Mâ que té castanyes!

Pidolava una miqueta per ací, una miqueta per allà i, veuran vostés, vaig anar a parar als alts fons de la ciutat: vestits de caixmir, gomina als ulls de Ray-Ban i ungles negres de furgar les Cocós amb petrodòlars.
Amb la ment desperta i malgarbada, vaig clavar els ulls sobre un munt de revistes adormides a la soca d'un arbre nadalenc.

Pensava jo: - Mare meua quin llitot em faré avui. Dormiré com els àngels.

Així que, sota el braç, tota aquella legió de paperassa esdevingué el meu conte de la lletera.
Quan sucava el terra i ben asserenat l'esperit meu, un cop de vent em clavà a la cara un full salmó; temptat pel meu desmai, vaig donar compte amb avidesa, que per moments veia escates verges, espines i molles sobre el terra.

No seré massa egoista?
Ara mateix és moda el següent rés:
- Crisi, crisi... penediu-vos que són temps de crisi. L'exterminador aviat serà amb vosaltres. Feu bondat i tanqueu la mà.

Òndia, vaig llegir, empassat l'endolcit peix:
- No ho diran això per mi, pidolaire vell com sóc!

Així que us deixe aquesta llista -una mica desfasada- en una llengua espasa.

Cordeu-vos els cinturons que no sóc demagog: abans creuria en Déu que en aquestes aranyes.

Agrair la fotografia a Licy (Iris de Paz).

ENGRANDIU els vostres cors i pique on diu FULL. QUE TOTHOM PIDOLE, QUE ELS AGAFE UNS DINERETS A LES ARANYES!

Mecasunlamarequeelsvamatricular!

Salario Ético

View more presentations from Pipoluchi59.