Mirar cap a un altre costat

Quan érem xiquets i més tard tendres adolescents, alguns penjollaires anàvem als Júniors (la versió catòlica dels Scouts, que volien cambiar el mundo con un corazón de ilusión). Pel local de la Mercé corria Alfredo, un franciscà que estava animadíssim amb el tema del sant sudari (molt en voga en aquells anys): que si el sant sudari per ací, que si el sant sudari per allà... Un autèntic pesat. Tan pesat es va posar aquell home barbut i cabellut que va meréixer el malnom de Fredi Llènçol (Llènçol de llençol, clar). Poc després els científics li van fer la prova del carboni 14 al llençol en qüestió. La ciència al servei de la religió: Veieu com no hi ha cap mala fe? Van dir els capellans. El C-14 va determinar que el llençol era un sudari del segle XV, o XIV a tot estirar. Puta ciència! Ja se sap que quan no està del costat de l'Església, la carrega el diable. Oh, pobre Fredi!

Ara resulta que després de 10 anys de vergonyosa retirada del mercat de les relíquies (provocada per una rabiosa decepció), els capellanots tornen a la càrrega, i el sant sudari serà novament exposat com la relíquia que no és a la ciutat de Torí per a major glòria de catòlics i catòliques que el miraran i que, aliens al decret de la ciència, bavejaran com gossets.

Que justetet que passe ara, açò, no? És que no tenen ni decència! Un sudari per tapar-se les vergonyes que la seua pederastia ha mostrat al món sencer? I quina barra, mâe meua!

Només tinc una pregunta: si no és Jesucrist el paio que hi ha allà, qui era el màquina que va desprendre tanta energia en morir que hi va quedar fotocopiat?