Fa poc deia Muñoz Molina que poden haver ciutats sense civilització, però cap civilització pot existir sense ciutats. Cada any que passa, a banda de més calb, estic també més encisat per les ciutats. No porte ací aquest enamorament per l'exhibicionista goig de fer-ho públic, sinó perquè pense que no podem somniar amb un futur que no siga un futur urbà.
Elies Barberà comença el seu Allà on les grues nien amb una prosa que evoca el moment, la fita, en què la humanitat va situar més de la meitat dels seus efectius a l'interior de les ciutats. De manera humil i genial alhora ens proposa que ens aturem a mirar la ciutat, allò urbà, l'espai on conviuen les altives grues, amb la recança del suburbà, la misèria dels arqueòlegs desarrapats i la màgia que encara habita a la quotidianitat de la gent.
Acabe de descobrir a La Llumenera un video que, si jo sabera fer videos, seria el videoclip que faria pel llibre d'Elies. Atreviu-vos perdre cinc minuts mirant el video i, si no ho heu fet ja, deixeu anar un ratet mentre llegiu el llibre d'Elies.
Respecte les utopies rurals, però trobe que la lluita cabdal és fer més amables les ciutats. Amables pels que ja estem i pels que han de vindre. Llibre i video trobe que són bones peces per anar composant un fardell per fer camí.
The Sandpit from Sam O'Hare on Vimeo.
No comments:
Post a Comment