.:[Double Click To][Close]:.
Get Paid To Promote, Get Paid To Popup, Get Paid Display Banner




Monday, November 17, 2008

LA DISCOTECA DE LO POL (VI)


Twin Cinema - The New Pornographers (2005)


Si algú vol apropar-se a la definició musical del terme "adictiu", podria tindre en compte la súper-banda canadenca (en el sentit s'agrupació de músics que tenen els seus propis projectes) The New Pornographers. En una discografia que ja va sent notable, tot i que no és fàcil veure'ls en directe per les dificultats de reunir a tots els seus components, destaca un treball concret: Twin Cinema (Matador / Everlasting, 2005), una devastadora col·lecció de cançons fruit del talent posat en comú d'individus com AC Newman, Dan Bejar o la gran Neko Case, una de les millors veus de la música popular actual. La banda no inventa res: pop de guitarres de tota la vida, amb un aire analògic i enriquit amb harmonies vocàls, pianos, acordions... Tot, això sí, presentat de forma variada i posant sobre la taula multitud de referències i influències, des de Brian Wilson als Proclaimers, passant per multitud de grups power-pop, com ara els Posies ¿Quin és, aleshores, el valor del disc? Unes cançons en estat de gràcia, ben composades, tocades i cantades, a voltes per sobre d'una producció insuficient i naïf en alguns passatges.


L'adictiu tall inicial, Twin Cinema, l'emocionant The bones of an Idol, amb Case com a estrella vocal, els cors world-music de The bleeding heart show, que en un alre grup hagueren provocat un naufragi i ací aporten intensitat, la tremenda Jackie, dressed in cobras, amb un piano memorable, la intensa The Jessica numbers... I encara no hem arribat a la meitat del disc. Quan creus que la vida no et pot oferir molta cosa més, apareixen la bellíssima These are de fables (de nou Neko Case), una raresa com Sing me spanish techno (ein?), les ganes d'alçar-se de la cadira i posar-se a ballar de Broken breads, el pop demodé però eficaç de Three or four i així fins un tram final no tan brillant però igualment aprofitable.


Anys després, encara em visiten, com per encanteri, passatges d'un disc que és una autèntica burrada. Una obra mestra del pop adictiu i atemporal. No serà perquè no esteu previnguts.

No comments:

Post a Comment