Els meus amics, els qui em lligen o no, però se m'acosten a l'íntim batec que em representa, aquells qui m'estimen o no, saben -amb escreix- que un príncep dibuixa aquest rètol de la capçalera.I vull deixar constatació de la No Felicitació de Nadal amb una dolcesa i rebel•lia inigualables.
No he de dir-vos que us estime a cada hora, tant assegut en les penes quan manprenc cabòries, com si camine en les hores més pures i blanques.
De vegades us pense al tobogan dels versos més somnis.
I no sempre us ho dic, perquè aneu abillats de vidre càlid, tots alerta en la lluita, sense treva, endreçant l'esperança.
Aleshores, davant del vostre i grandiós espectacle, camine de puntetes amb silenci.
Us estime sempre, rere cada paraula siga o no un adverbi, rere els fets, en l'acció del compromís sense sou, en la corba galant de l'espai mut, en la neu, si escriviu, calleu, comenteu o llegiu.
Aquests dies de bogeria incongruent no he comprat res d'especial, ni viatges, ni regals. No us mentiré: dos llibres de la biblioteca, menjar per la gossa -des d'Aín us saluda-, dues tàrbenes i quatre llonganisses i, al forn de ca Manil, pa per torrar.
Així i tot, en l'aprenentatge d'aquesta despossessió, sóc encara un novençà.
Us ho pregue: tingueu paciència, ni que siga una mica, que no renegue de vosaltres, mestres, companyes, amics i companys; car aquest viure en combat és la vertadera festa meua, que no coneix de paraules falses, ni aparences...
Vosaltres, els d'ulls nets d'impostures i instigadors dels circumloquis i la mentida fosca: vostra és la llum tan generosa que regaleu des del Penjoll.
Els meus amics senzills, cultes, austers... sense data de caducitat.
La música del text, escolteu-la amb Spotify ací.
No comments:
Post a Comment