- Però m'han comentat que als marges de les partitures escrius peomes immadurs.
- Podríes dir-ho així, si vols, és clar; però no sigues tan dur amb mi, monino. Les aficions arrelades de petit i dissoltes en la sang no tenen remei.
- A veure si resulta que de la música interpretada per la banda, com que alguna és infumable, t'avorreixes i és per aquest motiu que no pots evitar escriure notetes de la teua vertadera passió.
- I què vols dir-me amb això?
- Que em sembla prou normal que apuntes els teus escrits en les partitures. És més, no deixes de fer-ho. Qui sap si d'ací alguns anys, algun animal perdut per l'equilibri i les arts els trau punta i tot.
Al cap i a la fi escrius -de la mateixa forma que toques a la banda- per divertir-te, no?
- També, també. I ho faig per diners, les hipoteques d'aquesta selva s'han de pagar, les bananes i l'aigua no plouen del cel; ara no és com abans: massa reformes i poca ocupació. No passem de l'aire, i sempre ho paguen els mateixos.
No li ho digues a ningú, però de petit escrivia per sentir-me especial. Saps, els meus amics em fan la mà i sempre volen un peometa a totes les sobretaules, mentre riuen, beuen i recorden els grans patriarques bonobos. No tenen remei, jo els seguisc el joc i tan contents.
- No m'ho crec això, que escrigues per diners.
- I tant, i a més sóc funcionari de carrera del cos oficial d'ambaixadors de la República de Micolàndia. Els diners no van mai malament. El meu pare Roninpithecus no em procurà una herència enorme, però em feia repetir a l'espill dels capvespres, mentre bevíem, "Ets un pòngid especial, ets un pòngid especial"; el pobre va escriure un tractat de Micologia i els drets d'autor no m'han arribat per viure en perenne agost. Jo volia molt el meu pare, saps. La passió a què dedicà la seua vida consistí en descobrir la relació de la ingesta de certs bolets i l'adquisició d'un humor de penjats.
- I ho aconseguí?
- I li trobà sentit a la vida; baixà dels arbres a la terra del foc, la sabana. Allà féu amistats de categoria. Mentre, jo el veia entusiasmat.
A partir d'aquella experiència, vaig trobar la pau interior en la música, el conreu de peònies i l'escriptura de peomes. Al capdavall m'he cregut que, tan si entenen els peomes com si no, això i compartir aquest amor de penjats satisfà aquest viure meu de pòngid especial.
Cotorra inconformista d'or, s'anima per formar part d'aquesta colla i del projecte?
- I què penses del que opinen els altres?
- Què pense d'allò que comenten dels peomes? Cotorra concrete, botons! A quins altres es refereix, als micos bohemis, als afeblits per no menjar, als envoltats pel desconsol, als micos saberuts i d'etiqueta endrapats?
- Sí, ara ho has dit, a aquests em referia, has reblat el clau!
-Als tres primers si em pelen o m'espluguen, benvinguts siguen els seus crits i les manotades. Si, a més a més, els faig riure, això ja és massa. No veu un panorama trist, fotut i prou lleig?
I als darrers... Què els diria als darrers?
Ah, sí, ja ho sé. Com diu un amic bonobo i pelat per la vida: au, a fer la mà!
- Podríes dir-ho així, si vols, és clar; però no sigues tan dur amb mi, monino. Les aficions arrelades de petit i dissoltes en la sang no tenen remei.
- A veure si resulta que de la música interpretada per la banda, com que alguna és infumable, t'avorreixes i és per aquest motiu que no pots evitar escriure notetes de la teua vertadera passió.
- I què vols dir-me amb això?
- Que em sembla prou normal que apuntes els teus escrits en les partitures. És més, no deixes de fer-ho. Qui sap si d'ací alguns anys, algun animal perdut per l'equilibri i les arts els trau punta i tot.
Al cap i a la fi escrius -de la mateixa forma que toques a la banda- per divertir-te, no?
- També, també. I ho faig per diners, les hipoteques d'aquesta selva s'han de pagar, les bananes i l'aigua no plouen del cel; ara no és com abans: massa reformes i poca ocupació. No passem de l'aire, i sempre ho paguen els mateixos.
No li ho digues a ningú, però de petit escrivia per sentir-me especial. Saps, els meus amics em fan la mà i sempre volen un peometa a totes les sobretaules, mentre riuen, beuen i recorden els grans patriarques bonobos. No tenen remei, jo els seguisc el joc i tan contents.
- No m'ho crec això, que escrigues per diners.
- I tant, i a més sóc funcionari de carrera del cos oficial d'ambaixadors de la República de Micolàndia. Els diners no van mai malament. El meu pare Roninpithecus no em procurà una herència enorme, però em feia repetir a l'espill dels capvespres, mentre bevíem, "Ets un pòngid especial, ets un pòngid especial"; el pobre va escriure un tractat de Micologia i els drets d'autor no m'han arribat per viure en perenne agost. Jo volia molt el meu pare, saps. La passió a què dedicà la seua vida consistí en descobrir la relació de la ingesta de certs bolets i l'adquisició d'un humor de penjats.
- I ho aconseguí?
- I li trobà sentit a la vida; baixà dels arbres a la terra del foc, la sabana. Allà féu amistats de categoria. Mentre, jo el veia entusiasmat.
A partir d'aquella experiència, vaig trobar la pau interior en la música, el conreu de peònies i l'escriptura de peomes. Al capdavall m'he cregut que, tan si entenen els peomes com si no, això i compartir aquest amor de penjats satisfà aquest viure meu de pòngid especial.
Cotorra inconformista d'or, s'anima per formar part d'aquesta colla i del projecte?
- I què penses del que opinen els altres?
- Què pense d'allò que comenten dels peomes? Cotorra concrete, botons! A quins altres es refereix, als micos bohemis, als afeblits per no menjar, als envoltats pel desconsol, als micos saberuts i d'etiqueta endrapats?
- Sí, ara ho has dit, a aquests em referia, has reblat el clau!
-Als tres primers si em pelen o m'espluguen, benvinguts siguen els seus crits i les manotades. Si, a més a més, els faig riure, això ja és massa. No veu un panorama trist, fotut i prou lleig?
I als darrers... Què els diria als darrers?
Ah, sí, ja ho sé. Com diu un amic bonobo i pelat per la vida: au, a fer la mà!
No comments:
Post a Comment