Resplendent

Als amics del Penjoll.

Resplendent.

Tot és resplendent, des d'aquest turó, llevat de la pobresa.

El trist record de l'ombra de les figueres, espàrrecs i margallons, els cirerers pintats, bancals perduts de blat i vinyes, -futur de vida en temps antics- plens d'esbarzers i pedres ganivet que tallen; de tant en tant fan plorar un cel obert que ens vigila.

Barranc avall un llaurador crema branques i fullaraca amb l'esforç dels segles a l'esquena.

Al dellà, homes i formigues - potes i màquines- corren per la plana: núvols, vent i maldecaps.

A l'horitzó, la mar.

Com un espill les flors, xec en blanc per sobreviure, s'hi miren. Malgrat la por dels cards i d'argelagues us ho he de dir: amics, la vida mana.