàncies teòriques i vitals que ambdós mantenen són a hores d’ara insalvables. Ja sabem que Calinca s’ha endinsat en el món del ritu i el llenguatge sacre indoeuropeu. De Josep Bolinches poca cosa se sap, alguns excol•legues seus el situen en les terres de Zàmbia, Zimbabwe, Moçambic i fins i tot Madagascar. D’altres asseguren que es troba en la regió brasilera de Belo Horizonte. Veient que la tasca de reunir els dos savis era impossible d’assolir i com que sempre queda l’obra dels mestres, a ella m’he encomanat. Hi he afegit noves aportacions del Dr. Aliques.

He aconseguit ordenar en nou blocs l’ingent recull de parèmies populars que feren els mestres: Ser/Estar/Semblar, Fer, Tindre, de Caràcter, Descriptives o situacionals, Sentències, Escatologia, Insults i de Patxanga.
Aniré servint els blocs a poc a poc amb la intenció que El Penjoll servisca de receptacle interactiu perqué hi afegiu frases fetes que no apareguen en les llistes. Serà un benefici per a tots!

Comencem amb Ser/Estar/Semblar:

SER:
Ser un acabacases.
Ser un agarrat.
Ser un albercoc/ albercoc cisteller.
Ser un alficòs/ alficòs de marge./ de séquia.
Ser un arreu.
Ser un arròs sense oli.
Ser un baciner.
Ser un bacora.
Ser un badoc.
Ser un bajoca.
Ser un bala./ bala perduda.
Ser un balhòstia.
Ser (una cosa) del biquilimboc.
Ser un boquimoll.
Ser un borinot.
Ser un bramaserres.
Ser un cagabandúrries./ cagabandúrrio.
Ser (una cosa, una situació) com cagar, però cap a dins.
Ser (una cosa, una situació) com cagar, però sense tocar vores.
Ser (una cosa, una situació) pâ cagar-se i no torcar-se.
Ser un cap de suro.
Ser un capçana.
Ser un carabassa.
No ser ni carn ni peix.
Ser carn i ungla./ cul i merda.
Ser un catxotxes.
Ser un cul de mal seient.
Ser (una cosa) de categoria.
Ser (una cosa) de cine.
Ser (una cosa) de collons de mico.
Ser (una cosa) de l’any de la picor.
Ser de la Verge del puny.
Ser (una cosa) de pa i raïm.
Ser del morro gros/ prim.
Ser d’on bufa el vent.
Ser un desficaciat.
Ser un desficiós.
Ser un destrellatat.
Ser-ne déu i la mare.
Ser un dimoni emplomat.
Ser un dotor.
Ser dur de mollera./ de pelar.
Ser enraçat de porc.
Ser entravessat de moro.
Ser escolà d’amén.
Ser un esgarramantes.
Ser un esgarramarges.
Ser un esguit.
Ser un fava.
Ser (una cosa) un fer la mà.
Ser un fes esportellat.
Ser una figamolla./ una figa mústia./ una figambdents.
Ser un fill de sa mare.
Ser un fill d’una resacsada de putes.
Ser un gànguil.
Ser una gata maula.
Ser com el julivert, que en tots els guisaos s’encontra.
Ser un llepaculs./ llepó.
Ser un llepafils.
Ser una lletada de moro.
Ser un malparit.
Ser (algú) una maquineta de fer por.
Ser (algú) menino./ minino./ menina./ minina.
Ser (una cosa) una merda punxada en un pal.
Ser un mesinfot/ seminfot.
Ser un milhòmens.
Ser (una cosa) millor que el cagar.
Ser un mitja merda.
Ser un moixo.
Ser un motroco.
Ser una mullada de miques.
Ser (una cosa, una situació) un no parar.
Ser un panfígol.
Ser (algú) pastat (a algú altre).
Ser un perdulari.
Ser un perdut.
Ser un ploramiques.
Ser un porega./ poregós./ poreguita.
Ser un rata.
Ser un roder./ roderot.
Ser un salao.
Ser un ser sense ser.
Ser un soca.
Ser un sompo.
Ser un tap de bassa.
Ser un tarambana.
Ser un tararot.
Ser un terròs.
Ser un tòfol.
Ser un trompellot.
Ser un tros de suro./ tros de marge.
Ser un xafaxarcos.
Ser (una cosa) un xurro.

