Llengua i pilota, pilota i llengua.

La història del joc de la pilota arreu del món, fa evident que el seu origen no és valencià, hi ha constància que grecs i romans als esferisterios ja hi jugaven a diverses modalitats. Però per diferents motius, abans o després, l’anaren abandonant. Només el poble valencià el va preservar, ja que ací, a diferència d’arreu, - on va ser un joc minoritari, reservat per als cavallers més nobles - el poble sempre hi va participar.

El cas de França, n’és un exemple, el jeu de paume estava vedat als simples plebeus, per això l’odiaven, i quan esclatà la Revolució enderrocaren tots els trinquets; ja que per a ells representava un símbol de l’Ancien Regime. Ací no; el poble jugava a pilota al carrer i en llocs tancats, als trinquets, i encara que hi concorrien els cavallers, també hi va haver lloc per als artesans. La seua supervivència rau doncs, en l’arrelament a l’entramat popular.

Malauradament a casa nostra, primer la noblesa i darrere la burgesia, després de la batalla d’Almansa, van fer la guitza a tot el que podia significar quelcom d’autenticitat valenciana. Així que menysprearen la llengua, - com a nota d’identitat d’una nació - i menysprearen i desertaren l’exercici de la pilota. El trinquet va restar aïllat i esdevingué la cova on la nostra maltractada llengua va trobar l’últim aixopluc. Així, el joc de la pilota i la llengua han anat sempre de la mà.

I és per la seua singularitat que el joc de la pilota ha donat lloc a tot un reguitzell de mots i dites pròpies, a un enriquit vocabulari farcit de tota mena de frases fetes. Però ha estat precisament per la seva popularitat, que sempre havia restat oblidada per diccionaris i obres filològiques, i sols comptades expressions han trobat lloc a les pàgines de les enciclopèdies publicades. Al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Joan Corominas suggereix la publicació d’una descripció ben localitzada i documentada del joc de la pilota tradicional del País Valencià – apunta que “sense gaires precedents ni ecos al Principat” - .

Dins l’àrea lingüística catalana són nombroses les notes*, que parlen d’algunes modalitats valencianes actuals del joc de pilota conegudes arreu de l’Europa Occidental a l’època medieval. Un document lleidatà de 1476 reprodueix les declaracions d’un testimoni que es troba “en la plaça del Spital, on se jugava a pilota”. L’anònim autor de Curial e Güelfa atribueix al protagonista l’afecció de jugar a pilota “tot lo dia...davant lo palau”. Isabel de Villena al Vita Christi presenta la imatge d’uns “rapaços i gentaça que feien pilotes i jugaven amb la roba de Jesús”. Joan Lluís Vives es complaïa a reproduir als seus Diàlegs la conversa entre un Borja, un Centelles i un Cavanilles a propòsit de les diferències entre la modalitat de València i la de Paris. Antoni Palanca i Hueso publicà el 1914 un poema narratiu titulat “La partida de pilota”, i més recentment, Gonçal Castelló feu una descripció força detallada al conte I tant com volava (1981).

Així doncs, queda palesa que tot i que la pilota no és d’origen valencià, si que ho és el seu desenvolupament. Per aprofundir-ne una mica més, hi ha l’obra de Federic Llopis, El joc de la Pilota Valenciana (1999), que fa un estudi seriós des d’una vessant lexicogràfica. Es tracta d’una descripció científicament rigorosa del joc, en totes les seues modalitats i variacions geogràfiques, feta des d’un perspectiva etnolingüística. Molt recomanable. Ací deixe - tretes del llibre de Llopis - algunes de les expressions que han ultrapassat la frontera del joc:

A aquestes hores pilotes noves: Indica que és massa tard per iniciar qualsevol afer.

A raó de quinze bufa-li al motle: Indica la inutilitat d'una acció, si no s'obté la finalitat desitjada.

No tocar pilota: anar desconcertat per la vida.

Tenir més faltes que una pilota: Es diu de la persona que té molts defectes.

Jugar-li a algú amb l'esquerre i de volera: Demostrar-li a algú una gran superioritat en algun assumpte.

Tenir un bon traure: Persona que té molt bon apetit i, per extensió, qui beu, també, molt.

Tornar-li la pilota a algú: Rebatre les opinions o accions d'una altra persona.....Us sona aquesta?

* Ferrando, A. al pròleg de el Joc de la Pilota Valenciana (1999)