Ho sent, "La lluna hittita" ja no és un poema no escrit, ni per escriure, ni que es podria escriure

A Tadeus Cal·linca, versador en hittita (entre sidra i sidra)

Agrair a Terenci Gil el muntatge de la foto

Preludi a La lluna hittita

Oh, noble poble hittita!
El ferro forjàreu
i la poesia erudita.
A versos forma donàreu
de manera escrita.
Tabletes d’argila empràreu
i cunyes de canya de bona collita.

Mai s’han cantat a la lluna
versos nus com els vostres.
Mai amb la mateixa fortuna...
volant tan alts sostres
i de manera tan oportuna
De la rima fóreu il·lustres
i de la mètrica moruna.

Disculpeu la malaptesa dels meus versos;
només volen lloar-vos.
Perdoneu la grandària dels meus abscessos;
només volen afalagar-vos.
Excuseu el torcement dels meus aiguavessos;
només volen exalçar-vos
Eximiu-me del meus pobres excessos!
Absoleu-me de no poder ressuscitar-vos!
Indulteu-me per ser un afaitapagesos!

La lluna hittita

Oh, noble poble hittita!
He mirat aquesta lluna
i he vist la mona Xita
No li he dit ni pruna.
Podria ser antisemita…
o una veu sodomita.
Menuda dinamita!