Tenia la figa com una magrana oberta. Només feia que dir-li: Entra, entra, entra! Un soroll de sucs bullint. Ell primer s’hi amorrà, encés de ganes. Alguna cosa des d’allà dins li arrancà la llengua de soca-rel. Sort que no m’hi he ficat del tot! pensà anant-se’n amb la boca tota de sang.
No comments:
Post a Comment