novè exercici: mirant de redreçar

Porte tot el dia regirant calaixos a les còmodes antigues del meu ànim per retrobar el rumb del gust per fer les coses que faig dia rere dia. Per reprendre el fil de la quotidianitat i desfer el solatge neguitós que em descompon. I a cada paraula que avance en aquest escrit em trobe tirant sal en una ferida oberta. És com si hagués girat algun cantó i pres una direcció errònia i, fora de tornar sobre les meues passes, he tirat endavant allunyant-me dels camins coneguts. Convençut que alguna cosa redreçaria la meua desorientació inicial. I ara estic ací, fent un inventari precipitat de raons que no casen (tot són huits i nous i cartes que no lliguen), fent la recerca, ni que siga desesperadament, d’una imatge que em fixe el nord i desfasa el nus dels budells.