Engolasters

El llac d´Engolasters és un dels més famosos d´Andorra per bonic i per gran. L´altre dia ens hi acostarem per fer una passejadeta -vam triar unes vacances d´aquelles de caminar i caminar, dinar de camí quelcom torrat als nombrosos berenadors públics, formatge i vi molt de vi- .

Ara bé, aquell dia hi plovia i feia molt de fred i en aparcar vam veure el cartell del restaurant, atrets sense dubtes pel bon resguard que ens podia oferir, ens vam acostar a mirar la carta.

L´Helena em diu: “Xe que bo, hi ha truita de l´estany, quines ganes de menjar peix de riu, acabadet de pescar”, al que li conteste: bo, anem a passejar una miqueta, peguem una volteta pel llac i tornem.

En això que baixem a pegar la volteta i quan estavem a la vora vegent un pescador, s´arrima una furgoneta. Baixen tres homes i comencen a traure tuberies, gomes, una bomba d´extracció i d´altres estris.

Una mica estranyat els hi pregunte: ¿què aneu a fer?, al que em responen: anem a omplir l´estany de truites.

• ¿Què? ¿D´una piscifactoria?

• És clar, la d´ell.

• Osti

  
  
• Home, ací n´hi ha més de dos mil pescadors i les truites no donen abast per créixer, millor les criem i reomplim, així tots contents.

A l´estany, mitjançant una goma fineta i un motor, es bombejava aigua cap a un tub més gros que eixia de la furgoneta i d´on començaren a brollar truites a go-go. Embaladits miràvem com queien les truites com si baixarem per un tobogan d´aquests d´Acuasol, això sí el resultat no era molt divertit: les truites quedaven estabornides, moltes d´elles fins i tot a la vora on necessitaven l´ajuda del seu criador per arribar al lloc on haurien d´haver nascut.

Redéu com d´absurds som els humans. Uns criant truites a borbotons per llançar-les al llac on es turistes, vull suposar que els pescadors de la zona no en seran partíceps, les pesquen contents, ignorants com per norma general som els turistes.

Perplexos vam pujar cap a dalt, i amb un somriure vacil.lant ens vam preguntar si els de la furgoneta passarien pel restaurant o més bé aniria el xef amb la seua canya a pescar les truites que acabaven de llençar i després venia a 12 eurets el plat.

En fi, vam canviar ràpidament d´idea gastronòmica i vam seguir camí; com que plovia bastant vam fer una visiteta a una torre de cristall que per dins és molt molt relaxant.