Abans que res vull presentar-me i agrair públicament la invitació per desfer a les pàgines virtuals d’aquesta “llegendària” revista la meua escriguera. Sóc nou a l’escala. El meu nom és l’home de tinta i no, no vaig a parlar de Kafka. Vull referir-me al canvi o procés mitjançant el qual un cuc fastigós, després de fer el “capullo”, generalment a dintre d’una caixa de sabates amb la tapadora convenientment foradada amb la punta d’un llapis ben afilat i on rossega indolent fulles de morera, esdevé una altra cosa, una criatura sovint coneguda com a papallona. Ha estat sotmés a una mena de justícia poètica, podríem dir. La reinserció dintre del món de les espècies per formar part de la secció estèticament agradosa del paisatge. Tot i que el seu aparentment innocent batre d’ales pot enviar a fer la mà el món sencer, com bé diu un conegut “efecte” que porta el seu nom i sobre el que teoritza la meitat desenfeinada de la humanitat. I mira que hi ha coses per calfar-se el cap, marededéu! Aquesta metamorfosi —i ací és on volia anar a parar— sol donar-se, però, a l’inrevés, en certs membres de l’espècie humana. És a dir, sent al principi agradables personatges amb els que mantenir conversa i fins i tot relació marital o marítima, tant s’hi val, una vegada tasten els “caldets” de la popularitat, esdevenen autèntics “capullos”.
