A una setmana justa de l'esdeveniment, tot és ja una part de la història petita, fútil, descafeïnada, boira efímera de les galàxies. També aquestes negres ratlles, el mundial de futbol de 2010, la Guerra del francès, Auschwitz. Però no podem col•locar-ho tot al mateix calaix.
Tampoc no vaig a fer penitència, ni a plorar, perquè un grup de xavals i tota l'organització del darrere- hagen guanyat aquesta fita: 26 ratolinets perseguint i mirant un baló; no sóc persona que m'emprenye o pose cara de pocs amics enfront de l'èxit d'uns lluitadors mediatitzats, de paper mâché, això sí, però amb unes bones primes i sous en temps de vaques magres. Òndia, pare, ja no pots alçar el cap, però a la teua vida ni les vas somiar aquestes xifres estratosfèriques!
Demagògia?, Vinga va, que no ens xuclem el dit! I més amb la calima que plou!
És clar que aquesta no és la meua lluita, ni els protagonistes són vitals per a les meues cèl•lules. Planen tantes mosques indiferents en aquest jardí!
Així i tot, no vull ser ni faquir, ni un desgraciat!
Però, batubalolla, dic que 1376 persones i escaig els agradarà divagar com em passa a mi.
El que més m'ha sobtat d'aquest afer és l'actitud variada i dispersa dels mortals.
Em pregunte si, enfront del problema de l'atur, créixera una marabunta de cossos i esperits que foragitarà aquesta plaga conversa i fluida, fruit de la globalització.
Hi trobarem en la possible solució la mateixa eufòria i ganes vistes als carrers d'aquest país per motiu de "la roja"?
Desapareixeran tots els murs invisibles entre classes socials, anècdota ocorreguda per obra i gràcia pura del Sagrat Mundial? Ho té fotut l'esglèsia calinquista!
Serà autèntica aquesta germanor o simplement "fashion"? En diríem borumballa?
La vida sembla més complexa que l'entreteniment d'aquest espectacle mundialment televisat: el futbol. Em fa una mica de vergonya pensar quines molles hauran caigut d'aquest banquet als peus de les persones africanes.
Beuran Gatorade, Sprite o Coca Cola fresques?
Tastaran edulcorants, preparats hiperprotèics o les mosques continuaran berenant-se'ls?
Alguna família haurà menjat les sobres dels menjars dels diversos futbolistes? És això prou per donar-nos pau? On són els ensinistradors de consciències a destall?
Què botons i teles podrem emprar per tal d'apedaçar aquesta humanitat desbastada?
Ai, si pogués desfer-me del xai que m'habita!
No comments:
Post a Comment