L'EDITORIAL DE FEBRER

Sí, senyors, i senyores, com qui desperta abans d’hora de la hibernació, El Penjoll s’ha llevat les lleganyes, s’ha espereat i ha reviscolat amb una turgència desbocada al mes de gener! Com ha sigut això? Pôs gràcies a la incorporació de noves figures de la tauromàquia a la quadrilla penjollaire. Donem la benvinguda a Rousseau (després de la discreta metamorfosi del Conciliari), L’escriptor inexistent, Artés, Davit del carré Blanc i el Descrèdit. Hem retrobat el Petit Príncep, absent com ha estat, a causa d’un dels seus viatges interestelars. I gràcies als ja clàssics i tenaços penjollaires Ximo, Aquil·les Sisternes, Superagent Pardo, Escrivà de Cort, Peguie, Lo Pol, Alietes el del Corralot i, l'encara no tan clàssic, EROs Ramatxoto, que desmarcant-se de la seua actitud bel·ligerant i després d’haver-nos descobert el concepte de pseudoautor, ha reinstaurat l’humor penjollaire que inicià el desaparegut i sempre plorat Capità Superflipo.

Però ací no s’acaba el bròquil, perquè també consolida la seua autonomia El Penjoll Morisc, que es manté com a bloquifat federat de l’Aliança de Civilitzacions Penjollaires, reprenent la idea de ser veu del més destacat a les Comarques Centrals.

Qué li depara el futur a El Penjoll Guai és cosa dubtosa. De moment, només un consell per als guais: Com diu la famosa frase que m’acabe d’inventar per a l’ocasió, «A febrer, ous i figues, damunt del braser».

Per a tota esta quadrilla d’autors i per a tu lector o lectora que ens lliges des de l’altra cara de la pantalla, els nostres millors desitjos per encetar el mes de febrer on tots, TOTS podem ser estreles!