SER EN COMPARATIVES:
Ser més adam que un pato.
Ser més agarrat que un xotis.
Ser (una cosa) més amarga que la retama.
Ser més bast que una aixada damunt d’un piano./ que una espardenya d’espart./ que un forrellat de porquera./ que una xaruga./ que torcar-se el cul amb paper de vidre.
Ser més bort que la canyota/ que la cogula/ que les veces.
Ser més bruto que un aladre.
Ser més burro que alt./ que Tacó./ que un terròs de boquera.
Ser més cabut que un aragonés./ que un margalló.
Ser més coent que un all./ que una cabeça d’alls.
Ser més complit que una missa amb orgue.
Ser més condidor que l’arròs caldós.
Ser més curt que una corda que no arriba./ que les mànegues d’un xaleco.
Ser més descarat que una mona.
Ser més dolç que l’arrop.
Ser més dur que les pedres del metxer.
No ser (algú) més graciós perqué no s’entrena.
Ser més gos que la jaqueta d’un guàrdia./ que el llençol de baix./ que un pont.
Ser més inútil que Bujío./ que un solc d’herba.
Ser més lent que un carro de bous.
Ser més llarg que un dia sense pa.
Ser (algú o una cosa) més lleig que un pecat./ que pegar-li a un pare./ que pegar-li a un pare honrat a la porta del cementeri amb un calcetí suat./ que el Fari menjant-se una llima.
Ser (o semblar, un lloc) una lleonera.
Ser més pesat que un collar de melons./ que el plom./ que una vaca en braços.
Ser més puta que les gallines./ que Maria Martillo./ que la raspa.
Ser més roín que la carn de coll./ que el que tiren./ que el que es tira./ que la tenca pudenta.
Ser més sabut que els de Massanassa.
Ser més tendre que una endívia.
Ser més tonto que una mata de faves./ que Abúndio./ que els pèls del cul, que veuen la merda i no s’aparten./ que els peus que el porten.
Ser més xulo que les pistoles./ que un huit.
Ser més vell que l’anar a peu./ que el formatge blanquet./ que la picor.

ESTAR:
Estar a la que cau.
Estar al bo de fer.
Estar albercocat./ mig albercocat.
Estar (una cosa, un lloc) allà a fer la mà./ a prendre pel cul./ on Cristo va perdre les sandàlies.
Estar apardalat.
Estar assaonat.
Estar batejat amb aigua de tramussos.
Estar burro.
Estar de bon any.
Estar (algú) que clareja.
Estar cremat.
Estar de cos present.
Estar (algú) desficiós.
Estar empalmat.
Estar (una cosa) en bajoqueta.
Estar en la parra.
Estar (algú) en la pell i els ossos.
Estar enxonat.
Estar esbalaït.
Estar (algú o alguna cosa) fet pols.
Estar (algú) fet un artista.
Estar (algú) fet un braç de mar.
Estar (algú) fet un nyap.
Estar (algú o alguna cosa) fet una merda.
Estar (algú) fotut i arrimat al marge.
Estar madur.
Estar de mala lluna.
Estar de mala veta.
Estar malament del perol.
Estar nugat i amb poca corda.
Estar (algú) pâ donar de menjar als lleons.
Estar pudent.
Estar saginadet.
Estar (algú) que bufa.
Estar (algú) que fila.
Estar (algú) que se n’ix.
Estar (algú) que s’arrapa per les parets.
Estar (algú) que rebenta de salut.
Estar (algú) que reglota.
Estar torrat.
Estar tot el peix venut.

ESTAR EN COMPARATIVES:
Estar més agre que un ferro.
Estar més allà que ací.
Estar (una situació) com una bassa d’oli.
Estar blanc com el gesmil.
Estar blanc com la paret.
Estar blanc com una volva.
Estar blau (de fam) com un lliri.
Estar més boig que una nit de trons.
Estar com un cabàs de gats.
Estar més calent que un rabosot./ que un peüc.
Estar cec com un cavallet de cartó.
Estar (una cosa o algú) més clar que la sopa de l’asil.
Estar més content que un gínjol.
Estar més cremat que la pipa d’un indio./ que l’orella de Nicki Lauda.
Estar (algú) com fa x anys.
Estar fart com un gos.
Estar un més fart que Mahoma de la cansalada.
Estar més gelat que un albat./ que un mantecao./ que un poll.
Estar marejat com un allioli.
Estar al mig com el dijous./ com l’ensalada.
Estar més de mig.
Estar de morros.
Estar (o ser) negre com el follí/ un tió.
Estar pansit com una figa.
Estar més pelat que el cul d’una mona.
Estar roig com un titot.
Estar més sec que la moixama.
Estar més sord que una rella.
Estar més tes que un orgue./ que un orgue.
Estar com una torrada de calces.
Estar més pelat que el cul d’una mona.
Estar més pudent que un carnús.
Estar com un prior.
Estar més verd que una ceba./ que una llima.

SEMBLAR/ PARÉIXER:
Semblar àngels bobos.
Semblar (un lloc) ca Xulla a poqueta nit.
Semblar un cadell.
Semblar la casa de tócamerroque.
Semblar un Crist./ sant Crist./ un ecce homo.
Semblar la fira de Xàtiva.
Semblar (una situació) una guerra de moros de nit.
Semblar la nóvia loca.
Semblar el pobret de missa d’onze.
Semblar un sant Arquileu.
Semblar un sant Llàtzer.