El món és injust. La meua ama és poetessa. Escriu versos heptasíl·labs amb què canta l’amor, el sexe, el vi, la bona taula... Sempre està celebrant i practicant els plaers de la vida i dels sentits. Sé de què parle; sovint m’utilitza com a company de “jocs”. I clar, vostès es preguntaran: «On està el problema?» El problema és que passe molta gana! L’ama em vol amb un perfil apol·lini i em raciona certes menges. En allò tocant a la taula, ella porta una vida anacreòntica, però pretén que jo practique l’estoïcisme. Hi haurà dret?
No comments:
Post a Comment