Conseqüències de l’expulsió
El 1619, el Consell de Castella avaluà la situació i va concloure que l’expulsió no havia tingut efectes econòmics. Potser, això fos cert per al regne de Castella; la davallada demogràfica castellana no podia comparar-se, ni de lluny, amb la provocada pel mig milió de víctimes de la gran pesta de 1598-1602. En altres regnes, però, l’expulsió deixava plantejats molts problemes econòmics i demogràfics. Les conseqüències foren especialment greus al regne de València, on l’abandonament dels camps i el buidament de grans espais, que no pogueren ser ocupats per població cristiana, van provocar una crisi demogràfica i econòmica que duraria dècades. Es va perdre la quarta part de la població (les comarques centrals la perderen pràcticament tota). La crisi repercutí en la paralització de l’agricultura (especialment la producció de blat, canya de sucre i arròs) i la indústria del calçat, a Elx. Els grans senyors, perjudicats per l’expulsió d’un contingent important de la seua mà d’obra, s’acontentaren amb la incorporació de les terres confiscades als moriscs (per tant, molts camperols cristians veieren com les terres deixades pels moriscs passaven a mans de la noblesa). Com aquests senyors vivien de les rendes generades pels moriscs, no pogueren pagar, en molts casos, els interessos dels censals que gravaven llurs terres i béns, cosa que provocà la ruïna de la burgesia dedicada al préstec, malgrat la reiterada reducció dels interessos. La taula de canvis de València féu fallida el 1613, en part per la gran quantitat de moneda falsa que els moriscs havien encunyat i venut, abans d'anar-se'n, en canvi d'or i argent. Una bona part de la noblesa s'arruïnà, tot i que fou indemnitzada per la corona amb 100.000 lliures. Els pobles de moriscs foren repoblats per cristians: el 1638, 248 ja havien estat repoblats molts, però en restaven encara 205 deshabitats, fet que provocà una tendència a la concentració parcel·lària i una certa refeudalització que provocaria la segona Germania. Els senyors pretengueren, per tal de recuperar a curt termini les seues “pèrdues”, que la pagesia cristiana explotés les terres a canvi d’uns lloguers i unes condiciones força abusives. L’esdeveniment suposà també una minva de la recaptació d’impostos a les zones més afectades (València i Aragó) i una minva important de l’artesania, la producció de teles i el comerç.
El 1619, el Consell de Castella avaluà la situació i va concloure que l’expulsió no havia tingut efectes econòmics. Potser, això fos cert per al regne de Castella; la davallada demogràfica castellana no podia comparar-se, ni de lluny, amb la provocada pel mig milió de víctimes de la gran pesta de 1598-1602. En altres regnes, però, l’expulsió deixava plantejats molts problemes econòmics i demogràfics. Les conseqüències foren especialment greus al regne de València, on l’abandonament dels camps i el buidament de grans espais, que no pogueren ser ocupats per població cristiana, van provocar una crisi demogràfica i econòmica que duraria dècades. Es va perdre la quarta part de la població (les comarques centrals la perderen pràcticament tota). La crisi repercutí en la paralització de l’agricultura (especialment la producció de blat, canya de sucre i arròs) i la indústria del calçat, a Elx. Els grans senyors, perjudicats per l’expulsió d’un contingent important de la seua mà d’obra, s’acontentaren amb la incorporació de les terres confiscades als moriscs (per tant, molts camperols cristians veieren com les terres deixades pels moriscs passaven a mans de la noblesa). Com aquests senyors vivien de les rendes generades pels moriscs, no pogueren pagar, en molts casos, els interessos dels censals que gravaven llurs terres i béns, cosa que provocà la ruïna de la burgesia dedicada al préstec, malgrat la reiterada reducció dels interessos. La taula de canvis de València féu fallida el 1613, en part per la gran quantitat de moneda falsa que els moriscs havien encunyat i venut, abans d'anar-se'n, en canvi d'or i argent. Una bona part de la noblesa s'arruïnà, tot i que fou indemnitzada per la corona amb 100.000 lliures. Els pobles de moriscs foren repoblats per cristians: el 1638, 248 ja havien estat repoblats molts, però en restaven encara 205 deshabitats, fet que provocà una tendència a la concentració parcel·lària i una certa refeudalització que provocaria la segona Germania. Els senyors pretengueren, per tal de recuperar a curt termini les seues “pèrdues”, que la pagesia cristiana explotés les terres a canvi d’uns lloguers i unes condiciones força abusives. L’esdeveniment suposà també una minva de la recaptació d’impostos a les zones més afectades (València i Aragó) i una minva important de l’artesania, la producció de teles i el comerç.
Restes del poblat morisc de l'Atzubieta, molt a prop d'Alcalà de la Jovada
No comments:
Post a Comment