Pare novell

18 hores en dilatació i 15 en paritori. Menut sobresaltat vore entrar a la sala d'espera el ginecòleg amb la bata verda. Nerviós, li vaig preguntar:
- Ha anat tot bé? Què ha sigut: xiquet o xiqueta?
Sense llevar-se la mascareta, el ginecòleg em va dir:
- Tranquil, ha anat tot bé. Ha sigut un bon 33.

Una fe de pedra picada

Havia rebut una educació religiosa. Als vint anys, perdé la fe (vida de cràpula i llàgrimes amargues de la mare). Als quaranta, gràcies al R&B, tornà a creure. «Stevie Wonder és Déu!», proclamava. I així reptava els escèptics: «Déu és amor? L’amor és cec? Stevie és cec? Doncs, Stevie Wonder és Déu».

El maleït microrelat (V)

De sobte li vingué la inspiració i l'acabà tot d'una:

"Només nàixer, es va morir."

Sí és que no som res -es va dir-. Xe, però que bonico m'ha quedat!

BÀRBARS II: ESPORES

El sistema reproductiu dels bàrbars era ideal. No calia passar l’enfadós tràmit de prenyar una femella i haver d’esperar nou mesos per tenir-ne un de nou, ca! D’un dia per l’altre la gent de la contrada s’hi convertia sola: eren tots més alts, més forts, i sobretot més salvatges i més sanguinaris.

El maleït microrelat (IV)

(Basat en un fet real molt recent)

Conduïa, tornant a casa ja de nit. Li pegava voltes al maleït microrelat. Buscava la inspiració en algun fet quotidià, per alló què la realitat supera la ficció. De sobte, un cotxe gris amb les llums apagades i sense conductor va eixir del carrer de la dreta saltant-se l’stop... Pels pèls!

Energia positiva

Decidí aplicar-me al màxim en aquell canvi de vida, amb successives incorporacions: vegetarianisme macrobiòtic, reiki, ioga, meditació zen, flors de Bach... Perseguia l’equilibri físic i espiritual. Un dia, mirant el calendari i la gent, vaig ser conscient que havia arribat a la immortalitat.

Sexe i malestar

Des que es jubilà veia molta televisió i el que més li escandalitzava no era la violència, sinó el sexe. Els joves sols pensen en follar-i tot i no ser dretà, afegia: quan Franco açò no passava!Aquell dia però, eren eleccions. Somrigué i introduí la butlleta al sobre: ara s’enterareu fills de putes!

PARADOXES

Era la fi. Ja no desitjava aquella vida, el seu ritme. Les urgències al treball, les presses al menjar, al dormir, al pensar. Seia a punt d'esclatar, reposant. En una estona catorze webs, onze blogs visitats, vint-i-tres comentaris al facebook, dos textos penjats i huit vídeos al youtube. Quin gust!

L’escopofilisme de l’hidra

Ah! Les nits d’estiu... Eixos innocents veïns que ixen a refrescar-se a les terrasetes sense sospitar les meues pervertides mirades. Anit vaig tindre molta sort: poder córrer-me contemplant l'encisadora bellesa del cos nu del veí dramaturg polonés mentre escanciava la sidra d’una botella en un got.

Autora: Dª. Reencarnación Palomino Castellano

El maleït microrelat (III)

Qui va dir que a la tercera va la vençuda? D’això res. Tercera nit intentant escriure el maleït microrelat per al puto concurs i no hi ha manera. Mentrestant, segur que algun dels participants ja estarà gaudint de les nits d’estiu en la terraseta de sa casa, bevent-se un gotet de sidra.

Sexe i benestar

Somiava sempre amb dones obertes com a magranes. Arribà a pagar-se moltes professionals. Un dia, de sobte, el seu piu s’apagà i contemplà el món en que vivia: la crisi ecològica, els anys de govern del PP i PSOÑ, la televisió amb la cançó incessant…Llavors es preguntà què havia fet els últims anys.

Obsessió II

Es va tirar la primera. Quin plaer i quin horror. S'havia deixat una cigarreta encesa. Els veïns encara recorden la deflagració...

Obsessió

Li agradava l'olor de les seues bufes. Ja no tenia prou en tirar-se'n una i cobrir-se amb el llançol. Necessitava més...Va forrar l'habitació amb cartró d'ous i va sellar la porta. Volia sentir la bufa-rexona, l'olor que mai t'abandona.

Sort

Tenia la figa com una magrana oberta. Només feia que dir-li: Entra, entra, entra! Un soroll de sucs bullint. Ell primer s’hi amorrà, encés de ganes. Alguna cosa des d’allà dins li arrancà la llengua de soca-rel. Sort que no m’hi he ficat del tot! pensà anant-se’n amb la boca tota de sang.

Locus amoenus?

Tempus fugit? Ubi sunt? Carpe diem? Ai, ai, ai! Quina edat has dit que té? Vint-i-vuit? No passa res! Això és que la núvia l’ha deixat i ha fugit amb altre. Com? Que ara s’interessa pel locus amoenus? Aleshores, estigues tranquil. Això és que ja ha trobat altra. Aviat tornarà a parlar com de costum.

LA HIDRA

És estiu.

Ja de nit.

Estic en la terrasseta bevent-me un gotet de sidra.

Autor: Tadeus Calinca

El maleït microrelat (II)

Una altra nit en vetla. No hi havia manera de composar el maleït microrelat. Menys de tres cents caràcters, diuen les bases del premi, i no arribava a lligar ni quatre paraules seguides que donaren sentit a esta història.

El maleït microrelat

Duia tota la nit sense dormir. Assentat davant l’ordinador. Escrivint i reescrivint, una i altra vegada, el maleït microrelat. No trobava la idea a desenrotllar. Estava bloquejat, angoixat, turmentat, cabrejat... I, per acabar-ho de rematar, s’en va anar la llum... Instant exacte de deixar-ho estar.

Bàrbars

Havien vingut de molt lluny estes tribus. Mai no s’havia vist a la contrada hòmens tan alts, tan forts, tan salvatges, tan sanguinaris. Havien portat amb ells patiments i malalties impensables. Campaven a pleret i estenien el seu Imperi. La seua arma de destrucció massiva rebia el nom d'“Hipoteca”.

Açò no ha fet més que començar... Arriben els 2ons Premis de Microrelats El Penjoll 2009!

Encara no s'han acabat els Jocs Florils i a alguns penjollaires ja els ha entrat el desfici. Coneixen el rumor que s’apropa un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a El Penjoll per la falta de productivitat d’alguns dels seus autors i autores. Per intentar evitar-ho, hem pensat començar des de hui una nova iniciativa: els 2ons Premis de Microrelats El Penjoll 2009. Què? T’ha pegat o què?

Bases 2ons Premis Microrelats El Penjoll 2009