Les corregudes i el que diran

—Xica, estic més disgustada! Quin bonegó m’ha soltat la meua sogra! «En la meua època, aquestes coses no passaven. Anàvem verges al matrimoni», m’ha dit. «I damunt, has tingut la barra de casar-te de blanc. Què diran les veïnes?», m’ha escridassat. Ai, tinc una pena... Què vols? Fou sentir que s’anaven a prohibir les corregudes de bous al país i li vaig dir al meu toro: «Hem d’encarregar un joneguet a la cigonya abans que siga tard.» Ja veus tu! Què pensaran fer? Capar-los, perquè no es córreguen? Voldran que s’acabe la raça? Total, que com el meu bou és tan fogós, em va pujar i li va venir una correguda... de volta al rotgle, dues orelles i el rabo! I no res, al cap d’un temps, la cigonya em va portar una criatureta... Ai! Si veieres com és de bonica... I clar, el meu nuvi i jo ens hem volgut casar per tal que el vedell tinga un cognom. I veges tu! Nosaltres que pensàvem que tot anava a ser joia, arriba la meua sogra i... Aiii!

—Ni cas! La vaca està enutjada perquè et considera una plebea i ella hauria volgut emparentar amb l’aristocràcia bovina. Ja se li passarà l’enuig quan el nét li faça alguna gracieta.