A EROs Ramatxoto, setena reencarnació de Bramah Xoto.
Bramah Xoto va excel·lir en el camp de la meditació vèdica i la il·luminació elèctrica. Els seus defectes, haver nascut dona i voler continuar sent-ho; una voluntat d’autoafirmació que el col·lectiu de meditands consideraven simple cabuteria feminista. Com que el gremi de santons no hi permetia l’accés a les dones, Bramah Xoto va estudiar el mòdul superior d’electricitat i commutadors que el govern ofertava a les dones índies d’acaballes del XIX. Il·luminava pels matins i meditava a les nits: un no parar. Tota llums. Els rampells d’il·luminació matutins els rebia en forma de descàrregues elèctriques (obliden-se de la formació en seguretat i riscs laborals) i els de les nits en forma de dístics assagístics.
Sobre qué versà Bramah Xoto? Sobre física de la llum:
«Un cec amb raigs X als ulls
és com una llengua amb papil·les però sense boca.»
Atenció al poder visionari de Bramah Xoto: Concep els raigs X quinze anys abans que Röntgen els descobrira en la remota Alemanya!
Iniciat l’ascens de Bramah Xoto en la via del coneixement, el seu íntim Ramala Din Don li suggerix obertament el canvi de sexe a fi de ser admesa en el gremi de meditands:
«La pura llum de l’ànima-far quedaria enfosquida
per l’atzucac-trampa del cos-presó.», li respon la Xoto.
Veiem una altra de les seues creacions, titulada L’Oroneta, barreja de física corpuscular, teoria de l’atzar (posterorment assumida per Monod), meravellament i agraïment vèdic:
«La dansa dels corpuscles, llibertat i atzar
miracle de la llum, benedicció de la visió.»
O esta altra delícia:
«Un forat negre
és el florí de la llum.»
Com es natural, de la llum es desprén una investigació especial sobre els colors, a l’estil de la que féu Goethe, el pare del romanticisme alemany. Veiem dos exemples:
«Aspiració i llibertat, extensió dels blaus
fins anul·lar l’horitzó-frontera entre mar i cel i èter.»
«La saturació de grocs
denota malaltia.»
Hauria llegit Van Gogh Bramah Xoto?
A la tendra edat de 22 anys, fent la instal·lació elèctrica del palau del paixà de Calcuta, una descàrrega voltaica de dimensions inhumanes la deixà fregida i negra com un tió.
No comments:
Post a Comment