Espill

Conduïa per l’autopista, direcció Sud, lluny de casa. De sobte, rere un dels revolts, davant d’ell, immensa com mai, la Lluna. Fascinant. Instintivament pensa en la dona. Agafa el mòbil. Li truca.

—Hola, amor, has vist quina lluna?

—No.— diu ella.

—Ix al pati, és que és acollonant.

Mòbil en mà, la dona ix corrent al pati a buscar la Lluna. Allà està. Tan fascinant que queda bocabadada.

—Déu meu! És com un espill. Un gran espill de color os penjat al cel.

—És al·lucinant, veritat? Te la quedaries mirant tota la nit.

—És que… s’hi veuen coses reflectides. S’hi veu… Hi veig… Et veig! T’hi veig! T’hi estic veient! I… Vigila! Vigila, amor! Frena! Frennn…

Pel mòbil també el terrabastall terrible de l'accident.