Bé, el filaoret ja està ací. D’una manera o altra havia d’estrenar-me en aquest projecte al que, tan amablement, la gent de “El Penjoll” m’ha convidat a afegir-me. He decidit fer-ho amb una de les meues aficions quasi obsessives: llegir (no és l’única, afortunadament per la meua dona...). Així que, sense que puga servir de precedent, vaig a començar recomanant-vos un llibre força interessant: “Eclipsi”, de la menorquina Esperança Camps.
La protagonista de la història, Maria Mercadal, és una crítica literària d’èxit. Casada amb un home més gran que ella, advocat de prestigi i amb una vida quasi perfecta. Fins que un dia, sobtadament i dramàtica, el corrent d’aquella existència compartida s’hi trenca. I comença una davallada als inferns que la pròpia protagonista va relatant-nos sense estalviar-nos cap detall de la seua turmentada ànima, posseïda per un afany de destrucció que mira de fer-se efectiu més enllà del seu propi cos inclús. “Eclipsi”, editada per Bromera i escrita en primera persona, és el relat d’una tragèdia i de com un ésser humà, a qui han arrabassat la seua quota de felicitat, va deixant-se engolir per una espiral que la protagonista mou lentament però imparable...
És una novel•la dura, pertorbadora, però literàriament excel•lent (Premi Bancaixa de narrativa VAE 2006). La seua autora aconsegueix endinsar-nos en el món dolorós de Maria Mercadal. Llegim com si bracejarem contracorrent de la seua voluntat destructiva, esperant albirar a cada moment la llum que ens faça eixir del pou. Però l’eclipsi és total. No solament recomane la seua lectura, sinó que us convide a visitar el blog de la pròpia Maria Mercadal, ja que aquest personatge de ficció, d’alguna manera, ha aconseguit transcendir els límits de la invenció, i fer-se present en la virtualitat de la xarxa. Allí podreu seguir el periple de la seua decadència voluntària.
La protagonista de la història, Maria Mercadal, és una crítica literària d’èxit. Casada amb un home més gran que ella, advocat de prestigi i amb una vida quasi perfecta. Fins que un dia, sobtadament i dramàtica, el corrent d’aquella existència compartida s’hi trenca. I comença una davallada als inferns que la pròpia protagonista va relatant-nos sense estalviar-nos cap detall de la seua turmentada ànima, posseïda per un afany de destrucció que mira de fer-se efectiu més enllà del seu propi cos inclús. “Eclipsi”, editada per Bromera i escrita en primera persona, és el relat d’una tragèdia i de com un ésser humà, a qui han arrabassat la seua quota de felicitat, va deixant-se engolir per una espiral que la protagonista mou lentament però imparable...
És una novel•la dura, pertorbadora, però literàriament excel•lent (Premi Bancaixa de narrativa VAE 2006). La seua autora aconsegueix endinsar-nos en el món dolorós de Maria Mercadal. Llegim com si bracejarem contracorrent de la seua voluntat destructiva, esperant albirar a cada moment la llum que ens faça eixir del pou. Però l’eclipsi és total. No solament recomane la seua lectura, sinó que us convide a visitar el blog de la pròpia Maria Mercadal, ja que aquest personatge de ficció, d’alguna manera, ha aconseguit transcendir els límits de la invenció, i fer-se present en la virtualitat de la xarxa. Allí podreu seguir el periple de la seua decadència voluntària.
No comments:
Post a Comment