Hem visitat aquests dies la pinacoteca sabatense i hem aprofitat per veure l’exposició de la família Magallanes, un esdeveniment cultural que cal visitar per l’excepcionalitat dels recursos museogràfics que s’han fet servir, la quantitat d’obres valuoses que l’integren (el catre volador s’exposa en lloc preferent) i uns arbres genealògics que pasmaran els visitants amb la glòria d’aquests clans oligàrquics que tant poc han fet per la ciutat papera, ara més aviat pepera. Mentrestant, esperem que algun dia es dignen a muntar amb els diners de tots alguna exposició sobre una família sabatense de la classe obrera, que per cert, són la majoria.Tanmateix, la nostra visita no estava motivada per tan magna exposició de fotocòpies en color, sinó perquè uns amics ens havien dit que un pardal havia cagat el retaule de l’Ermita de les Santes. Ni “cortos” ni tampoc “peresosos” ens vam personar en aquesta Casa de les Muses Locals per tal de comprovar “in situ” les cagades de pardal per tal d’esbrinar quina espècie filopictòrica havia defecat en aquesta obra reverenda del patrimoni sabatense.
Quina no seria la sorpresa en constatar que no es tractava de merdes de pardal, sinó d’esquitxades de pintura blanca que havien caigut en pintar el mur immediat. Què no saben que pa pintar la paret haurien d’haver cobert el retaule per protegir-lo? Quanta ineptitud i quan de carnet polític en la boca d’alguns que no saben ni el que porten entre mans.
Miquel de Sentfeliu
No comments:
Post a Comment